dijous, 5 de juliol del 2007

"Faent camins dubtosos per la mar"

Quin balanç?

El sempre emprenedor Josep Vicent Boira va aprofitar la celebració de la Copa Amèrica 2007 a València per estudiar en profunditat l'Exposició Regional de València de 1909 (allargada com a Nacional en 1910), la qual, a banda de la música de l'Himne Regional, ens va deixar una sèrie d'edificis que actualment hui els ciutadans a penes si podem gaudir gràcies al nostre estimat Ajuntament: el Palau de l'Exposició és biblioteca (ahí?) i saló d'actes protocolaris (bodes, lliurament dels "bunyols d'or", etc.); la Lactància, construïda com a guarderia de les treballadores de l'edifici de la Tabacalera a canvi que esta, a punt d'inaugurar-se, albergara un dels expositors (el d'Indústria), és actualment el Balneario La Alameda, on pense deixar-me 300 eurets (!?) en un cap de setmana desestressant; i la Tabacalera (que, com he dit, ja havia estat construïda però va formar part de l'Exposició) ha estat bescanviada a Altadis per part de l'Ajuntament per l'edifici municipal de la plaça Amèrica i diners, en una escandalosa operació, que, a més a més, significarà l'enderrocament de les naus laterals (tècnics de Cultura de la Conselleria, sou uns venuts) i, per si fóra poc, que l'edifici es convertisca en seu d'oficines municipals, pel capritx de Rita... i encara tenen la barra de dir que li donaran un ús públic (no hauria de ser destinat un edifici així de simbòlic a una funció igualment simbòlica i de gaudi públic, exactament igual de l'antiga presó model, també destinada pel moment a oficines de la Generalitat???).

Com sempre, tot açò importa poc, perquè els escàndols a València es mesuren per altres paràmetres diferents als nostres, ja ho sabem. Per això, tornant a Boira, aprofità l
'estudi de l'Exposició Regional per tractar d'enviar un missatge als nostres dirigents: la principal lección [de l'Exposició de 1909-1910] fue que se trató de un movimiento endógeno y potente convertido en motor y vanguardia de un cierto “renacimiento” valenciano. Renacimiento que movilizó a las fuerzas locales, conectó con la musculatura económica y política del país y agitó la conciencia de la sociedad. Segons Boira, a banda de la mateixa Exposició, hi hagué un fum d'actes culturals i congressos paral·lels, una molt bona relació amb l'empresariat i la cultura catalanes (pels interessos comuns), i una presència activa del valencià i la consciència regional valencianista, que donà fruits com el primer valencianisme dels anys '10 i '20, encapçalat per Ignasi Villalonga (per cert, les senyeres que s'hi veuen són de les de blau celest).

En correspondència, Boira, pensava en 2005 que amb la Copa Amèrica:
Hoy, se abre otra oportunidad de agitar las fibras que sustentan nuestra sociedad. En primer lugar, persiguiendo el consenso político y ciudadano en operaciones estratégicas. Y, en segundo lugar, impregnándolas de contenido regeneracionista, reflejando en ellas nuestra singularidad como factor de cohesión y riqueza, contribuyendo con ellas a la modernización económica y tecnológica, incorporando el desarrollo cultural y social de la sociedad en la que nacen y encauzándolas en una visión geopolítica propia acorde a los intereses estratégicos y orientaciones materiales particulares.

Quant de bon propòsit en tan poques línies!!!! (cal, a més, llegir entre línies que "visió geopolítica" vol dir "bona relació amb Catalunya" dins de l'
Euram, promogut pel mateix Boira). Hi ha hagut consens polític i ciutadà? Potser sí, si atenem a l'actuació dels dos partits majoritaris i el resultat de les eleccions... Hi ha hagut contingut regeneracionista? Si "regeneracionisme" vol dir que hem renovat moralment la nostra societat (definició de diccionari), em sembla que no... Hi ha hagut reflex de la nostra singularitat com a factor de cohesió i riquesa? Si reduïm "singularitat" a dir-nos valencians, que és amb el que es conforma la gent, i no a la consciència de grup humà, de país i de llengua particular... Hi ha hagut modernització econòmica i tecnològica? En el maneig dels tangons, sens dubte, i en el dels espinàquers, no veges; ara en el que afecta als ciutadans, com, per exemple, el transport públic... Hi ha hagut desenvolupament cultural i social de la nostra societat dins de la nostra visió geopolítica?... ?

A algú li interessava tot açò? Malgrat les bones intencions de Boira és evident que a molt poca gent li interessava tot açò. La Copa Amèrica ens ha deixat una avinguda del port d'un únic sentit, algunes inversions com la línia de metro port-aeroport (ja prevista) o la millora de l'aeroport, un port esportiu i de passeig, un increment de turistes, que ha deixat i deixarà ingressos econòmics en l'important sector del turisme urbà (hotels, restaurants, etc.), i para de comptar (esperem que també l'ampliació del port de Sagunt i el manteniment de València, gràcies a Bertarelli). És suficient pels més de huitanta mil milions de pessetes invertits? Cadascú ho sabrà mesurar. És el problema de sempre: la majoria de ciutats grans tendeixen cap a la mateixa estratègia de fer-se un nom en el món a través dels grans esdeveniments i el turisme (què em direu de Barcelona?), però la qüestió és si el conjunt de ciutadans rep els beneficis d'això.


A Barcelona podem gaudir d'un transport municipal ràpid i complet; d'un o més centres culturals municipals (i molt actius) a cada barri; d'una política de gestió del patrimoni, els monuments i els museus orgullosa de la seua història i del seu potencial; d'una política lingüística equilibrada (català, castellà, anglès); d'una política cultural decent (compareu el Grec amb la Fira de Juliol o el fum d'actes, visites i concerts organitzats per l'ajuntament barceloní i el valencià). Però la qüestió és que a la majoria dels valencians poc els importa tot això; en tenim prou amb les nostres festes i pensant que som els millors. Per això, les propostes de Boira han anat a parar a un sac ben trencat, perquè els valencians anem fent, sense posar en el centre de les nostres actuacions el que ell plantejava. Hi ha solució? O no cal la solució?



3 comentaris:

Felip ha dit...

Has tornat! Vaig descobrir el teu bloc just quan et vas prendre un descanset (ho vaig llegir a no sé quin altre bloc). Et seguiré de prop, doncs, d'ara endavant ;)

Vent d Cabylia ha dit...

Orxater, un altre benisser a la xarxa (jo no hi sóc, però tota la meua família sí). Ànim amb la carrera, que necessitem periodistes de primera... I ànim amb el blog; Bèrnia és molt gran, però si te'n vens cap a Barcelona, tranquil que d'allí no es mou...

Anònim ha dit...

Xè que bo que hages tornat... i pel que veig amb escrits interessants... molt bé :)