dijous, 29 de maig de 2008

Que qui s'ha mort?

Pau Sif, un valencià a Croàcia, va parlar fa un parell de setmanes sobre la mort i per a l'ocasió va copiar uns versos d'Estellés. No els havia llegit ni sentit mai i m'han aborronat:

Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després


tancareu el taüt. No vull que em vegen.

A l'hora justa vull que a Burjassot,

a la parròquia on em batejaren,
toquen a morts. M'agradaria, encara,


que alguna dona del meu poble isqués

al carrer, inquirint: "¿que qui s'ha mort?"
I que li donen una breu notícia:

"És el fill del forner, que feia versos."
Més cultament encara: "El nét major

de Nadalet." Poseu-me les ulleres.



4 comentaris:

sequier ha dit...

Doncs has de saber que este poema va ser musicat per Paco Muñoz ja fa uns quants anys. De fet, és el meu preferit de tots els poemes d’Estellés als que ha posat música.

taronget ha dit...

Ací el teniu:
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=21&titol=83

M'encanta eixa pàgina :P

sequier ha dit...

Jo és que guarde un record especial d’esta cançó. Quan va morir Estellés jo estava en 7é d’EGB, i eixa mateixa setmana, casualitats de la vida, estàvem estudiant la seua obra en classe de valencià. Així que la professora va aprofitar la notícia per a posar-nos eixe disc de Paco Muñoz, i eixe poema em va cridar molt l’atenció, fins al punt que no el vaig oblidar. Puc assegurar que poques vegades m’ha passat això a l’escola.

Vent d Cabylia ha dit...

Moltes gràcies!!