M'encanta això de capbussar-te per una boca del metro i eixir a un altre món. Ahir, com sempre que he anat a L'Hospitalet, vaig eixir per Carrilet, al peu de Just Oliveras, una d'eixes rambles tan encantadores i que tant agraden ací. Els llargs descansos de les cinc hores d'examen em van permetre prendre un tallãet a "Cal Teo", una d'eixes granges-frankfurt tan barcelonines (mon pare diu que fa 40 anys s'estilava molt això dels frankfurts per ací), i fer dues bones passejades a ritme de Dies d'agost al mp3 mentre la pluja queia de forma intermitent: el "Centre Catòlic d'Hospitalet", el "Trifàssic" (sic), la "Joventut Socialista de Catalunya" amb la republicana tricolor a la balconada, l'orgull de sentir-se de l'Hospitalet, el pont de l'estació de la Renfe, el iaio aragonés xarrant amb l'altre andalús, la font del Repartidor, el carrer del Xipreret, la plaça de l'Ajuntament i el carrer major. A un pas de Barcelona i a un pas de l'Ikea, l'Hospitalet de sempre...
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrit a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana.
dimecres, 11 de juny del 2008
L'H
M'encanta això de capbussar-te per una boca del metro i eixir a un altre món. Ahir, com sempre que he anat a L'Hospitalet, vaig eixir per Carrilet, al peu de Just Oliveras, una d'eixes rambles tan encantadores i que tant agraden ací. Els llargs descansos de les cinc hores d'examen em van permetre prendre un tallãet a "Cal Teo", una d'eixes granges-frankfurt tan barcelonines (mon pare diu que fa 40 anys s'estilava molt això dels frankfurts per ací), i fer dues bones passejades a ritme de Dies d'agost al mp3 mentre la pluja queia de forma intermitent: el "Centre Catòlic d'Hospitalet", el "Trifàssic" (sic), la "Joventut Socialista de Catalunya" amb la republicana tricolor a la balconada, l'orgull de sentir-se de l'Hospitalet, el pont de l'estació de la Renfe, el iaio aragonés xarrant amb l'altre andalús, la font del Repartidor, el carrer del Xipreret, la plaça de l'Ajuntament i el carrer major. A un pas de Barcelona i a un pas de l'Ikea, l'Hospitalet de sempre...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
hehehe, ja me'l conec jo l'H, visc a un carrer...
El millor de l'H, sens dubte, eixos masos de la Plana del Llobregat que encara amaga entre blocs de pisos.
I ben bonic que devia ser (perquè encara ho és) L'Hospitalet poble, abans de fer-se ciutat.
Una descripció brillant
Oh my God!! Jo visc al costat d'aquesta foto! feia mil ansy que no entrava al teu blog i em robo una dscripció detallada delmeu barri!1 Quina gràcia!!
Ostres, jo em vaig criar a Can Serra! Dóna records a la Rambla Just Oliveras, que a l'estiu és bonic passejar-hi. I si tens ocasió, a la pròxima ves a la biblioteca que hi ha per allà, ubicada en una masia. És una passada!
Publica un comentari a l'entrada