La bellesa del tragí urbà

Portals nordoccidentals de València sobre el plànol de Mancelli (1608)

Dissabte parlava de la de la protecció de l'albufera de València decretada en 1338. Hui, arran de l'article d'Agustín Rubio Vela "Ideologia burgesa i progrés material a la València del Tres-cents", publicat a L'Espill número 9 de 1981, ho faré d'un debat mantingut al si del Consell de València unes dècades després, en 1382, a propòsit d'una intervenció sobre el traçat dels carrers la ciutat. Pocs anys abans, davant els atacs castellans produïts entre 1356 i 1365, s'havia alçat una nova muralla que conformà el perímetre del que hui coneixem com a Ciutat Vella, tot deixant sense funció els vells murs islàmics. Progressivament, les autoritats donaren permís per enderrocar-los, no sense abans sotmetre-ho a debat a les reunions del Consell municipal, on sembla que les intervencions al voltant de la plaça del Mercat, llavors la més bulliciosa de la ciutat, centraren l'atenció dels consellers.

Els principals arguments emprats per les parts eren l'embelliment urbà, la millora de l'habitabilitat i l'atracció de nous pobladors a la capital, però també la seua imatge vers l'exterior: l'impacte que causaria en els visitants per tal que contaren el que havien vist i donaren fama al nom de València. Així, d'una banda, es decidí tirar avall una part de la vella muralla de la Boatella i obrir un carrer nou sobre l'espai recuperat:

Attenent axí mateix que, faent lo dit carrer dret, seria no solament bellea e profit per pus aviat passatge de les gents, ans encara creximent de població e melloria d'alberchs, com huy per los dits empatxament hi haja pochs e sotils alberchs.

D'altra banda, però, la construcció d'un altre carrer nou en les proximitats de la plaça del Mercat plantejà un debat entre els consellers, una part dels quals considerava que afectaria a una de les majors e pus belles coses de la ciutat: la intensitat del tragí que transitava pel carrer que anava de la Porta Nova a la Llotja (l'anterior a l'actual, situada aproximadament al mateix lloc, en els entorns del mercat). Aquell espectacle urbà impressionava els mercaders estrangers i donava renom a València:

Que·l dit pas e carrer nou no·s devia fer, car se'n seguiria e seria tolliment de una de les majors e pus belles coses que la dita ciutat ha e per les quals aquela en parts lunyanades ha gran fama, specialment de gran e molt poble, ço és, lo gran e molt espés passatge de gents del carrer de la Porta Nova de la dita ciutat, prop e en vista de la Lotja dels Mercaders d'aquella, no sens gran maravella dels mercaders estrangers e altres que allí estan, en tant que·l dit passatge és loat en totes parts de gran multitud de gents, més que tot altre passatge de gents de ciutat o loch que hom sàpia, e si lo dit pas e carrer nou era ubert e fet aminvaria molt al dit passatge de Porta Nova e Lotja, e tolria la bellea e fama d'aquell e de la ciutat dessús dita.

Desconec quin era eixe carrer pel que s'hi podia contemplar aquell trànsit de gent, ja que no sé quina era considerada la "Porta Nova" en 1382. Si era la que després es diria "Portal Nou" -construït de forma monumental a partir de 1390- correspondria segurament al carrer de Dalt, però si tal vegada era la que s'anomenaria amb el temps "Portal dels Tints" -obert en 1377- seria el carrer Corona. En qualsevol cas, fóra un d'eixos o potser un altre del sector oriental de la ciutat, és interessant observar alguns dels aspectes de la ideologia de part dels grups dirigents d'aquella època: com ara, també es preocupaven per la imatge externa de la ciutat de València, però, al mateix temps, consideraven que hi havia bellesa en la bulliciosa activitat urbana feta a peu de carrer.

Portal Nou de València, enderrocat durant la segona meitat del segle XIX.
S'obria al pont de Sant Josep per l'exterior i a l'actual plaça del Portal Nou
(Na Jordana) per l'interior.