dimarts, 24 de juny de 2008

La finca dels collons

Plànol de situació. La Finca de Ferro al costat de l'institut, on diu "Carrer Xàtiva"

Com sempre que vinc a València he trobat un soroll infernal a la major part dels carrers que freqüente i un (ja estic fart) metro de merda (en comparació amb el de qualsevol ciutat amb mínimes aspiracions de gran urbs). Amb tot, també com sempre, alguns llocs especials de "la meua ciutat" m'han fet oblidar-ho tot i gaudir d'ella al màxim.

Un d'eixos espais concrets és l'eixida de l'Estació del Nord, amb un altre triangle màgic (com el del Mercat-Sant Joan-Llotja) format per la mateixa estació -la més bonica del món, ja ho sabem-, el col·legi Lluis Vives, i l'Edifici Garceran (i hi podríem afegir la visió cap a la dreta de la plaça de bous).


Només m'hi detindré una miqueta a comentar el major desconegut d'eixos quatre monuments: l'Edifici Garceran o la Finca de Ferro. Amb els seus 22 pisos i 85 metres d'alçària, va ser el sostre de València durant vora 40 anys, des de la seua construcció en 1962-1964 fins a la de les Torres d'Ademús en el 2003. Tot i no ser especialment bell ni espectacular, si ens quedem mirant-lo detingudament sorprén la seua imponència: és realment gran.

Va ser un dels primers edificis de València que emprà una estructura de ferro i d'ací el seu malnom, que també va ser el de Finca dels Collons
durant el seu bastiment. La raó? Molt senzilla. La gent que eixia de l'Estació del Nord mirava cap a l'esquerra i veia aquell monstre en construcció, la reacció més comuna era dir: "Collons, quina finca!"


Model 3D fet per Jorge Pellicer

Vista aproximadament des de la plaça de bous

Vista des de la plaça de l'Ajuntament

Vista des de baix


9 comentaris:

miq ha dit...

Doncs això; collons, quina finca!

Ximo ha dit...

Sobre gustos i colors... Jo crec que enfront mateix, al carrer Xàtiva números 4 i 6, hi ha un edifici art decó de Francisco Javier Goerlich, infinitament més bonic. Fou construït immediatament després d’acabada la Guerra Civil i reprèn els corrents racionalistes procedents d’Europa, implantats a casa nostra des dels anys 30. S’hi emplaçà una estació d’autobusos (pertanyent a la Companyia Hispano Suiza), que ocupava la planta baixa i el fons de la parcel·la (les oficines eren al pis superior). La resta de l’edifici es destinà a habitatges. I al costat, fent xamfrà amb el carrer Sant Vicent, hi ha altra meravellosa construcció racionalista. Quant als collons, he de dir-te que aquesta anècdota sembla tenir múltiples procedències; a la meua ciutat, Xàtiva, s’alçà un gratacel a l’Albereda, sobre l’antic solar del convent dels franciscans, que, en ser descobert per la gent que arribava dels pobles de la rodalia, provocava la mateixa exclamació: Collons quina finca! I com la finca dels collons s’ha perpetuat. I encara es podria contar alguna cosa més, però m’estendria massa.

Vent d Cabylia ha dit...

I ben bonico que és, però eixe no es veu des de l'Estació del nord, no?

Molt interessant això de les múltiples finques dels collons...

Samaruc ha dit...

la finca de ferro no és, ni de lluny, el meu edifici favorit de valència, però coincidisc en la idea que es tracta d'un immoble imponent i espectacular.

a més, durant molt anys, he comprat tabac a l'estanc que hi ha al passadís que travessa l'immoble.

Eva ha dit...

De finques dels collons en deu haver a molts pobles. A Benicarló, per exemple, tenim la "torre dels collons" (més lletja encara que la finca de ferro!), al costat mateix del campanar, i l'explicació és sempre la mateixa...

Anònim ha dit...

Cosí, que volia dir-te que he guanyat dos premis de poesia a manises, t´ho dic per que sabia que et faría ilusió.
Besitos

Diana Baidal

ethel ha dit...

...jo diria "la finca dels collons" a la que amaga la façana de San Miquel dels Reis......mirant des de l'horta nord.....

;-)

salutacions

german ha dit...

el secret de la vida dels edificis és que no es fixe en ells un promotor... jo el que faria seria arrancar [alguns] collons...

Andrés Verdeguer ha dit...

també he escoltat que li quedà el nom de la finca de ferro i dels collons pel fet que va estar un bon grapat d'anys en construcció. Semblava que no s'anava a acabar mai.

crec que va ser a la finestra indiscreta de punt 2.

D'acord també amb ximo, és una de les meus favorites la racionalista que fa cantó amb sant vicent i xàtiva. I, sí, la d'enfront de sant miquel dels reis que diu ethel és també la dels collons o bé té una patà als collons qui va tindre l'ocurrència d'alçar-la.