dijous, 19 de juny de 2008

Aspres, nobles, feiners, vehements, ambiciosos, implacables...

Com ja vaig dir, l'Itinerario descriptivo de las provincias de España (1826) d'Alexandre Laborde glossava l'esperit dels diversos pobles hispànics amb una sèrie de tòpics que en termes generals s'han mantingut fins a l'actualitat, especialment en el cas del regne de València i de Catalunya. Als catalans els fa aspres de caràcter, desagradables en l'expressió, nobles d'ànim, aventurers, actius, treballadors, apassionats, implacables però fidels, amb gran orgull nacional i portadors de barretina:
Comúnmente se atribuye a los catalanes cierta aspereza de carácter, desagrado en la expresión y vehemencia en las acciones, pero estos defectos que sin duda son abultados, se recompensan bien con otras buenas calidades que los adornan y acaso se equivocan con cierta nobleza de ánimo, que no sufriendo la humillación y servidumbre, lleva a los catalanes a empresas grandes y arriesgadas, y es el alma de su actividad y constancia en el trabajo [...]

Es notable el horror que el catalán tiene a la ociosidad: su genio le conduce a todas las partes del universo [...] Tienen los catalanes pasiones violentas, y se arriesgan por satisfacerlas: la de las riqueza dirige su industria, la emulación su actividad. Cuando aman, aman con vehemencia; pero su odio es implacable, y en asuntos políticos llega a ser inquieto. Sin embargo son capaces de hacer todos los sacrificios en obsequio del príncipe que ha sabido hacerse amar de ellos.

El orgullo nacional que caracteriza al pueblo catalán, es el que crió ya de muy antiguo si rivalidad con los franceses, a la cual pusieron el colmo las guerras de sucesión, cuyas memorias indelebles son un continuo despertador de su odio a aquella nación [...] Los aldeanos llevan una especie de capote que llega a las rodillas y llaman gambeto, y un gran gorro colorado.

Plànol de Barcelona a començaments de segle XIX

I un altre dia parlaré de les observacions de Laborde sobre la llengua...


6 comentaris:

Beniarres al dia ha dit...

M'agradaria que li pegares una mirada a aquest blog: http://historialocalclub.blogspot.com/

Gràcies d'avantmà.

Anònim ha dit...

jo et convide [demane!] que escrigues les observacions sobre la llengua! :) Dels valencians ja dirà, que som el poble que millor fa la paella d'esta terra i de les que l'han precedida... salut!!

german ha dit...

disculpeu, el d'abans sóc jo!

Corpi ha dit...

Doncs no estaria mal llegir els tòpics que sobre els valencians tenen els demés. Alguns els sabem, però de segur que hi han de nous.

taronget ha dit...

Crec que dels tòpics dels valencians ja s'ha parlat, no?

http://www.ventdcabylia.com/search/label/Val%C3%A8ncia%20vista%20per%20forasters

los valencianos generalmente son muy vivos, ingeniosos y aplicados, y viven alegres y contentos aun en la pobreza; son bastante frugales, y no muy dados al vino ni a los licores: ordinariamente se les acusa de volubilidad y ligereza, y asimismo de una imaginación ardiente, muy veloz y algo fugaz

:P

Vent d Cabylia ha dit...

Frederic, només puc que animar-vos a continuar amb la faena. És un directori ben útil.

I sí, Corpi, els tòpics de Laborde sobre els valencians ja els vaig citar com diu Taronget. Quan puga afegiré els seus comentaris sobre la llengua...