Novament sobre la conquesta i la colonització medievalsDilluns vinent, 23 de juliol, comença un curset d'estiu a la Universitat Complutense de Madrid, "Mapas y política: Orígenes y actualidad de la organización territorial de España", en què hi participen senadors i parlamentaris, com ara Joan Lerma, Juan José Laborda, Soraya Sáenz de Santamaría o Ramón Jáuregui (els avantatges de ser a Madrid: que els polítics que governen hi són presents...).
També hi participen, a més a més, historiadors per "explicar" la conformació històrica d'Espanya, però si els analitzem ens trobem amb la "casualitat" que la presència catalana (els valencians ni aspirem a ser considerats en els problemes territorials espanyols) és molt "còmoda" per a l'espanyolisme castellanista: malgrat que hi són Gregorio Monreal, "fuerista" navarrès, i el galleguista Xosé Manuel Núñez, per part de Catalunya només hi ha Carme Montaner, que ni tan sols és historiadora sinó geògrafa de l'Institut de Cartografia de Catalunya. Però el més greu, el que indica un total monòleg entre convençuts i la reproducció d'un missatge ben poc plural, és la presència exclusiva de Julio Valdeón i Ricardo García Cárcel per explicar "La organización territorial de España en las Edades Media y Moderna". La tesi desenvolupada, des d'una perspectiva espanyolista, serà previsiblement monolítica.
Precisament Valdeón acaba de publicar La reconquista. El concepto de España: unidad y diversidad, en què sembla que torna a consolidar i difondre la vella idea que els regnes hispànics medievals projectaven una "Espanya" política cap al futur sobre la idea de la unió visigòtica, com explica el mateix Valdeón en este article publicat a La Razón i arreplegat pel web de Democracia Nacional. No sóc especialista en la qüestió, però en tot el que duc d'investigació històrica mai he trobat eixa idea d'unitat espanyola sobre el record visigòtic en els textos de la Corona d'Aragó; sembla que és una idea dels cercles de poder castellans aplicada per extensió a la resta de territoris de la península: els mateixos passatges cronístics catalans citats per Valdeón fan referència a "Espanya" com una idea totalment geogràfica, en cap cas política.
De qualsevol manera, hi tornaré a la qüestió quan haja llegit el llibre. El vaig comprar fa uns dies i el primer que em va sobtar és la bibliografia comentada pel mateix Valdeón: dins les obres "sobre la reconquista y repoblación de los núcleos cristianos", l'expansió feudal catalanoaragonesa dels segles XII i XIII es limita a uns antics treballs de Font Rius (historiador del dret) sobre Tortosa i de l'aragonès Lacarra sobre la vall de l'Ebre. Hi ha esments específics a treballs sobre el Duero, Castella i Lleó, l'Extremadura castellanolleonesa, Andalusia, Sevilla, Gibraltar i Vejer, Cadis, Múrcia, Toledo i l'Alacant castellà del XIII, però cap referència al regne de València o al de Mallorca. Josep Torró i Enric Guinot no han realitzat treballs sobre la zona valenciana? Antoni Mas i Ricard Soto no n'han fet sobre la colonització mallorquina? És que les seues conclusions són incòmodes per a la seua tesi? O simplement és que només han publicat en català i, en conseqüència, la seua obra no existeix per a un catedràtic castellà d'història?
Esperaré a veure què en diu el contingut, però la mateixa contraportada ja en diu bastants coses: El término 'Reconquista' alude a la recuperación, por parte de los reinos cristianos de la península Ibérica, de los diversos territorios que habían pertenecido en el pasado a los musulmanes, es decir, a los dominios de al-Andalus. Que habían pertenecido en el pasado a los musulmanes??? Vol això dir que els musulmans abandonaren les terres abans que els cristians les ocuparen? O més bé foren conquerits militarment, dominats i foragitats? Supose que és una errada de l'editorial, però ja he explicat diverses vegades que el concepte de "Reconquesta" és nefast, ja que vincula unes societats, les del segle VII (dominades políticament per la dinastia visigoda), amb unes altres, les dels segles XI-XIII, que res tenien a veure amb aquelles (socialment, econòmicament, políticament).
És com si hui en dia acceptàrem que Ben Laden té raó en dir que al-Andalus pertany als musulmans i ha de ser "reconquerit" per a l'Islam, però, clar, és que hi ha qui comparteix eixes idees essencialistes:
5 comentaris:
Coi d'espanyols-castellans, només tenen l'obsessió de justificar el crim i imposició que és Espanya. No entenen res ni volen entendre-ho. Em sembla que, el que sí que es podria afirmar, és que Castella, des de sempre va tenir el somni de dominar tota la península, no? Espanya és el SEU somni de domini i d'imposició.
Per cert, dir-te que m'agrada molt el teu bloc, trobo que tens coneixements profunds sobre diversos temes. Quin es el teu àmbit d'estudi?? T'hi poso un link al meu. Salutacions.
Sóc historiador (o projecte de), però, ep, també sóc molt crític amb el "catalanisme acrític". El que trobe és que ambdós nacionalismes a nivell acadèmic, espanyolisme i catalanisme, es troben en una situació de diàleg de sords, en alguns àmbits semblant a la que es produí a les darreries del segle XIX i començaments del XX. I en ocasions no es tracta únicament dels -ismes, sinó d'una simple manca de comunicació (i de voluntat comunicadora des d'amdós àmbits): ens calen més vies per explicar-nos i poder comprendre'ns (si és que volem fer-ho, és clar)
Ie, Juan Palomo,
ací nel meu poble, això de «yo me lo guiso, yo me lo como» es diu «ella s'ho canta, ella s'ho balla» (a més aixina, en tercera persona); quant a lo de les Españyes, después de la qu'ha amollat Saramago esta semmana m'ha vingut al cap allò que va dir no-sé-qui de que l'error dels españyols és seguir pensant en no ajuntar-se en França...
Quê t'ha paregut?
Toni de l'Hostal
P.S: per cert, hui Arthur Caravan en Gebalcobra; vindràs?
M'apunte la frase... Quant a Saramago, està vellet i no sap el que es diu; es pensa que la convivència entre nacions és com la convivència amb la seua dona, que funciona molt bé...
I, collons, pos no aniré, no. Fins al 2 d'agost no baixe (que fa ja ni se sabe que no ho faig). No n'hi ha cap altre sarau interessant per eixes dates?
Publica un comentari a l'entrada