Barres i corones

De primera mà m'informen que abans de l'estiu l'historiador Pau Viciano publicarà a l'Editorial Afers Barres i corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX). Tornem al tema de la senyera. Segons em conten (evidentment encara no l'he pogut llegir) Viciano hi fa una "reevalució de les dades ja conegudes", ja tractades per Pere Maria Orts al seu dia, bo i afegint les cartes portolanes, una anàlisi detallada dels teixits coneguts per a la confecció de la senyera al segle XVI i alguna referència bibliogràfica i documental nova.

El resultat, ben desbrossat, és el següent:
1. Amb els teixits documentats al segle XVI no es podria fer una franja blava que pogués dur incorporada una corona de proporcions visibles, sinó que com a molt es podria recobrir l'asta amb un teixit blau, potser brodat, de manera semblant al de la bandera de Sagunt que es conserva (però aquella "funda del pal" és roja)
2. La modificació documentada poc abans de 1850 degué afectar només a les dimensions i a la forma de la senyera, que continuaria sent exclusivament un llenç de barres roges i grogues.
3. L'actual franja blava amb la suposada corona seria resultat d'una nova restauració, amb motiu de la commemoració en 1876 del VI centenari de la mort de Jaume I, com vindria a demostrar un poema escrit pel valencianista Lluís Cebrian en què es planyia de tons brodats de un novell fer, en probable referència a les recents innovacions.
4. Els brodats grocs ni tan sols serien una corona inspirada en l'escut de la ciutat (l'emblema de la Casa d'Aragó amb una corona dalt), sinó simples ornaments, ja que Teodor Llorente en descriure la senyera només parlà de la franja com un teixit blau amb brodats del qual penjava el llenç de la bandera, sense fer referència a cap suposada corona.

Així doncs, uns resultats contraris al que vam postular Ferran i jo en esta sèrie de posts, en què parlàvem de la possibilitat que la senyera de la ciutat de València duguera franja blava i corona des del segle XVI, com és representada a les cartes portolanes i com sembla poder deduir-se dels documents de llavors. Desconec si és una mena de "resposta", però bé està si aconsegueix demostrar alguna cosa (per exemple, que amb la quantitat de teixit documentat és impossible fer una franja, cosa en la qual nosaltres no vam entrar). Precisament la nostra intenció va ser la de superar una cosa que ens "va tocar molt la moral": que Orts amagara el document de 1596, que més clarament parla d'una corona i de quantitats importants de tela blava, i que tampoc diguera absolutament res de les cartes portolanes (bé, sí que les citava, però només aquelles en què la senyera apareixia sense blau ni corona!).

Tota contribució és benvinguda, però el gran problema és que supose que treballant sempre amb els mateixos documents no en traurem l'aigua clara de forma definitiva. Necessitem alguna representació gràfica (feta a València) de la senyera anterior a 1876; hi deu haver i sembla mentida que ningú no l'haja trobat encara. Les que hi ha són les dels portolans, i duen generalment blau i corona (pot passar, però, que a partir d'un de primer que va representar la senyera així, els altres posteriors hagen anat copiant eixa imatge, com per exemple passa en el cas dels mapes del regne de València fets entre els segles XVII i XVIII: la majoria representen el regne de València amb l'escut d'un castell entre aigües, el primer escut de la ciutat al segle XIII, que prompte va caure en desús, però que incomprensiblement va ser adoptat per bona part d'este tipus de cartografia, segurament per còpia mútua). D'altra banda, tornant a la senyera, la documentació del XIX, com la descripció de Llorente o el poema de Cebrián (que sempre ha estat el que més m'ha fet dubtar perquè sembla ben clar), inclinen la balança cap al costat d'una bandera sense franja.

Això, però, és ja quasi exclusivament un problema erudit, fins i tot un repte intel·lectual que balla entre la curiositat i la necessitat. La qüestió de fons és de simbologia i nacionalisme. En realitat, només estem parlant de la senyera de la ciutat de València, que no era automàticament la del regne, com tampoc ho era l'altra, la dels reis medievals (les quatre barres). La qüestió dels símbols és una qüestió de voluntat i política contemporània, no de veritat científica. Si el blau és un afegitó del XIX (que encara no ho sé), també és un afegitó l'escut del Cerimoniós que es va posar sobre la quatribarrada durant els primers moments de la Generalitat socialista; d'alguna manera s'han hagut de diferenciar aragonesos i valencians de la quatribarrada dels reis de l'antiga Corona, perquè esta va ser adoptada primer pels catalans (al segle XIX).

De fet, sembla que el mateix Viciano, sense entrar en estes disquisicions de simbologia i nacionalisme, reconeix que la senyera amb franja de la ciutat de València té ja més d'un segle d'antiguitat i que, en la situació d'emergència civil del País Valencià, cal buscar alguna mena de coexistència entre les dues senyeres. Supose que la proposta anirà pel camí de l'esmena que va presentar el BLOC al darrer avantprojecte d'Estatut valencià: oficialitzar les dues, la de la franja blava com a bandera contemporània del país (supose que això vol dir que continua com ara), i la reial com a bandera històrica del país (supose que això vol dir que es traga el 9 d'octubre i que no es tinga por a ensenyar-la en actes commemoratius importants, al costat de l'altra si cal).

En qualsevol cas, estarem atents a l'eixida del llibre de Viciano, i a vore si algú troba una representació de la senyera en algun llibre valencià del segle XVII!