Molí sobre el Segura (Oriola)
Fa deu dies vaig copiar el bell discurs d'un diputat del PP a les Corts valencianes en castellà de l'horta d'Oriola. Ara faré el corresponent amb un antic document de fa vora 500 anys, quan els oriolans parlaven valencià i, amb orgull, es deien valencians. Es tracta d'un informe redactat pel capítol de la catedral del El Salvador d'Oriola en 1525 per al governador del regne de València dellà Xixona, Pedro Maza de Lizana. I diu així:
[En 1304 es va proclamar la sentència de Torrellas, que va partir l'antic regne de Múrcia entre Aragó i Castella,] per çó los de Múrcia parlen castellà e los de Oriola valencià, los uns se nomenen castellans, los altres valencians, los uns són de la Corona real de Castella, los altres de la Corona real de Aragó, tots vasalls de S.M. emperò, regits e governats ab diverses leys, furs e privilegis, pràtiques e costums.
ACO, Actes Capitulars, Llibre I, "Papeles y bulas conducentes a la catedralia", f. 267v-268 (5.X.1525). Transcrit per Antonio Carrasco Rodríguez , "Los orígenes del pleito del obispado de Orihuela (siglos XIII-XIV), Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 11 (1996-1997), p. 637.
3 comentaris:
Hola Vicent. Pareix et citen per ahí respecte del tema d'en Bilbeny: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/74067
Hi ha qui no s'acaba de convéncer. Si és que Bilbeny sap molt bé que no hi ha res com dir el que la gent vol sentir.
Home, per al que havia dit fins ara en Xavier Mir sobre Bilbeny, sembla que es mostra un tant prudent.
I, per cert, hui mateix apareixia una carta a l'Avui que es pot relacionar amb els "nombrosos" catalanismes de "Colom", "Servent" i "Llàtzer":
'Aguaitar' apareix al DRAE
Lamento produir una decepció al Sr. Jordi Bassas, però el verb aguaitar apareix al diccionari de la Real Academia Española (DRAE). És lògic que català i castellà, llengües veïnes i d'origen comú, tinguin moltes paraules iguals o molt semblants, tot i que, algunes, hagin caigut en desús a Castella.
Són també paraules castellanes boira, poma, o fenestra. En un poema de Fra Luis de León apareix cadira. En un entremès de Cervantes vaig trobar el verb caler.
Sigui dit de passada que ja no és cert que el millor castellà és el parlat a Valladolid o a Burgos. El castellà popular més saborós i acolorit es pot trobar a Veneçuela, a Perú, a Mèxic o a Cuba. La raó és que allà va trigar més a penetrar la parla neutra i descafeïnada de la TV.
Josep Arias Velasco
Potser fra Luis de León era de Maçanet o de Massanes?
Cal un estudi seriós -però que molt seriós- dels parlars castellans a Hispanoamèrica.
Publica un comentari a l'entrada