dimarts, 20 de maig de 2008

Barres i corones

De primera mà m'informen que abans de l'estiu l'historiador Pau Viciano publicarà a l'Editorial Afers Barres i corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX). Tornem al tema de la senyera. Segons em conten (evidentment encara no l'he pogut llegir) Viciano hi fa una "reevalució de les dades ja conegudes", ja tractades per Pere Maria Orts al seu dia, bo i afegint les cartes portolanes, una anàlisi detallada dels teixits coneguts per a la confecció de la senyera al segle XVI i alguna referència bibliogràfica i documental nova.

El resultat, ben desbrossat, és el següent:
1. Amb els teixits documentats al segle XVI no es podria fer una franja blava que pogués dur incorporada una corona de proporcions visibles, sinó que com a molt es podria recobrir l'asta amb un teixit blau, potser brodat, de manera semblant al de la bandera de Sagunt que es conserva (però aquella "funda del pal" és roja)
2. La modificació documentada poc abans de 1850 degué afectar només a les dimensions i a la forma de la senyera, que continuaria sent exclusivament un llenç de barres roges i grogues.
3. L'actual franja blava amb la suposada corona seria resultat d'una nova restauració, amb motiu de la commemoració en 1876 del VI centenari de la mort de Jaume I, com vindria a demostrar un poema escrit pel valencianista Lluís Cebrian en què es planyia de tons brodats de un novell fer, en probable referència a les recents innovacions.
4. Els brodats grocs ni tan sols serien una corona inspirada en l'escut de la ciutat (l'emblema de la Casa d'Aragó amb una corona dalt), sinó simples ornaments, ja que Teodor Llorente en descriure la senyera només parlà de la franja com un teixit blau amb brodats del qual penjava el llenç de la bandera, sense fer referència a cap suposada corona.

Així doncs, uns resultats contraris al que vam postular Ferran i jo en esta sèrie de posts, en què parlàvem de la possibilitat que la senyera de la ciutat de València duguera franja blava i corona des del segle XVI, com és representada a les cartes portolanes i com sembla poder deduir-se dels documents de llavors. Desconec si és una mena de "resposta", però bé està si aconsegueix demostrar alguna cosa (per exemple, que amb la quantitat de teixit documentat és impossible fer una franja, cosa en la qual nosaltres no vam entrar). Precisament la nostra intenció va ser la de superar una cosa que ens "va tocar molt la moral": que Orts amagara el document de 1596, que més clarament parla d'una corona i de quantitats importants de tela blava, i que tampoc diguera absolutament res de les cartes portolanes (bé, sí que les citava, però només aquelles en què la senyera apareixia sense blau ni corona!).

Tota contribució és benvinguda, però el gran problema és que supose que treballant sempre amb els mateixos documents no en traurem l'aigua clara de forma definitiva. Necessitem alguna representació gràfica (feta a València) de la senyera anterior a 1876; hi deu haver i sembla mentida que ningú no l'haja trobat encara. Les que hi ha són les dels portolans, i duen generalment blau i corona (pot passar, però, que a partir d'un de primer que va representar la senyera així, els altres posteriors hagen anat copiant eixa imatge, com per exemple passa en el cas dels mapes del regne de València fets entre els segles XVII i XVIII: la majoria representen el regne de València amb l'escut d'un castell entre aigües, el primer escut de la ciutat al segle XIII, que prompte va caure en desús, però que incomprensiblement va ser adoptat per bona part d'este tipus de cartografia, segurament per còpia mútua). D'altra banda, tornant a la senyera, la documentació del XIX, com la descripció de Llorente o el poema de Cebrián (que sempre ha estat el que més m'ha fet dubtar perquè sembla ben clar), inclinen la balança cap al costat d'una bandera sense franja.

Això, però, és ja quasi exclusivament un problema erudit, fins i tot un repte intel·lectual que balla entre la curiositat i la necessitat. La qüestió de fons és de simbologia i nacionalisme. En realitat, només estem parlant de la senyera de la ciutat de València, que no era automàticament la del regne, com tampoc ho era l'altra, la dels reis medievals (les quatre barres). La qüestió dels símbols és una qüestió de voluntat i política contemporània, no de veritat científica. Si el blau és un afegitó del XIX (que encara no ho sé), també és un afegitó l'escut del Cerimoniós que es va posar sobre la quatribarrada durant els primers moments de la Generalitat socialista; d'alguna manera s'han hagut de diferenciar aragonesos i valencians de la quatribarrada dels reis de l'antiga Corona, perquè esta va ser adoptada primer pels catalans (al segle XIX).

De fet, sembla que el mateix Viciano, sense entrar en estes disquisicions de simbologia i nacionalisme, reconeix que la senyera amb franja de la ciutat de València té ja més d'un segle d'antiguitat i que, en la situació d'emergència civil del País Valencià, cal buscar alguna mena de coexistència entre les dues senyeres. Supose que la proposta anirà pel camí de l'esmena que va presentar el BLOC al darrer avantprojecte d'Estatut valencià: oficialitzar les dues, la de la franja blava com a bandera contemporània del país (supose que això vol dir que continua com ara), i la reial com a bandera històrica del país (supose que això vol dir que es traga el 9 d'octubre i que no es tinga por a ensenyar-la en actes commemoratius importants, al costat de l'altra si cal).

En qualsevol cas, estarem atents a l'eixida del llibre de Viciano, i a vore si algú troba una representació de la senyera en algun llibre valencià del segle XVII!


9 comentaris:

Emili Morant ha dit...

Com crec que tu mateix apuntes, Vicent, és quasi tan important que els historiadors del país continuen treballant en aquestes qüestions, com que aquests debats no tornen a monopolitzar en excés una discussió popular que en ben poc ajuda a la resolució dels temes quotidians, del dia a dia. Una cosa és la mania persecutòria i suïcida dels valencians per a exercir tan apassionadament la filologia, l'heràldica (o com es diga), i més recentment la hidràulica, i una altra cosa que aquests debats resulten no només legítims, sinó completament necessaris en el terreny acadèmic.

spider ha dit...

"es dels portolans, i duen generalment blau i corona (pot passar, però, que a partir d'un de primer que va representar la senyera així, els altres posteriors hagen anat copiant eixa imatge, com per exemple passa en el cas dels mapes del regne de València fets entre els segles XVII i XVIII: la majoria representen el regne de València amb l'escut d'un castell entre aigües, el primer escut de la ciutat al segle XIII, que prompte va caure en desús, però que incomprensiblement va ser adoptat per bona part d'este tipus de cartografia, segurament per còpia mútua)"


Amic això que comentes es completament impossible, eixa confusió en els mapes pasava amb el autors estrangers principalment del Nord d´Europa.

Però una gran majoria del portolans en els quals apareix el blau són del costaet, mallorquins. Pensar que un Viladestes o un Vallseca o un Bertran desconeixien qual era la bandera de València és posar-se fora del rigor científic.

salutacions, enhorabona pel teu blog

La trappola ha dit...

Home, dels portolans no em poden fer gaire cas. Hi pots trobar mil combinacions. Si ens fiquem així, al portolà d'Andrea Beninchasa del 1508 es demostra que els catalans ja eren del Barça. Els portolans poden donar pistes, però no demostren res.

Mireu per exemple el portolà de Jacobus Russus de 1535. Senyeres per tot el nord d'Àfrica, i fins i tot a Madrid.

spider ha dit...

Amic en el portolà de Benincasa del 1508 sobre Barcelona si et fixes clarament apareixen franjes dorades no blaves.
http://www.histocat.com/img/secc_m/gran/1508_andrea_beninchasa_02.jpg

I en el cas del de Russus, anem a vore, després de la unió amb Castella s´utilitza en el portolans sobre molts territoris espanyols una bandera quarterada unificada que inclou barres i que inclou castells.
Ací també podem vore-la
http://www.histocat.com/img/secc_m/gran/1576_13_fern_o_vaz_dourado__cambotja__borneo__nova_guinea_.jpg

Este escut que barreja simbologia castellana i aragonesa és una constant en la cartografia portolana. Només cap un poc de sentit comú per a entendre-lo, encara que alguns quan veuen este escut amb senyeres sobre Nova Guinea ja creuen que es deu a que ese territori pertanyia a Catalunya.

Sí que tens raó del tot en què s´ha d´establir una línia ben clara entre la ciència cartogràfica portolana del XIV i la de XV .

El exponent de la cartografia mallorquina és finals del XIV i de XV i són treballs incomparables a uns altres de segles posteriors.

El descombriment d´Amèrica i la unió de Castella i Aragó crea necessitat de nous elements,nous símbols,confusió de banderes, no necessariament incorrectes. N ´hi ha profussió de senyeres, de diferentes colors i formes, pero això no vol dir que siguen incorrectes sinó que la senyera tingué un parer més improtant del que pensem en la iconografia espanyola.

Lo que està clar i ho torne a dir és que està fóra del rigor científic pensar que els màxims exponents de la cartografia mundial Dulcert, Cresques, Soler, Viladestes ,Valseca..els pioners...que tenien el seu taller a Mallorca desconeixien qual era la bandera de València en el moment en què confeccionaven el seu treball

un salut

spider ha dit...

Disculpes, m´he equivocat volia dir

"s´ha d´establir una línia ben clara entre la ciència cartogràfica portolana del XIV i XV i la de XVI" .

Vent d Cabylia ha dit...

No vull entrar a fons, perquè tampoc conec bé el cas, però crec que el que postularà el llibre és que les banderes de les cartes portolanes amb corona i blau serien una solució específica per a incorporar gràficament la corona de l'escut de la ciutat, però que no serien una reproducció de la bandera municipal. La senyera, doncs, seria la quatribarrada coronada per la cimera (llavors no caldria cap altra corona ni cap franja d'altre color).

La trappola ha dit...

Spider, al portolà de Jacobus russus de 1535 no n'hi ha cap de castell.

http://www.histocat.com/img/secc_m/gran/1535%20jacobus%20russus%20(mediterrani)%2003.jpg

De totes maneres, la meva opinió "personal" és que els portolans no eren més que eines de treball, pagades per algú amb dret a decidir quina bandera s'hi posava, i retocables segons com anava la cosa. Moltes vegades portolans del mateix autor tenen iconografies diferents.

Si ara tu i jo féssim o paguéssim un portolà, quina bandera hi ficaríem al País Valencià? Probablement no hi coincidiríem encara que hi hagi una bandera oficial.

kirikú ha dit...

Ja veig que has tornat del tot al bloc, i que continues escrivint molt i bé. Aquest post és una excel·lent promoció per al llibre, que em pense que eixirà d'ací a uns mesos. De segur que l'editor estarà encantat.

Estic totalment d'acord amb la teua afirmació: "La qüestió dels símbols és una qüestió de voluntat i política contemporània, no de veritat científica". Encara que pel sembla, sempre va bé que la veritat científica ens done la raó, no? I ahí esteu uns medievalistes del S.XXI, investigadors especialitzats en fiscalitat, fussant i regirant la documentació, mirant si la tela blava, si la corona ... i jo què sé què.

I és que la història (entenent el terme com al discurs sobre el nostre passat), vulguem o no vulguem legitima, justifica, condiciona el present i el futur. Si fins i tot vos passa als historiadors que no cregueu en els determinismes històrics!.

A mi, la veritat, és que em fan igual les banderes. Només que m'agradaria que no fora un tema tan polèmic. Perquè encara la major part de la societat valenciana per a res qüestiona l'actual bandera oficial de la "Comunitat/Comunidad", està clar entre els sectors valencianistes no hi ha massa consens al respecte.

spider ha dit...

Veig que tenim opinions diferentes sobre els portolans. De totes formes és un plaer parlar amb vosaltres.

Volia dir també que estic fa un temps intentant trobar una còpia amb bona resolució del portolà de Soler de c.1380 que es troba en la Biblioteca Nacional de París i en la qual apareix una bandera sobre València. Dóna la impressió que és coronada però no es pot assegurar.

S´hi algú està interessat pot demana-la per pago ací i després compartir-la en tots jaja

buscar per soleri
http://images.bnf.fr/jsp/index.jsp?contexte=accueil&destination=accueil.jsp


Quant a noves imatges de senyeres en documents que pregutna vent de cabylia, en el de història del grao que va eixir fa poc apareix un gravat del 1760 que crec recordar té una senyera amb franja i que a mi no em sonava, però tampoc estic segur
salutaciona a tots amics