dilluns, 9 de juny de 2008

"Cuando te regalan un reloj"

Fa poc un anunci de cotxes va cridar l'atenció de molta gent pel seu estrany missatge i la seua dicció:




Particularment, però, el que més em va sobtar és que no digueren mai d'on provenien aquell text i aquella veu: es tracta del "Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda a un reloj" llegit pel seu propi autor, Julio Cortázar (actualització: sembla que és una imitació de la veu de Cortázar). No sé d'on trauria la idea el publicista, però fa poc vaig sentir el "Preámbulo" en una cançó de Migala publicada l'any 2002:


Piensa en esto: cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire. No te dan solamente el reloj, que los cumplas muy felices y esperamos que te dure porque es de buena marca, suizo con áncora de rubíes; no te regalan solamente ese menudo picapedrero que te atarás a la muñeca y pasearás contigo. Te regalan —no lo saben, lo terrible es que no lo saben—, te regalan un nuevo pedazo frágil y precario de ti mismo, algo que es tuyo pero no es tu cuerpo, que hay que atar a tu cuerpo con su correa como un bracito desesperado colgándose de tu muñeca. Te regalan la necesidad de darle cuerda todos los días, la obligación de darle cuerda para que siga siendo un reloj; te regalan la obsesión de atender a la hora exacta en las vitrinas de las joyerías, en el anuncio por la radio, en el servicio telefónico. Te regalan el miedo de perderlo, de que te lo roben, de que se te caiga al suelo y se rompa. Te regalan su marca, y la seguridad de que es una marca mejor que las otras, te regalan la tendencia de comparar tu reloj con los demás relojes. No te regalan un reloj, tú eres el regalado, a ti te ofrecen para el cumpleaños del reloj.

8 comentaris:

Josep Porcar ha dit...

Hauran pagat drets d'autor? No costa gens posar en lletra menudeta l'autoria. Ací també en parlen i recorden també l'«On the road» de Kerouak:

http://circulostres.blogspot.com/2008/06/la-publi.html

maria ha dit...

Noooo!! no, no, no i no. No poden fer un anunci amb la veu de Cortázar! hi ha coses que haurien d'estar prohibides. Em pareix molt malament, ell no ho hauria acceptat mai, per vendre cotxes no es pot usar a Cortázar...
Com diuen per ací: non c'è più religione!!

Vent d Cabylia ha dit...

Ondià, Josep. Gràcies per l'enllaç. M'ha passat com al seu autor: pensava que era Cortázar, però si pares atenció (la pronúncia del "tuyo" per exemple) t'adones que és una imitació. No entenc res, si no expliquen qui és, per que l'imiten? I, home, supose que sí que hauran pagat els drets d'autor (tants com per a no citar-ne procedència), perquè podrien tindre problemes seriosos en cas contrari...

I, sí Maria, encara que segurament no siga la veu de Cortázar, l'ús és igualment tèrbol (sobretot, torne a repetir, perquè se n'amaga la procedència...)

maria ha dit...

Duc una estona escoltant l'anunci i la gravació de Cortázar del "Preámbulo a las instrucciones..." jo crec que no és ell, hi ha talls (el text no és complet) i la veu no és la seua, crec.
Ací hi ha els dos àudios
http://blog.educastur.es/poesia/2007/03/26/julio-cortazar/

Quin fàstic! (és que jo a Cortázar l'estime molt)

Salvador ha dit...

Una porqueria d'anunci pot arribar a fer-te odiós un gran escrit d'un gran escriptor.

Ll. Carreras ha dit...

Aquest "recurs" banal és basa en la pressumpta ignorància del receptor. Pel que he vist, els anuncis de cotxes, generalment, són els pitjors: no tenen el menor mirament a l'hora d'utilitzar textos, música clàssica, paratges... com si tot es degués als maleïts automòbils que promocionen.

Vent d Cabylia ha dit...

Caram, veig que sou apassionats dels anuncis de cotxes... :D

Josep Porcar ha dit...

...i de motos i perfums i el que faça falta, sobretot si els autors són bons i entre els mags hi ha el Sr. Linch.