dimecres, 22 de juliol del 2009

"Om gaver til politikere" (Sobre els regals als polítics)

Assistisc atònit, admirat, estupefacte, commogut i fascinat a l'espectacle de declaracions que ha amollat en els darrers dies la plana major del Partit Popular de la Comunitat Valenciana a tall dels regals als polítics realitzats pel Bigotes i companyia. Primer Rita Barberà demana obrir diligències contra Zapatero en equiparar un pot d'anxoves portades per un president autonòmic als 30.000 euros en trages regalats per una empresa que contracta amb l'administració complimentada. Després Esteban González Pons justifica la donació de regals d'eixa mateixa empresa a la pròpia alcaldessa de València en el fet que tothom rep regals per Nadal. Finalment, en la mateixa línia festivonadalenca, Rafael Blasco afirma que prohibir la donació de presents als polítics seria tant com suprimir els Reixos, ja que resultaria pervers i ridícul començar a analitzar tots i cadascun dels dons realitzats.

Tanmateix, acostumats com estem al panorama polític nostrat, el més sorprenent no és que bona part dels implicats reaccionen amb unes explicacions tan puerils i vergonyants (almenys per part dels polítics valencians, puix els madrilenys com Pío García-Escudero o Esperanza Aguirre han afirmat que ells sí que tornen els presents de gran valor que reben). El més sorprenent, com deia, no és eixa reacció sinó l'opinió de periodistes, comentadors i ciutadans en general, que es mostren a grans trets plenament aferrats a les seues pròpies adhesions partidistes, sense arribar a una anàlisi mínimament objectiva de la qüestió. Ahir, per exemple, llegia una columna de Manuel Alcántara a la contraportada de Las Provincias en què afirmava coses com esta:
Unos trajes o un bolso, por muy caritos que sean, no alcanzan la categoría de soborno. ¿Qué puede hacer el señor Camps más que ponérselos?, ¿y qué puede hacer la señora alcaldesa, más que decir que eso de Rita, Rita, lo que se da no se quita?
Evidentment que no arriben a la categoria de suborn directe com, per exemple, ho seria el pagament d'una comissió a canvi d'una adjudicació. Això ja ho diu l'acte del TSJCV, que imputa Camps, Costa, Campos i Betoret per suborn impropi passiu, ja que la finalitat dels regals no seria rebre una contraprestació concreta sinó complaure'ls per a obtindre genèricament el seu favor i el bon tracte corresponent, amb totes les implicacions posteriors que això podia comportar (i que s'intueixen en la meteòrica carrera de l'empresa Orange Market al caliu de l'administració valenciana).

La solució a totes estes disquisicions banals i interessades és tan fàcil com la que deixava caure Isabel Coixet en un article al suplement dominical d'El Periódico fa vora un mes, quan el tema dels regals no havia adquirit les dimensions que ha pres durant els darrers dies. Proposava la imitació de la legislació danesa sobre la qüestió, que, segons deia, només permetia la donació als polítics d'un formatge, amb l'obligació de declarar-lo fiscalment en l'exercici corresponent. Més tard El País ha detallat que
en ocasions molt especials es permeten regals com un llibre, una pastilla de xocolate o una botella de vi, el que no impedeix que la seua siga la normativa més estricta del món per al país menys corrupte del món segons les estadístiques de Transparency International.

De fet, si els valencians tenim l'aquari més gran d'Europa, el balneari d'aigua marina més gran d'Europa, el camp de pràctiques de golf més gran d'Europa, l'hotel més alt d'Europa, la muntanya russa de fusta més gran d'Europa, la segona dessalinitzadora més gran del món, el forn de ciment més gran del món, potser el funicular més llarg del món i els grans esdeveniments ens fan els més moderns, excel·lents, referenciats, desenvolupats, rics i pròspers del món, no sé jo per què no hauríem de tindre també la legislació sobre regals a polítics més avançada del món, la galàxia i l'univers. Ja tarden les Corts Valencianes a fer un Projecte de Llei que ens situe a l'avantguarda de tots i de tot. I després ja no podran vindre de Madrid a fotre'ns amb conspiracions antivalencianes!





5 comentaris:

Vicent Terol ha dit...

L'adhesió de molts periodistes a un partit concret és sorprenent. Actuen com a advocats defensors: "hui toca justificar açò; anem allà...". Vaig llegir fa un temps que tota aquesta gentola que, amb un entusiasme admirable, defensen el que siga, tampoc cobraven gran cosa. Mercenaris i, a més, patètics.


Curiosament, en la comprovació de paraules he d'escriure "pringue".

Marc Peris ha dit...

El que em resulta més preocupant és la semblança entre les notícies de Canal 9 i els espais de propaganda electorla del PP, em resulta difícil distingir-los.
I malgrat que ens trobem en una reedició borda del NoDo franquista, ho veu gran quantitat de gent, que vien completament en una realitat paral·lela.
És l'autèntic viatge a través de l'espill en el qual ens hem embarcat el poble valencià.
Un escaloncito más, i a pegar-nos la gran hòstia.

Vent d Cabylia ha dit...

"Pringue" el que tenim amb la qüestió del menyspreu a l'ideal de servici públic dels polítics.

Marc, això de les notícies de Canal 9... Millor no comentar-ho per a no desmoralitzar-se...

Masclet ha dit...

El tema dels regals és "vox populi". No només als polítics, sino, especialment, als càrrecs intermijos de l'Administració, que són els que decidixen les adjudicacions. Sé de casos realment vergonyants. Pero tot lo món entra al joc...

Encara nos queda molt de camí per a homologar-nos a Europa...

Vent d Cabylia ha dit...

Anem bé llavors. Precisament hui posaré una nota sobre això arran del que diuen a un altre blog.