divendres, 16 de maig del 2008

Cerdà de Tallada i la presó model de València: una altra oportunitat perduda

Visitavit plebem suam oriens ex alto,
educens vinctos de lacu in quo non erat aqua


Després de 4 anys de promeses s'acaba de posar la primera pedra del nou "Complejo 9 d'Octubre" (sic), un espai que aprofitarà les naus de l'antiga presó model de València-ciutat i bastirà quatre edificis nous de 16 plantes per a usos administratius de la Generalitat Valenciana: un PROP i diverses conselleries. Hi haurà alguns equipaments públics per al barri -de gestió privada- a les plantes baixes, però insuficients, i el gran problema és que, novament, com en el cas de la Tabacalera, es malbarata un edifici simbòlic d'alt valor patrimonial en oficinetes funcionarials. Les oficines poden estar a qualsevol lloc, estan dedicades a l'administració. És convenient, en canvi, que els equipaments socioculturals ocupen llocs emblemàtics i de gaudi arquitectònic: són oberts al públic i d'us quotidià, paga la pena d'homenatjar la cultura i la ciutadania.

Hi ha també una altra oportunitat perduda. No han volgut fer un gran centre cultural, ni unes escoles, ni la Filmoteca, ni un gran museu, i tampoc, ni tan sols, reservar un xicotet espai -amb un pavelló n'hi havia prou- per a la memòria d'allò que envoltà una egrègia figura valenciana, Tomàs Cerdà de Tallada (1533-c. 1613). No era ni esquerranós, ni sospitós de catalanofilia, ni revolucionari, sinó procedent de la noblesa de Xàtiva, membre de l'alta societat de València, advocat, jurista, escriptor d'obres en castellà,
conseller de Felip II, i home reialista i d'Estat. Però ni així. Sembla que no calen més llocs per a la cultura o per a la memòria històrica a València.

L'oportunitat era immillorable: una presó model, que si no em falla la memòria, va ser la pionera a Espanya en la nova concepció higienista de les presons contemporànies, i una figura històrica valenciana, Tomàs Cerdà de Tallada, el primer tractadista penitenciari espanyol i potser europeu, que precisament va acabar els seus darrer 10 anys retirat a Cerdanet, un llogaret de Mislata, a l'alqueria del Molí que s'estenia des d'un molí proper al Túria fins a la Creu Coberta, a uns escassos centenars de metres d'on està actualment la presó model. Ni fet a posta, semblava una conjunció casual-històrica destinada a reservar un espai patrimonial idoni per a la reflexió sobre el penintenciarisme, la repressió dels delictes, la construcció de l'Estat modern, els juristes valencians o qualsevol tema relacionat. Però res, ni així.


Com a trista queixa i per memòria del que no ha pogut ser, dedicaré unes línies a explicar l'obra penitenciarista de Cerdà de Tallada a partir de les dades extretes d'un article de Regina Mª Pérez Marcos publicat al número LXXV de gener de 2005 de l'Anuario de Historia del Derecho Español.

En 1568, amb 35 anys, Cerdà de Tallada fou nomenat "procurador de pobres i miserables de la ciutat de València", un càrrec que ocupà fins a 1581, una dotzena llarga d'anys durant els quals visità constantment la presó reial (llavors als baixos de la Casa de la Ciutat), assessorà reclusos i inspeccionà els servicis penitenciaris. En 1574, quan duia ja uns quants anys exercint l'ofici, es decidí a escriure la "Visita de la cárcel y de los presos", obra
en què descrigué l'estat de la presó de l'Audiència de València, realitzà una interpretació del dret penitenciari i sistematitzà la problemàtica entorn dels presos, tot redactant el primer tractat ibèric de ciència penitenciària. El seu èxit fou tal que en 1604 s'hagué de realitzar una segona edició.

Per a Cerdà de Tallada la manca de règim intern a la presó de València feia que allò fóra albergue de fieras más bien que de seres humanos, on abundava el vici, el joc, el crim i l'abús. Cerdà advocava per un règim penitenciari ordenat i lliure de corrupció, que per primera vegada apostava pel càstig però també per la rehabilitació dels presos: para que se consiga la corrección pública, para que el delincuente se reforme y para que los predispuestos a delinquir se amedrenten y aprendan. Ho recomanava per "raons d'Estat" i pel bon funcionament de la "República", però també pel seu esperit humanista:
Que siendo cosa tan conveniente y tan propia ayudar al hombre, y hacerle bien, debe procurar cada cual aprovecharle y ayudarle siempre y cuando entendiere que tiene necesidad de su amparo y ayuda, señaladamente, a hombres necesitados y pobres, entre los cuales no hay ninguno que más lo sea que el triste miserable preso encarcelado, por estar en lugar que no puede por sí mismo tratar sus negocios y por no tener quien se acuerde de él, ni quien defienda su justicia en cabeza ajena.
En definitiva, l'obra de l'autor valencià reflexionava sobre el dret i el règim penitenciari per tal d'agilitzar els processos, f
er justícia, alleujar la situació dels presos i donar llum pública a unes qüestions que fins llavors no havien estat dutes al debat públic. Precisament allò que les autoritats valencianes tracten d'evitar: no volen reflexió sobre nosaltres mateixos, sobre els valencians, sobre els espanyols, sobre la humanitat i el nostre futur en conjunt. Ja els va bé com estem, tot i que som molts els que, per unes causes o unes altres, no estem bé com estem.


3 comentaris:

elisabet ha dit...

Uf, ahir hi vaig passar amb l'autobús i vaig pensar en el temps que porta aturada aquesta obra i en l'autèntica utilitat del que s'hi farà. I et llegeixo i em fa molt ràbia. Cap utilitat.
Salut des de València!

Gent d'Ador ha dit...

Recorde la pel.lícula: Todos a la cárcel del gran Berlanga, que es va rodar en eixa presó de la que parles.

Javi ha dit...

Excel.lent anàlisi per a un fet que per desgràcia es té massa sovint al Pais Valencià: l'oblit com a mètode d'esborrar totat consciència col.lectiva.

Aixi ens va.