Pintura X-1707 (Miquel Mollà)Fa poc va arribar algú a Vent d Cabylia cercant a Google: per qué els que viuen a xativa se'ls anomena "socarrats". No crec que trobara ací la resposta a la seua qüestió (més bé va arribar per la conjunció d'enllaços de "Socarrats però no vençuts" i "La veu de Xàtiva"). En tot cas, ja li ho explique.
Com la majoria de vosaltres sabreu el malnom prové de l'incendi de la vila dut a terme per les tropes borbòniques en 1707 en el context de la guerra de Successió. En els mesos anteriors ja havien incendiat Quart de Poblet, Vila-real i Ares del Maestrat, però la crema i saqueig de Xàtiva fou la més sagnant i "exemplificadora" amb diferència. La vila fou arrasada fins i tot jurídicament, ja que deixà d'existir per passar a ser la "Nueva Colonia de San Felipe", un estatus de població nova que mantingué fins a 1811, quan les Corts de Cadis restituïren l'antic municipi.
I cal no confondre els socarrats de Xàtiva amb els socarrats de Cocentaina, que reben dit nom per una crema molt anterior, duta a terme per un grup de genets marínides (de la zona actualment marroquí) en setembre de 1304. Llogats pel mateix Jaume II l'any anterior any per a combatre Castella en la frontera amb Múrcia, quan deixaren de servir el rei aragonès passaren a fer-ho al soldà de Granada, tot aprofitant per atacar la zona valenciana on havien estat hostatjats i comptaven amb nombrosos contactes. De fet, aprofitaren per fer passar famílies senceres de musulmans cap al regne granadí.
A tall d'açò aprofite per copiar un fragment inèdit trobat al fons Sástago de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Diversos, Sástago, Volums, 658, f. 2r) en què, en 1776, es recorda "l'extermini" de Xàtiva dut a terme unes quantes generacions abans:
En 6 de febrero de 1776 ante Francisco Carrizo, escribano de Xática, dio el cabildo eclesiástico de su catedral sumaria de testigos en crédito de que por las tribulaciones y general desolación de dicha ciudad de Xátiva por el mes de junio de 1707 después de la batalla de Almansa y por las guerras del principio de siglo 1700 se extraviaron y perdieron varios efectos, alajas y muebles de sus moradores, ya porque mudaron de domicilio, ya porque habiéndose ausentado, al regreso las hallaron robadas y quemadas e igualmente sus papeles y libros y los archivos particulares y generales y otras memorias antiguas, siendo de la mayor nota e interés los protocolos de varios escribanos que buscados por los interesados no se han podido encontrar, de que se han producido muchas justificaciones en este juzgado y siendo otros de ellos varios escribanos de Xátiva que recivieron muchas escrituras perteneciente (sic) a este cabildo eclesiástico y aunque se han buscado con la mayor diligencia no se han hallado, teniendo por cierto que perecieron en aquel general exterminio y guerra.
Suplica se le reciva sumariainfo rmación e testigos etcª
Ita est Carrizo escribano
Se dio siendo alcalde mayor y teniente e corregidor Don Joaquín Osse
Al fin de la sumaria que tiene el cabildo de Xátiva en los terminos ya referidos.
Firma Francisco Carrizo y dice Ita est.
Com la majoria de vosaltres sabreu el malnom prové de l'incendi de la vila dut a terme per les tropes borbòniques en 1707 en el context de la guerra de Successió. En els mesos anteriors ja havien incendiat Quart de Poblet, Vila-real i Ares del Maestrat, però la crema i saqueig de Xàtiva fou la més sagnant i "exemplificadora" amb diferència. La vila fou arrasada fins i tot jurídicament, ja que deixà d'existir per passar a ser la "Nueva Colonia de San Felipe", un estatus de població nova que mantingué fins a 1811, quan les Corts de Cadis restituïren l'antic municipi.
I cal no confondre els socarrats de Xàtiva amb els socarrats de Cocentaina, que reben dit nom per una crema molt anterior, duta a terme per un grup de genets marínides (de la zona actualment marroquí) en setembre de 1304. Llogats pel mateix Jaume II l'any anterior any per a combatre Castella en la frontera amb Múrcia, quan deixaren de servir el rei aragonès passaren a fer-ho al soldà de Granada, tot aprofitant per atacar la zona valenciana on havien estat hostatjats i comptaven amb nombrosos contactes. De fet, aprofitaren per fer passar famílies senceres de musulmans cap al regne granadí.
A tall d'açò aprofite per copiar un fragment inèdit trobat al fons Sástago de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Diversos, Sástago, Volums, 658, f. 2r) en què, en 1776, es recorda "l'extermini" de Xàtiva dut a terme unes quantes generacions abans:
En 6 de febrero de 1776 ante Francisco Carrizo, escribano de Xática, dio el cabildo eclesiástico de su catedral sumaria de testigos en crédito de que por las tribulaciones y general desolación de dicha ciudad de Xátiva por el mes de junio de 1707 después de la batalla de Almansa y por las guerras del principio de siglo 1700 se extraviaron y perdieron varios efectos, alajas y muebles de sus moradores, ya porque mudaron de domicilio, ya porque habiéndose ausentado, al regreso las hallaron robadas y quemadas e igualmente sus papeles y libros y los archivos particulares y generales y otras memorias antiguas, siendo de la mayor nota e interés los protocolos de varios escribanos que buscados por los interesados no se han podido encontrar, de que se han producido muchas justificaciones en este juzgado y siendo otros de ellos varios escribanos de Xátiva que recivieron muchas escrituras perteneciente (sic) a este cabildo eclesiástico y aunque se han buscado con la mayor diligencia no se han hallado, teniendo por cierto que perecieron en aquel general exterminio y guerra.
Suplica se le reciva sumaria
Ita est Carrizo escribano
Se dio siendo alcalde mayor y teniente e corregidor Don Joaquín Osse
Al fin de la sumaria que tiene el cabildo de Xátiva en los terminos ya referidos.
Firma Francisco Carrizo y dice Ita est.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada