dimarts, 20 de gener del 2009

Arthur Caravan: Música per a embarassades i nadadors

Un disc sense nom?

En el IV Recital dels Innocents també vaig tindre el plaer de vore actuar -per primera vegada- els Arthur Caravan i vaig aprofitar per comprar l'esperat disc, numerat i decorat amb dibuixos de gimnàstica per a embarassades i consells per a nadadors. Ara, com el d'Ix, el tinc signat pel cantant Pau Miquel amb una espècie de tito que em dóna les gràcies per haver-lo adquirit. La veritat és que paga la pena perquè hi són totes les lletres, però si teniu interés per sentir-lo ja podeu descarregar-vos les cançons des de LastFM, on el propi grup les ha penjades amb llicència Creative Commons.

De les que no coneixia m'han captivat les lletres d'"Àrides estances" i de "Perpètua desànima", la intensitat d'"Scotland-Hrvatska", la innocència d'"En despertar", el desassossec de "Christmas in China" i la passió in crescendo de "Menjars al llit, somnis en la taula", que arriba a disputar-li
la condició de favorita a la meravellosa "L'amor és cec". Les van tocar totes dues seguides al mateix recital de l'Alcúdia i, encara que no van fer la primera sencera, em va impressionar el seu directe:





Ací la podeu sentir millor i sencera:


Lluna decreixent atura't! Inverteix les nits i els dies! / Tu des d'allà dalt veus, la casa cau, i els esperits es queden / Puja pels graons i escales fins al menjador on dormen / Fes girar el temps i torna allà on les parets tremolen / Punxa els vells vinils i enceta el ball mentre els cuiners preparen menjars al llit i somnis en la taula / Lluna decreixent, atura't ja! / Fes per invertir les nits i els dies! / Espanta el mal i aguanta el sol!

He vist la paraula follar escrita amb lletra de xiquet / Trenca el llit del Senyor Pena i Mr. Avorriment / Pesto pâ quinze que en som sis / Tira-li sabó a la rata que hi ha dins del vàter. / Amaga les muntanyes de paper i aprova l'examen / Eno i Lou Reed s'acomiaden de Bach des del balcó / Llava la roba amb pinces d'estendre / Clava el suavitzant dins de la nevera / Pop Corn i Wonder Dog es fan un petó al terrat / Toca el tambor a l'entrada del menjador / Grava la veu amb reverb, i grava-la i clava-la dins d'un cossiol / M'han dit que faran un parc industrial a l'entrada del pàrquing / Dóna'm un xuxo, un ruta i un cigarro que tinc fam / Trau el whisky per les orelles i et farem una infusió / Entra en patins i toca l'acordió / Tira't a terra i desplega els llençols / Pren-te un fong i mor-te de calor / Algú ens vol dir alguna cosa amb el grinyola de les portes / S'ha obert una llosa del pis i hem vist un cuc / Dóna-li droga al samurai que t'ha furtat l'estimada / Toca el rock and roll de les cinc del matí / Enfonsa el pis i riu-te de la policia que et demana la taula de mescles / Tremola per l'skinhead i dóna-li un flam amb nata / Demà em furtaran la bicicleta i aniré a peu / Belmondo canta un tango i el Dorao un flamenco / Toca el Hallogallo a les dotze de la nit de l'any següent / Àfrica Verda i Coltrane se't clava pels forats del nas / Fes un submarí bai de taula i traga't tot el fum / Dóna'm una banderilla que avui estic trist / Avui he vist una xica rubieta que ahir em va mirar / Ahir se'n va anar per la porta la xica rogeta que ahir em va mirar / Ai! la xica de roig, la xica de verda i la xica de blanc s'enduen muntanyes de llibres, muntanyes de discos, muntanyes de roba, muntanyes de paper perquè la casa cau i els esperits es queden.

26 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Es que eixes són les dos més millors!!! I mos intuisc el cap per allà darrere jajaja!

Alcoi ho va fer ben bé: ells estes i Hugo Mas la Cançó de l'alba, que m'agrada moltmoltmolt!

Anònim ha dit...

hola!!
jo discrepe i com:
aní a vore a Verdcel i de pas, em quedí a vore-los a d'ells (a la sala durango, a meliana)
mare meua!! quin contrast! eixírem despavorits!!
no sé si és que no tenien la nit...
de pas recomane l'últim disc de verdcel...
adéu!!!

Vent d Cabylia ha dit...

Qüestió de gustos perquè en directe encara encara, però per a sentir-los a casa Verdcel no m'arriben...

Forlati ha dit...

Anònim: Despavorits? Jajajajja. Yo estiguí allí i vaig vibrar en AC i Verdcel conseguiren sumir a la sala en una espècie de modorra prèvia a la sòn. Qüestió de gusts!

AC grans!

morena ha dit...

No tenía el placer..

Saludos

Vicè ha dit...

Fantàstics. No em perdré el proper concert.

Anònim ha dit...

hola!!
sóc l'anònima d'abans (que se m'ha oblidat posar el meu nom)
forlati: és veritat que a la sala sols hi havien fans de a. c. (que jo esperava que m'agradaren...però...)
i que quan començaren la gent (els fansfans) es posaren a ballar (ei que érem de pocs, eh? que donava llàstima de tan pocs)
tu no ho vories perquè estaries ballant a la primera fila (sols hi havia primera, clar, de tan pocs!) però isquérem uns quants només acabà la primera cançó...
tal volta els escolte a casa
a vore si així m'agraden...

a mi, de verdcel m'agrada l'últim disc (que sols he sentit en directe, 2 vegades,
el primer el tinc a casa i és veritat que no "m'arriba"

adéu!!!


maria

Vent d Cabylia ha dit...

Dona, no ens deprimisques amb les dades d'assistència de públic, que és normal que la música en valencià no tinga tiró més enllà de la polititzada perquè encara és una "novetat" (fins fa no res no hi havia tantíssima varietat com tenim ara). El problema està en què si les autoritats i els mitjans públics no hi donen suport, és ben difícil superar els cercles endògens i marginals. Ara que tenim varietat és el millor moment, però ja sabem què fan els que ens governen...

Comtessa d´Angeville ha dit...

I la sala Baydal, no s'oblide de la sala que el concert del que parlen va ser a la Durango, una sala de putíssima mare al lloc equivocat.

Sfrazzera ha dit...

Avui portant uns papers a l´Administració, m´he donat compte que en el Dni del meu pare posa Francisco Baydal amb y grega,no tenia ni idea, i la meva germana i jo no. Quines coses.....

Vent d Cabylia ha dit...

Aaaaah! La conspiració torna a l'atac. Els del registre civil volen acabar amb nosaltres, però encara hi ha 116 Baydals valencians i resistirem!!

Anònim ha dit...

no, si jo no em deprimisc...em sabia malament per ells, és que donava llàstima de veres..
és veritat que la sala estava molt bé, però com bé heu dit per ací, en un lloc equivocat!!! un polígon desèrtic..com tots, clar...

per cert, he vist que estic a les novetats de gener...em dóna un poc de vergonya, quines coses, em faig un blog, perquè em lligen, clar, però com ha eixit del cercle reduït on pensava que es quedaria, trist i sol, hahaha..
bueno,
adéu!!
maria (de maria en blanc, claro)

Anònim ha dit...

Gràcies per la crítica! ens encanta que t'agrade!...Respecte a la discòrdia del concert de Durango...Crec que junt al de la SalaTal, son els pijors directes que em fet en aquests 14 bolos en els dos mesos de tourné.El só era prou dolent, però l'espectacle no és molt més diferent...així que sobre gustos colors...deixe un enllaç per als interessats:

http://www.youtube.com/watch?v=5J_wS0bG4dA

un sincer abraç des d'Alcoi, que te costeres i ponts i música de telers...
P.D: ens encanta el teatre de la clau!

Vicent Terol ha dit...

M'agrada l'estil de música que practiquen Arthur Caravan. Es nota de quines fonts beuen (m'agraden eixes fonts, vaja), i és una línia poc explorada a la música cantada en la nostra llengua. Enhorabona.

Però jo també vaig estar a l'actuació de La Clau, i he de ser sincer i dir que no van tocar massa bé; semblava com si no s'ho prengueren amb una mínima seriositat, o com si no s'ho hagueren preparat.

L'actuació de 2007 a l'Alcúdia em va agradar més.

Anònim ha dit...

no estic d'acord. jo també estiguí a l'alcúdia i se'ls va oblidar la lletra d'una cançó, però ho van fer de puta mare.
josep.

Anònim ha dit...

Hola !

Em sorprenen les controversies. A.C encara es un grup que es deixa dur per la lluna en els directes. Baixeu-vos el disc. Al fi i al cap es tracta de cançons que us han d'arribar o no, ahí les deixem penjades per tots vosaltres.
Free Money

Sfrazzera ha dit...

I tu com saps que hi han 116 Baydals, com ho mires això senyoret investigador???

Anònim ha dit...

Parlant de tot un poc, algú sap on es pot aconseguir el CD de Senior i el Cor Brutal?

Vent d Cabylia ha dit...

Ignasix, la veritat és que no sé on es pot trobar el disc de Senior. Pots provar a Oldies, on tal volta el tinguen o sàpien on trobar-lo. Una altra opció és acostar-se a un dels concerts que tenen programats i comprar-lo in situ.

Vicent Terol ha dit...

Jo miraria, per si de cas, a Discos Amsterdam (Nuevo Centro)

senior ha dit...

Ací Senior.

Arthur Caravan són de lo milloret d'este Planeta Terra.

Per cert, el meu disc el podeu trobar al Pub Rocafull (Plaça Xúquer, València) o al Pata Negra Restorán (Baró de Sant Petrillo, Benimaclet): Tembé als concerts que fem. En les tendes estarà a meitat de febrer, espere.

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies, Senior. Doncs aprofitaré alguna cerveseta al Roca per comprar el disc!

Anònim ha dit...

Això, a vore si l'arrepleguem.

kirikú ha dit...

Uf! Quina polèmica! Està clar que per a gustos, colors. A més no crec que calga comparar ningú amb ningú.

Als Verdcel, els he escoltat menys. Encara que les crítiques són boníssimes, o al menys justament per això, a mi m'arriben menys, la veritat.

A mi, els Arthurs C. m'agraden molt, moltíssim. Al Teatre la Clau van estar encantadors, tocant amb els instruments de joguet de Dani Miquel, relaxats i entre colegues. Molt bé.

(Per cert, jo també tinc el disc amb la dedicatòria del tito de Pau, i també una altra del bateria, el roget).

He llegit el teu post sobre Hugo Mas, i també m'agrada molt. És veritat que és boníssim, poètic, sublim. Xe! Una canya!

Ai, Alcoi! pelailles, herbero, café-licor, pericana ... Els Arthurs, els Verdcel i l'Hugo. Per cert, tots són col·legues.

Ah! I el disc de Senior, també es ven al Bar Joventut de l'Ènova. On aconselle que es feu unes mandonguilletes d'abaejo ... boníssimes!

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies per la recomanació, Kirikú. M'han entrat unes ganes de tastar eixes mandonguilletes que pâ què...

Luis ha dit...

a lo largo de mi vida siempre he sido más de rock que de otra cosa... pero cuando mi novia me llevó a un tablao flamenco descubrí todo mundo de talento y magnífico arte. Lo que pasa es que creo que poca gente sabe lo que se pierde por encasillar al flamenco.