Els dies immediatament posteriors a l'aclaparadora victòria electoral del PP en les eleccions autonòmiques del 27 de maig el blog d'Enric Nomdedéu va tirar fum: els del Bloc de Castelló contraris al pacte amb EUPV i a l'Adéu PP demanaven fins i tot el cap d'Enric Morera i Pepa Chesa. Ara, supose, que els faran un monument si observen tot el que està passant, com sempre -i legítimament- fan, en clau partidista: El Bloc i els crítics d'EU destitueixen Glòria Marcos com a portaveu de Compromís. La majoria del grup demana a la Cambra el relleu de la síndica, i si no fóra possible la seua expulsió.O siga que, no només el Bloc ha aconseguit superar la barrera electoral del 5% i tindre dos diputats gràcies al Compromís, sinó que passa a controlar el grup parlamentari amb el suport de les dues diputades d'Esquerra i País (i cal recordar que per pura sort electoral, ja que el repartiment de deu diputats previstos assegurava que Glòria Marcos, com a mínim, mai estiguera en minoria en tindre el suport de quatre diputats del PCPV, els que hi ha més Marga Sanz, i un d'Els Verds del PV, Joan-Francesc Peris). A més a més, esta crisi provoca un possible esfondrament quasi definitiu d'EUPV, tant en clau interna com de cara a l'exterior. Ahir mateix, Josep Bort, del corrent Projecte Obert (on també està Joan Ribó i que representa un 15% del Consell Polític d'EUPV) demanava la dimissió de Glòria Marcos i la seua substitució per Marga Sanz, que ja s'havia oferit fa uns dies a "reconduir" la situació. També Llamazares féu una crida a la concòrdia, però el clot que s'ha obert és enorme: Esquerra i País encara no s'ha constituït com a partit; encara que es constituïsca com a partit al Bloc no els vol integrar per tal que facen la mateixa funció "parasitària" que realitzen a EUPV; tanmateix, per continuar controlant el grup parlamentari, el Bloc necessita de les diputades d'Esquerra i País, Mireia Mollà, filla de Pasqual Mollà, i Mònica Oltra; la possible conformació d'un Compromís per a les eleccions espanyoles de març de 2008 queda totalment anul·lada, alhora que EUPV ha de triar un nou cap de llista per la província de València que substituisca Isaura Navarro, excel·lent diputada fins ara, però d'Esquerra i País; Llamazares veu totalment afeblida la seua política de convertir IU en una Iniciativa per Catalunya a nivell estatal, etc., etc., etc.
La situació és extremadament greu. Ara cal esperar la gestió d'esta crisi per part de les principals parts implicades: EUPV (amb tots els seus actors: PCPV, EiP, Projecte Obert) i Bloc. Sembla que el més lògic si tot continua pel mateix camí acabat d'obrir és que EiP es constituïsca com a partit en setembre o octubre de 2007 i es presente juntament amb el Bloc a les bipolaritzades (entre PSOE i PP) eleccions de març de 2008 (alguna cosa haurà de cedir el Bloc a canvi d'este regal que està acceptant de grat, tot i que la integració d'EiP no forme part de la seua política de fons). L'evolució posterior potser dependrà dels resultats electorals, en els quals, previsiblement, tant EUPV com Bloc-EiP quedaran sense diputats en no superar el 5% a la província de València (EUPV va traure un ajustat 5,5% en les de 2004), el que suposaria una nova debacle per a EUPV, mentre que el Bloc haurà d'atendre a l'evolució dels seus resultats. La veritable prova de foc estarà en les eleccions autonòmiques de 2011.
Segurament m'estic avançant massa als esdeveniments, però és que els esdeveniments han anat molt ràpids. Cal esperar i esperar; tal vegada, fins i tot, hi ha la possibilitat que EUPV es reagrupe, tot i que les ferides obertes semblen molt greus. En tot cas, la sensació que queda és que EUPV esclata i camina cap al desastre, mentre que el Bloc ix enfortit, però ha de saber gestionar la "creïlla calenta" que representa EiP i necessita acompanyar eixa consolidació d'uns futurs resultats en solitari positius. No sé si estem davant d'una jugada mestra del Bloc o açò és el camí definitiu cap al bipartidisme autonòmic al País Valencià. Ens mantindrem a l'aguait.
Actualització (dimecres 18 a les 12:35) Llig al blog de Nomdedéu: I què et semblaria una espècie de federació Bloc-EiP al País valencià? Sobretot tenint en compte que en menys d'un any hi ha eleccions... Enric Nomdedéu ha dit: Em sembla un escenari raonable. I sense maldat he d'afegir, que certament és més que eixa gent, però tampoc és una multitud. EiP, és un "partit" (o ho serà) de quadres. Molts molt ben preparats. També tenen alguns càrrecs públics. Però tenen un pes social indeterminat tirant a escàs.
6 comentaris:
Jo no entenc per què es consideraria negativa la integració d'EiP al Bloc una volta estiguen constituïts com a partit. Que el faria virar a l'esquerra? Doncs sí, però el Bloc sempre s'ha presentat com un partit progressista i així potser es llevarien la mala fama de beatos i dretans. Potser fóra bo que EiP s'ajuntara amb el BES, formant una coalició nacionalista i clarament d'esquerres, i el BdC tot sol fera el paper de Convergència a la valenciana que molts tant desitgen. Però dir això ja és aventurar-se massa...
Això que tu dius, estarem a l'aguait, i a veure què passa!
No és que es considere negativa la integració d'EiP al Bloc; és que el Bloc, tal i com està ara, no crec que accedisca a integrar a un corrent o partit de 150-200 persones (un 10-20% dels afiliats). La tasca del Bloc ha sigut la del corredor de fons i no crec que ara estiga disposat a fer provatures amb EiP, però la veritat és que alguna cosa haurà de pactar (o hauran parlat) amb EiP... De moment, absolutament ningú es pronuncia (perquè estem a mitjan juliol o perquè prefereixen el silenci?...)
Magnífic anàlisi Vicent. Com bé dius, estem tots a l'aguait.
Magnífica anàlisi.
però sovint oblidem el tema de fons: el teixit social és el q és i no dóna per a més (o sí, perquè el Bloc a molts monicipis arriba al 10 i al 12 % dels vots, sí ja ho sé "és q als pobles es vota a la persona"). Ens capfiquem molt en si E i País s'integrara en el Bloc bla, bla, bla i , si fas una enquesta a la plaça de qualsevol poble (i ja no et dic si és una ciutat), no és q no robaràs ningú q no sàpiga què és e i País, és q no arribarà ni al 50% el percentatgede qui coneix el bloc.
L'única manera d e canviar el teixit social és explicant-los q la nostra autonomia, 3 a q més aporta al PIB nacional, té els mestres i els sanitars pitjors pagats, té unes llistes d'espera anitàrie simmenses etc etc, mentre a castella la Manxa tenen els millors cenres de salut (i a pobles de 300 i 400 habitants), a Extremadura el millor percentatge alumne-ordinador, a Andalusia unes magnífiques autovies...
Algú dirà q això és enfrontar els pobles, jo crec q és explicar la realitat i fer augmentar el teixit de votants potencials del Bloc,
La resta paper mullat. I si n temps al temps. El Bloc sol MAI entrarà al parlament estatal ni a l'autonòmic. Dur, però real. Com la victòria de forrest Camps
Precisament, el que està tractant de fer el Bloc sembla que és aprofitar la divisió interna d'EUPV per assaltar eixe teixit del 10%-12% i fer del panorama polític valencià una cosa semblant al gallec, en què el BNG s'ha "menjat" les esquerres.
Tanmateix, això pot acabar en un definitiu desastre de tots plegats: perquè a EUPV encara li queda corda, perquè EiP sembla que vol liderar un nou partit polític, i perquè el Bloc encara no ha arribat mai a superar el 5% autonòmic.
I m'estalvie les meues consideracions sobre la netedat democràtica de tot açò, que ja van implícites en la fotografia de dalt del post.
Salutacions des de la Ribera, d'ivan_marq:
Ara mateixa, en fi, deuria estar escrivint com un boig el treball d'investigació, però ací em tens tornant a fer el sanguango. A tot açò que se sent l'endemà de la catarsi?
M'ha colpit el teu punt de vista sincerament, amb el qual, des de l'altra vorera, estic plenament d'acord. I m'ha impactat, però, el silenci sepulcral dins el valencianisme polític al caliu de tota aquesta situació (què diu el Consell Nacional del Bloc? Què diuen alguns dels militants i simpatitzants notoris del progressisme nacionalista?). Ben poca cosa i un conjunt de tòpics manits que són només una mera caricatura del conflicte intern al si d'EUPV, que va més enllà de comunistes vs submarí bloquer. Del dualisme indestriable al si de l'esquerra política ja en parlarem, si vols. Tanmateix, el terratrèmol dins l'esquerra està sent majúscul i tot ha botat pels aires; en diversos col·lectius d'EU ja portem diverses assemblees i el Consell Nacional s'ha reunit dues vegades; i les opinions de ja s'han vist em premsa.
En efecte, tal volta ens falta encara nugar molts fils solts de tota la trama que ha fet dinamitar el Compromís, però els indicis són esfereïdors. No hem de passar per alt un fet inapelable: a la primera crisi el Compromís ha reventat. No està malament. En l'espurna el nomenament d'un càrrec irrellevant, que segons el Compromís li corresponia a EU nomenar-lo, i que s'ha configurat com l'aglutinant entre EiP i la direcció del Bloc.
Un calentó? No ho crec en absolut. Les primeres proves apunten a tota una estratègia ben armada i trabada. Anem a allò concret: en les reunions prèvies al nomenament del dit delegat, ni el Bloc ni EiP havia presentat cap candidat alternatiu. Rafa Xambó declarà fa uns dies que a ell li ho comunicaren 10 dies abans d'esclatar el merder; en eixe termini es produïren, ni més ni menys que tres reunions prèvies, i el seu nom no s'havia proposat entretant. Segons Ignacio Blanco, com ens ha assegurat públicament, Glòria Marcos s'enterà per la ràdio de la seua proposta i del primer colp de mà dels diputats del Bloc i EiP. La maniobra no ha sigut fruit d'un conflicte en la negociació; estava premeditada. Dementre, públicament, s'acusava a EUPV per no haver consensuat un càrrec que, teòricament, li corresponia nomenar; un error, potser, però això se soluciona negociant. No hi hagué tal negociació, però. Ho considere tot això més aclaridor que el creuament de declaracions a posteriori.
La teranyina d'excuses vessades fins al moment tal volta ens aplique poca llum. Però, si d'alguna cosa ens ha de servir la historiografia que devorem és per a matisar, criticar les fonts... I no perdre de vista els fets. Al remat, el que s'ha produït és una vulneració, no sols de les formes per totes les parts, sinó de les regles de joc per part del Bloc i EiP.
M'explique. En base a què es nomena síndica a Oltra? Perquè és més guapa que Glòria? Quins principis del Compromís ha vulnerat qui ha estat síndica fins ahir per remoure-la -i que justificaria, en aquest cas, l'autonomia del grup parlamentari per empendre aquesta acció-? I no ho oblidem: en els acords de Compromís, signats per les direccions de les formacions i, en el cas d'EU, per referèndum intern, la síndica l'elegia EU. I eixe acord el votaren quasi 200.000 valencians. Sembla obvi, però la magnitud de la felonia és descomunal: no es pot posar en una balança el nomenament d'un càrrec que forma part del "joc polític" amb totes les seues misèries, que la revocació d'eixes normes de joc de què he parlat.
Quant a les valoracions de futur, ho deixe per a un altre dia. Però, a curt termini, hi ha sobre el tapet que el grup parlamentari de Compromís envie al grup mixt a les diputades i diputat d'EU; per tant, l'estrangulament financer d'EUPV (el grup mixt no cobra subvencions i no nomena càrrecs), a més del caos polític que generaria. Bé, eixe últim ja està sobre la taula.
És la indecència política el que em dol, i espere -il·lusió mil·lenarista- que això passe factura. I a partir d'ací que intentem sobreviure a la grenya en l'extraparlamentarisme i en els confins d'un sistema estrangulador.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada