Quan tot just ara fa tres anys van aparéixer a Vent d Cabylia una sèrie de posts arran de la publicació a la Viquipèdia de l'article sobre la bandera del País Valencià, preparat conjuntament amb Ferran Esquilache, ho deixàvem ben clar: per un costat, hi havia la 'qüestió erudita' de la senyera de València (des de quin moment la bandera de la ciutat de València portava corona i franja blava) i per un altre costat hi havia la 'qüestió politicoideològica' de l'ensenya nacional dels valencians (quins arguments existien per triar una bandera o una altra). Les nostres conclusions també eren ben clares: d'una banda, pensàvem -a l'espera de noves recerques documentals- que la bandera de la capital valenciana portava corona i blau almenys des del segle XV o XVI (en base a les imatges de les cartes portolanes i dos documents de 1545 i 1596 que Pere Maria Orts havia bandejat en la seua obra sobre el tema) i, de l'altra banda, optàvem per recuperar i guanyar la senyera amb corona i blau com a bandera del valencianisme (per raons del propi projecte nacionalista i per poder arribar a més gent).
Si algú "s'ho va perdre" i hi està realment interessat pot repassar aquells posts (1, 2, 3 i 4); tampoc és qüestió de repetir-se ací eternament. Un parell d'anys després, en ocasió del passat 9 d'octubre, l'historiador Pau Viciano publicà Barres i corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX), en què, com ja vaig explicar, disfressà la 'qüestió politicoideològica' de 'qüestió erudita', tot tractant de desballestar la nostra argumentació com si l'haguérem basat sobretot amb apel·lacions a l'autenticitat històrica -res més lluny de la realitat. Val a dir, hi renovava i refermava el plantejament sobre la senyera de la ciutat de València fet per primera vegada per Pere Maria Orts en 1977, segons el qual la corona i el blau serien un afegit del segle XIX, sense precedents històrics anteriors. Com que segons Viciano la investigació d'Orts va establir que, durant segles, les quatre barres havien estat la senyera tradicional de la ciutat de València, ell mateix no s'estava de denunciar els mites i les tergiversacions del passat (que suposadament escometíem nosaltres).
Així, sense entrar en la 'qüestió politicoideològica' però tampoc en un dels puntals de la nostra argumentació a l'hora d'abordar la 'qüestió erudita' -que la senyera del rei, la de les quatre barres, no era la bandera del regne de València ni la d'Aragó ni la de Catalunya sinó "simplement" i sobretot una bandera dinàstica-, Viciano es llançava a muntar el seu trencaclosques per tal de plantejar que les representacions de les cartes portolanes tenien un caràcter informal i que potser el cas de la bandera valenciana es podia reduir a una simple convenció gràfica, alhora que -com jo abans- entrava a fer càbales sobre les quantitats de drap blau presents en els documents de 1545 i 1596. Huitanta pàgines senceres destinades a demostrar "l'evidència" que -des de l'època foral fins al Vuit-cents- no figurava cap corona sobre la tela de la bandera. Però ara, un 9 d'octubre després, podem confirmar -supose que el mateix Pau ho haurà d'acceptar- que la corona i l'augment blau (atzur seria allò correcte) existien almenys des del segle XV. Que com ho sabem? Perquè han aparegut eixes noves aportacions i documents als quals restàvem oberts fa tres anys, realitzades per l'arxiver i medievalista valencià Ramon Josep Pujades.
A les fotocòpies -llàstima que no siguen en color on es veuen perfectament les imatges- podeu llegir in extenso l'explicació -pense que irrefutable- que fa Pujades, tot i que, ara i ací, tractaré de fer una breu síntesi d'allò més important. En primer lloc, desmunta els arguments aportats per Viciano per dubtar de les cartes portolanes en demostrar que totes aquelles que no dibuixen l'augment atzur amb corona a partir del segle XV són cartes que no pinten banderes de ciutats sinó banderes de senyories (i, com la senyoria governant a València era la dinastia reial aragonesa, en eixes poques cartes hi apareixen simplement les quatre barres, com també ho fan sobre Barcelona). Contràriament les cartes portolanes que es caracteritzen per un mínim de rigor vexil·lològic, si pinten les banderes de les ciutats, situen invariablement sobre València una bandera amb augment carregat de corona.
En segon lloc, Pujades indica que la primera representació coneguda de la bandera de València amb corona és la de la carta portolana de Macià de Viladesters de 1413, en què hi apareix sobre un augment blanc, que actuava -també en el cas d'altres cartes- com a substitut de la color previsible (i segons la lògica heràldica de l'època per a una corona d'or l'augment només podia ser atzur). D'una altra banda, la carta de Battista Beccari de 1426 és la primera en què la franja apareix de color blau i és precisament a l'escola dels Beccari a la qual Pujades atribueix la possible primera representació de la bandera de València amb corona i augment atzur en un mapamundi perdut de 1399, del qual se sap que portava fins a 330 banderes "en ciutats e castells" després que Francesco Beccari haguera residit a Barcelona i haguera demostrat una intensa voluntat d'actualització cartogràfica (el seu fill Battista hauria copiat la vexil·logia establida per son pare). Eixa data de 1399 -o 1413 com a molt tard- coincideix, a més a més, amb la primera referència documental de 1409 a una "bandera reyal d'or i flama a senyal de la ciutat" de València, emprada per a distingir les galeres pagades per la capital del regne.
Així les coses, Pujades situa a finals del segle XIV o començaments del XV la consolidació i identificació clara de la bandera de la ciutat de València amb una senyera reial augmentada amb corona d'or sobre franja de color blau-cel, ja que l'anterior carta coneguda més detallada (i de fora del taller dels Cresques, que seguien l'escola pròpia), la del mallorquí Guillem Soler datada entre 1370 i 1385, encara no incorpora l'augment amb corona. Tot plegat, deixant ben clar que les banderes representades a la cartografia portolana no responien a cap innovació, convenció gràfica o caprici, sinó al coneixement profund de la realitat de les naus que arribaven constantment als ports mediterranis, el mateix Pujades exposa una seqüència lògica sobre la formació de la bandera municipal valentina amb franja i corona que pareix definitiva:
Tot plegat, doncs, espere que la 'qüestió erudita' quede definitivament tancada -sempre a l'espera de noves aportacions documentals que previsiblement reforçaran la hipòtesis explicativa plantejada- i que s'accepte de forma generalitzada que la bandera de la ciutat de València portava corona i blau almenys des de començaments del segle XV. Precisament un dels nostres objectius inicials era tractar de posar les cartes sobre la taula i resoldre definitivament la qüestió: sembla que tres anys després hem obtingut un resultat positiu en eixe aspecte. En tot cas, com hem deixat sempre claríssim, això és un simple fet historicista que no té massa a veure amb la tria contemporània d'una bandera nacional per al País Valencià. Les raons per a la tria són totes unes altres i pense que els nacionalistes valencians que acudiran, amb molta valentia, a la processó cívica del 9 d'octubre en honor de la senyera de València -per primera vegada convocats pel BLOC de la capital- les tenen ben clares. Per plantejament nacional, per identificació popular, per la pròpia història del valencianisme i per visió de país saben que no poden ni deuen renunciar a una bandera que reuneix bona part de la nostra societat entorn d'un sentiment identitari valencià.
I el millor és que no ho faran per pura tàctica o estratègia sinó que hi aniran amb el convenciment i el sentiment d'estar fent país, d'estar fent valencianisme i potser amb la seua fe i la seua actitud transmetran una altra imatge del nacionalisme valencià que no es reduïsca a "ser els catalanistes", aquella imatge que, de fet, s'adiu amb el que el nacionalisme valencià duu a la pràctica des de fa molt de temps: nosaltres, els valencianistes, som els més interessats a defendre la identitat valenciana, els que vetlem per la seua transmissió als nostres fills, a nivell lingüístic, a nivell sociològic, a nivell paisatgístic, a nivell cultural. I per això mateix, perquè ens sentim ben valencians, no podem sinó compartir els símbols identitaris majoritaris dels valencians, sense negar la nostra història i els nostres trets compartits amb altres pobles, sense renunciar al millor de l'herència fusteriana, però mostrant clarament que el nostre objectiu prioritari és un: impulsar i potenciar la identitat valenciana i allò que ens particularitza com a valencians en este món globalitzat.
A tall de tot açò, de la 'qüestió erudita' i de la 'qüestió politicoideològica' sobre la senyera de València i sobre la bandera del País Valencià només puc que refermar-me en el que vam escriure fa ja vora quatre anys i mig a un fil perdut de Valencianisme.com: Resumint, va ser en algun moment la Senyera coronada sobre blau de la ciutat de València la senyera de tot el regne (incloent les tres jurisdiccions existents, noble, eclesiàstica i reial)? No. Hi havia una bandera en època foral que representara tot el regne de València? No. Pot representar la senyera tricolor al País Valencià en l’actualitat? Sí. Per què ja ho va fer en època foral? No, simplement perquè així ho voldrem els valencians, si és que volem, perquè com mai no hi ha hagut una bandera de tot el país, de tot el regne, de tots els valencians, esta ens pot valdre, si volem. També ens podria valdre la de les quatre barres sense el blau, històricament més popular i menys centralista, però sembla que aquella batalla es va perdre. Els que no ho vam viure, per joventut, no tenim tants problemes en acceptar aquella derrota, però el que no volem és perdre la guerra. Si tenim una infraestructura feta, omplim-la de contingut, no amb la resignació dels vençuts, sinó amb la dignitat dels que lluiten pel seu país.
No cal renunciar a la quatribarrada, sinó acceptar la tricolor; de la mateixa manera que ningú rebutja el 9 d’octubre com a diada (al cap i a la fi dia de la conquesta de la ciutat, no del regne) però tampoc renuncia al 25 d’abril com a dia de reivindicació nacional; són dos dies que tant les institucions com els sectors populars celebren com a seus, això sí, posant diferent èmfasi en diverses qüestions. Sabem que les coses no són tan senzilles com podria semblar, sobretot per la dificultat de fer front a les provocacions de l’antivalencianisme organitzat, però si volem recuperar símbols per tal de contribuir a una veritable reconstrucció nacional, en este cas la Senyera amb el blau, no ens inventem arguments històrics si no existixen, no caiguem en l’error dels altres, els que en temps de la Transició, i encara hui en dia, manipulen la història fins extrems bàrbars per tal de defendre els seus interessos, espanyolitzadors (en el sentit excloent de la paraula) i antivalencianistes.
Amb la breu addenda que vaig escriure fa tres anys: Això sí, si guanyem una bandera però no som capaços de transformar el regionalisme imperant en projectes valencianistes de major o menor intensitat (però amb els conceptes clars), continuarem perdent el país.
Actualització: El diari Levante-El Mercantil Valenciano se n'ha fet ressò de la qüestió.
Si algú "s'ho va perdre" i hi està realment interessat pot repassar aquells posts (1, 2, 3 i 4); tampoc és qüestió de repetir-se ací eternament. Un parell d'anys després, en ocasió del passat 9 d'octubre, l'historiador Pau Viciano publicà Barres i corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX), en què, com ja vaig explicar, disfressà la 'qüestió politicoideològica' de 'qüestió erudita', tot tractant de desballestar la nostra argumentació com si l'haguérem basat sobretot amb apel·lacions a l'autenticitat històrica -res més lluny de la realitat. Val a dir, hi renovava i refermava el plantejament sobre la senyera de la ciutat de València fet per primera vegada per Pere Maria Orts en 1977, segons el qual la corona i el blau serien un afegit del segle XIX, sense precedents històrics anteriors. Com que segons Viciano la investigació d'Orts va establir que, durant segles, les quatre barres havien estat la senyera tradicional de la ciutat de València, ell mateix no s'estava de denunciar els mites i les tergiversacions del passat (que suposadament escometíem nosaltres).
Així, sense entrar en la 'qüestió politicoideològica' però tampoc en un dels puntals de la nostra argumentació a l'hora d'abordar la 'qüestió erudita' -que la senyera del rei, la de les quatre barres, no era la bandera del regne de València ni la d'Aragó ni la de Catalunya sinó "simplement" i sobretot una bandera dinàstica-, Viciano es llançava a muntar el seu trencaclosques per tal de plantejar que les representacions de les cartes portolanes tenien un caràcter informal i que potser el cas de la bandera valenciana es podia reduir a una simple convenció gràfica, alhora que -com jo abans- entrava a fer càbales sobre les quantitats de drap blau presents en els documents de 1545 i 1596. Huitanta pàgines senceres destinades a demostrar "l'evidència" que -des de l'època foral fins al Vuit-cents- no figurava cap corona sobre la tela de la bandera. Però ara, un 9 d'octubre després, podem confirmar -supose que el mateix Pau ho haurà d'acceptar- que la corona i l'augment blau (atzur seria allò correcte) existien almenys des del segle XV. Que com ho sabem? Perquè han aparegut eixes noves aportacions i documents als quals restàvem oberts fa tres anys, realitzades per l'arxiver i medievalista valencià Ramon Josep Pujades.
El cap de la secció de Reial Patrimoni de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, format com tots nosaltres en la facultat d'història de la Universitat de València i gens sospitós de blaverisme, secessionisme lingüístic o "neoblaverisme il·lustrat" -ans al contrari- és el major especialista mundial en cartes portolanes medievals gràcies a la seua magna obra Les cartes portolanes. La representació d'una mar solcada (2007). Jo mateix en vaig fer referència l'estiu passat, sense saber el que vindria després: l'estudi detallat de La carta de Gabriel de Vallseca de 1439, dins del qual dedica un apartat de cinc pàgines a "La bandera de la ciutat de València", obligat, segons hi reconeix, per les apreciacions que havia realitzat poc abans Pau Viciano. L'obra va aparéixer fa uns mesos i estava disponible al mateix Arxiu de la Corona d'Aragó, però fins ara no havia pogut fer-ne fotocòpies per tal de donar-ne difusió (p. 129, 130, 131, 132 i 133 o pdf). Com hi podreu comprovar, jo mateix, quan Ramon Pujades em va donar a llegir les galerades, vaig poder tirar una maneta bo i aportant una referència documental de 1409 que quadrava a la perfecció amb el que ell havia conclós a partir del seu coneixement de la cartografia portolana.
En segon lloc, Pujades indica que la primera representació coneguda de la bandera de València amb corona és la de la carta portolana de Macià de Viladesters de 1413, en què hi apareix sobre un augment blanc, que actuava -també en el cas d'altres cartes- com a substitut de la color previsible (i segons la lògica heràldica de l'època per a una corona d'or l'augment només podia ser atzur). D'una altra banda, la carta de Battista Beccari de 1426 és la primera en què la franja apareix de color blau i és precisament a l'escola dels Beccari a la qual Pujades atribueix la possible primera representació de la bandera de València amb corona i augment atzur en un mapamundi perdut de 1399, del qual se sap que portava fins a 330 banderes "en ciutats e castells" després que Francesco Beccari haguera residit a Barcelona i haguera demostrat una intensa voluntat d'actualització cartogràfica (el seu fill Battista hauria copiat la vexil·logia establida per son pare). Eixa data de 1399 -o 1413 com a molt tard- coincideix, a més a més, amb la primera referència documental de 1409 a una "bandera reyal d'or i flama a senyal de la ciutat" de València, emprada per a distingir les galeres pagades per la capital del regne.
Primera representació coneguda amb augment atzur i corona
en la carta portolana de Battista Beccari de 1426
Així les coses, Pujades situa a finals del segle XIV o començaments del XV la consolidació i identificació clara de la bandera de la ciutat de València amb una senyera reial augmentada amb corona d'or sobre franja de color blau-cel, ja que l'anterior carta coneguda més detallada (i de fora del taller dels Cresques, que seguien l'escola pròpia), la del mallorquí Guillem Soler datada entre 1370 i 1385, encara no incorpora l'augment amb corona. Tot plegat, deixant ben clar que les banderes representades a la cartografia portolana no responien a cap innovació, convenció gràfica o caprici, sinó al coneixement profund de la realitat de les naus que arribaven constantment als ports mediterranis, el mateix Pujades exposa una seqüència lògica sobre la formació de la bandera municipal valentina amb franja i corona que pareix definitiva:
- Entre el 5 d'octubre de 1364 i el 5 de març de 1366 Pere el Cerimonios concedí a la ciutat de València el privilegi d'afegir la corona reial com a distintiu de les seues armes, ja que aquelles són les dates dels dos documents conservats a la Cancelleria de l'ACA en què el rei passa d'escriure "València" a soles a afegir una corona autògrafa sobre la "l" de "València". Com afirma Pujades és possible que no se n'haja localitzat cap privilegi original d'aquella concessió perquè no va ser redactat en forma pública, a la qual cosa afig jo que això concorda perfectament amb el context de guerra del setge de Morvedre -llavors en mans dels castellans- dut a terme entre febrer i setembre de 1365. Durant aquell mateix setge se celebraren unes Corts de les quals no ens ha arribat cap instrument públic i, de fet, hi ha constància d'altres concessions fetes en temps de guerra que per les presses es feien in papirea forma, i no in pergamenea, amb el risc explícitament reconegut que això era perillós per a la seua conservació perpetua, per la facilitat amb què els papers es feien malbé (cf. el privilegi número CXXXIIII de Pere el Cerimoniós a l'Aureum Opus de la ciutat de València).
- El 10 de març de 1377 el Consell General de la ciutat de València ordenà uniformitzar els segells de totes les corts judicials municipals amb les barres i l'afegit de la corona perquè, com s'hi deia, després del segon setge de Pere el Cruel a la ciutat de València -alçat en abril de 1364- el Cerimoniós enadí la dita corona al dit senyal, e per maior certificació e memòria lo dit senyor ladonchs e de ladonchs a ençà contínuament en les sues reyals letres que ell signa de sa mà, ço és, en lo seu títol on se diu 'rey d'Aragó, de València et cetera', en la L que és mijana letra d'aquest nom, 'València', pinta de sa mà una corona.
- A partir de llavors (recordem que la carta de Guillem Soler encara no recull la franja amb corona) i en algun moment fins a finals de segle XIV o començaments del XV, s'anà incorporant el distintiu solemne de la corona, present als documents reials i els escuts municipals, a les banderes que identificaven la ciutat de València, si més no amb total seguretat en les que portaven els vaixells armats pel consell municipal, amb la seua franja atzur inherent a l'heràldica del moment.
Darrera representació de la bandera de València sense corona en una
carta portolana d'exhaustivitat vexil·lològica (Guillem Soler, entre 1370 i 1385)
Per tant, la bandera de la ciutat de València amb corona i franja blava, tal i com apareix a les cartes portolanes, existia almenys des del segle XV. No era cap invenció, mite ni tergiversació. Encara es podria discutir el fet de si la senyera cerimonial, la que es conservava a la Casa de la Ciutat i era treta en les processons de Sant Jordi i Sant Dionís, també va incorporar la corona i la franja blava o va restar inalterada, com sembla que també proposa Pujades, tot i que sense entrar de ple en la qüestió. Tanmateix, les notícies documentals semblen no deixar lloc al dubte: en 1449 el Consell ordenava fer una bandera d'or e flama per a substituir la que es treia en aquelles celebracions emperò ab corona i els documents de 1545 i 1596, també relatius a la confecció de la bandera municipal cerimonial, fan referències clares a la corona sobre la tela i a l'ús considerable de teixit blau. L'únic "misteri" que romandria, el de perquè els cronistes no citaven mai la franja quan descrivien la senyera cerimonial, s'explicaria -com ja vam dir- pel fet que no tenia cap importància simbòlica, ja que allò important eren les barres reials i el rat penat de l'asta (ni tan sols molts dels cronistes posteriors a 1876, moment en què sabem a ciència certa que hi era la franja blava, l'esmenten).carta portolana d'exhaustivitat vexil·lològica (Guillem Soler, entre 1370 i 1385)
Tot plegat, doncs, espere que la 'qüestió erudita' quede definitivament tancada -sempre a l'espera de noves aportacions documentals que previsiblement reforçaran la hipòtesis explicativa plantejada- i que s'accepte de forma generalitzada que la bandera de la ciutat de València portava corona i blau almenys des de començaments del segle XV. Precisament un dels nostres objectius inicials era tractar de posar les cartes sobre la taula i resoldre definitivament la qüestió: sembla que tres anys després hem obtingut un resultat positiu en eixe aspecte. En tot cas, com hem deixat sempre claríssim, això és un simple fet historicista que no té massa a veure amb la tria contemporània d'una bandera nacional per al País Valencià. Les raons per a la tria són totes unes altres i pense que els nacionalistes valencians que acudiran, amb molta valentia, a la processó cívica del 9 d'octubre en honor de la senyera de València -per primera vegada convocats pel BLOC de la capital- les tenen ben clares. Per plantejament nacional, per identificació popular, per la pròpia història del valencianisme i per visió de país saben que no poden ni deuen renunciar a una bandera que reuneix bona part de la nostra societat entorn d'un sentiment identitari valencià.
I el millor és que no ho faran per pura tàctica o estratègia sinó que hi aniran amb el convenciment i el sentiment d'estar fent país, d'estar fent valencianisme i potser amb la seua fe i la seua actitud transmetran una altra imatge del nacionalisme valencià que no es reduïsca a "ser els catalanistes", aquella imatge que, de fet, s'adiu amb el que el nacionalisme valencià duu a la pràctica des de fa molt de temps: nosaltres, els valencianistes, som els més interessats a defendre la identitat valenciana, els que vetlem per la seua transmissió als nostres fills, a nivell lingüístic, a nivell sociològic, a nivell paisatgístic, a nivell cultural. I per això mateix, perquè ens sentim ben valencians, no podem sinó compartir els símbols identitaris majoritaris dels valencians, sense negar la nostra història i els nostres trets compartits amb altres pobles, sense renunciar al millor de l'herència fusteriana, però mostrant clarament que el nostre objectiu prioritari és un: impulsar i potenciar la identitat valenciana i allò que ens particularitza com a valencians en este món globalitzat.
A tall de tot açò, de la 'qüestió erudita' i de la 'qüestió politicoideològica' sobre la senyera de València i sobre la bandera del País Valencià només puc que refermar-me en el que vam escriure fa ja vora quatre anys i mig a un fil perdut de Valencianisme.com: Resumint, va ser en algun moment la Senyera coronada sobre blau de la ciutat de València la senyera de tot el regne (incloent les tres jurisdiccions existents, noble, eclesiàstica i reial)? No. Hi havia una bandera en època foral que representara tot el regne de València? No. Pot representar la senyera tricolor al País Valencià en l’actualitat? Sí. Per què ja ho va fer en època foral? No, simplement perquè així ho voldrem els valencians, si és que volem, perquè com mai no hi ha hagut una bandera de tot el país, de tot el regne, de tots els valencians, esta ens pot valdre, si volem. També ens podria valdre la de les quatre barres sense el blau, històricament més popular i menys centralista, però sembla que aquella batalla es va perdre. Els que no ho vam viure, per joventut, no tenim tants problemes en acceptar aquella derrota, però el que no volem és perdre la guerra. Si tenim una infraestructura feta, omplim-la de contingut, no amb la resignació dels vençuts, sinó amb la dignitat dels que lluiten pel seu país.
No cal renunciar a la quatribarrada, sinó acceptar la tricolor; de la mateixa manera que ningú rebutja el 9 d’octubre com a diada (al cap i a la fi dia de la conquesta de la ciutat, no del regne) però tampoc renuncia al 25 d’abril com a dia de reivindicació nacional; són dos dies que tant les institucions com els sectors populars celebren com a seus, això sí, posant diferent èmfasi en diverses qüestions. Sabem que les coses no són tan senzilles com podria semblar, sobretot per la dificultat de fer front a les provocacions de l’antivalencianisme organitzat, però si volem recuperar símbols per tal de contribuir a una veritable reconstrucció nacional, en este cas la Senyera amb el blau, no ens inventem arguments històrics si no existixen, no caiguem en l’error dels altres, els que en temps de la Transició, i encara hui en dia, manipulen la història fins extrems bàrbars per tal de defendre els seus interessos, espanyolitzadors (en el sentit excloent de la paraula) i antivalencianistes.
Amb la breu addenda que vaig escriure fa tres anys: Això sí, si guanyem una bandera però no som capaços de transformar el regionalisme imperant en projectes valencianistes de major o menor intensitat (però amb els conceptes clars), continuarem perdent el país.
Actualització: El diari Levante-El Mercantil Valenciano se n'ha fet ressò de la qüestió.
33 comentaris:
Vicent, en qualsevol cas, independentment de com haja sigut la història, a hores d'ara (segle XXI), la senyera quadribarrada nua, sense cap afegitó, no pot ser un element vàlid d'identificació dels valencians. Senzillament perquè els catalans se n'han apropiat d'ella, tot fent-la el seu símbol privatiu: la senyera del Principat de Catalunya. El País Valencià no és el Principat de Catalunya.
Joan, no vull entrar ara en la 'qüestió politicoideològica' perquè repetiríem el que hem dit ací mil vegades. Ara bé, la quadribarrada nua és tan valenciana com aragonesa, catalana, balear o provençal. És de tots. Això no vol dir, però, que, com els catalans la triaren primer com a ensenya nacional, la resta de pobles propers a l'hora d'identificar-se col·lectivament "necessiten" una altra bandera, que també duu les quatre barres però amb altres distintius històrics.
La qüestió és que almenys podem tindre la satisfacció d'haver donat solució a un problema erudit que restava sense explicació satisfactòria, alhora que, per una altra banda, hi torne a insistir en les raons per les quals -des del meu punt de vista- el valencianisme s'hauria de sumar a l'impuls i reivindicació de la bandera que una majoria de valencians sent com a seua.
Xe, Baydal, sâs més que deu! Cert qu'el Viciano no ix a ballar les danses esta 'esprâ, de la malíccia...
Vixca 'l blau en la senyera (i el bou en l'estanquera)!
Gràcies per l'entrada, Vicent. Estaria molt rebé que actualitzàreu l'article de la Viquipèdia amb esta nova informació.
¡Salut!
Un treball extraordinari Vicent. Crec que ha quedat tot ben clar, i no puc estar més d'acord amb tu en el que planteges. Hi ha que fer un valencianisme de construcció, i sumar... només així es podrà avançar.
Salutacions i la meua més sincera enhorabona!
Vicent, jo tampoc vull entrar en la qüestió politicoideològica, simplement volia remarcar-la. Els símbols nacionals del nostre País han de ser triats hui, tot atenent a criteris actuals (segle XXI) d'ús i significat, que no tenen per què coincidir amb l'ús i el significat que hi tenien en l'època foral.
D'altra banda, una altra qüestió interessant, que curiosament no ha estat objecte de polèmica, és l'actual escut de la Generalitat Valenciana. De fet, si vulguérem ser ortodoxos i atendre a criteris estrictament històrics, hauríem d'admetre que aquest escut, que en realitat és l'escut reial de Pere el Cerimoniós, actualment hauria de ser l'escut identificatiu de tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó, no només del País Valencià. En conseqüència, podria ser considerat pels sectors blaveros com a escut "catalanista", cosa que, inexplicablement, no ha ocorregut mai.
Joan, en el cas de l'escut del Cerimoniós em pareix que els primers a triar en la contemporaneïtat fórem els valencians, ja que crec recordar que la Diputació de València l'agafà com a símbol en el XIX i d'eixa manera s'anà consolidant com a símbol d'institucions valencianes.
Puçolenc, bona idea, supose que ho proposarem.
Toni, que no passe res demà i en pau.
De l'Hostal, mâ qu'eres bort...
Vicent, mà que són catalanistes, els de la Diputació... Bé, això demostra clarament que la polèmica dels símbols en realitat no és cap debat rigorós sobre història, sinó un debat "polític". S'han triat determinats símbols forals i s'han instrumentalitzat al servei d'una ideologia o una altra. De la mateixa manera que, més recentment, s'ha fet amb els recursos hídrics, tot enfrontant els valencians amb els aragonesos, o els regants del Xúquer amb els del Vinalopó. Hem d'admetre que la frase "agua para todos" és d'una demagògia tan esborronadora com ara el "no mos fareu catalans".
Per cert, sabeu si s'ha publicat algun estudi sobre l'evolució en l'ús i el significat de l'escut del Cerimoniós des del segle XIV fins hui? Trobe el tema, si més no, interessant i m'agradaria documentar-me.
Hi ha l'estudi del pare Andrés Ivars, que pots trobar en línia a la Biblioteca Valenciana: Orige i significació del "Drach Alat" i del "Rat Penat" en les insignies de la ciutat de Valencia"
Tal i com feia Cató el Vell en els seus discursos al Senat, demanant insistentment la destrucció de Cartago, jo hauria de replicar cadascuna de les teues entrades sobre la qüestió valenciana (sempre argumentades, sempre argumentables, obertes al comentari i la rèplica, honestes, documentades, benintencionades...) amb una frase lapidària: "Baydal, has de fer un llibre". El teu esforç pedagògic i argumentatiu, després de tant de temps, comença a tenir ja un volum monstruós: posa un poc d'ordre en tot el que deus haver dit ja ací, que segur que trobaries qui te'l publicara. I qui el llegira, sense dubte. Doncs això era.
No puc més que donar-te l'enorabona.
Estic completament d'acord en cadascuna de les coses que has citat. El tema en qüestió ha estat vinculat a diferents aspectes , però no creus que també pot estar vinculat a un tema pur i dur de psicologia social i alguna cosa de sociologia? doncs el pensament extremadament generalitzat de vincular el blau a un major grau de valenciania i oposició a allò "català" tot plegat acaba sent en un pensament irracional.
Enhorabona pel post i les investigacions.
Hem de recuperar la Real Senyera Coronada com a inequívoc símbol valencianista i nacional valencià.
Trellat de Valcom
Moltes gràcies, Vicent, per la referència.
El tema dels símbols, a poc que hi escarbem, és ple de sorpreses. Per exemple, la rata penada, que els valencians del Cap i Casal la sentim tan nostra, es troba també coronant l'escut de Palma. Potser caldria patentar-la, com han fet recentment amb la figura del Cirialot del Corpus de València?
Pel que fa a l'escut del rei Pere el Cerimoniós amb el drac alat, també el podem trobar, en pedra, presidint la façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona, on es troba l'antiga entrada a l'edifici.
Per a aquells curiosos amants del morbo "simbològic", en la fotografia que acompanya a aquesta notícia sobre un acte oficial celebrat al Convent de Sant Domènec de València, hi podem observar al fons a la dreta, penjada de la paret, ni més ni menys que una quadribarrada nua,
i tots els assistents tan contents, com ara el regidor de l'Ajuntament Félix Crespo (del PP), en primer pla a l'esquerra. Potser hi ha més daltònics dels que ens pensàvem?
No només en quant a la llengua, sinó també en quant a la simbologia, els valencians hi tenim més coses en comú amb catalans i balears que no diferències.
Quina mania amb els els drapets
La quatribarrada és de tots els territoris de la Corona d'Aragó (també de València) i, sobre tot, de les viles reials que la fan servir no solament als seus escuts (Xàtiva, per exemple) sinó, fins i tot, com a bandera local (Vila-real, sense anar més lluny, el meu poble fundat pel rei En Jaume).
De tota manera, la cosa política sempre ha anat pel centralisme del Cap i Casal:
1) Diada Nacional dels Valencians: 9 d'octubre (data d'entrada dels notaris de Jaume I a València).
2) Senyera: la de València-ciutat i alguns pobles concrets (Borriana, per exemple), no molts més.
3) Llengua oficial: el valencià, que la universitat reconeix com el nom de la llengua que també és parla a d'altres territoris com ara Catalunya (amb el nom de català) i a les Illes Balears (amb el nom de balear i/o català), l'Acadèmia Valenciana de la Llengua també però amb la boca petita, altres institucions secessionistes privades ho neguen (amb subvencions de la Generalitat Valenciana) i la pròpia Generalitat Valenciana (millor dit el govern de) ho reconeix implícitament en certes avinenteses i mira cap a un altre cantó quan els interessos electorals així ho recomanen...
Amb blau o sense blau, país, regne, comunitat perplexa amb l'hegemonia del castellà pertot arreu.
És per això que encara és molt més meritori el treball que, a contracorrent, esteu fent molts joves valencianistes de debò com vosaltres. Enhorabona per aquesta investigació tan rigorosa, tot reconeixent que l'obra de Pere Mª Orts ha tingut el seu valor fins ara... La història ha d'estar, sempre, en contínua revisió.
Toni, no entenc molt la relació que té el tema de la llengua i el nom de valencià amb el suposat centralisme de la Ciutat de València (que en realitat, és el centralisme d'una classe governant que trau una majoria aclaparadora de vots en totes les comarques del país).
Vicent, volia preguntar-te si has llegit el Catalec " Senyera Valenciana, la bandera de tots", del 2006, t´ho dic basicamet, perque incorpora imagens de un Portol`a an`onim de 1410, en la actualitat en la Biblioteca Nacional de França i porta corona i franja blava.
Per atra part, crec que per a fer qualsevol estudi de nostra senyera es imprescindible llegir el llibre " La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians", d´Antoni Atienza, publicat en l´any 2001.
!!Llastima que Pau Viciano no fora valent,i haguera parlat del llibre de Atienza, d´eixa manera haguera demostrat honestedat intelectual.
En qualsevol dels casos crec que els valencianistes, es a dir, els que nos creguem la Naci´o Valenciana, hem de fer pinya i mirar cap al futur i separar-nos quan mes prompte millor dels que tenen atre proyecte nacional.
Graci`es Vicent, per dir coses que s´intenten amagar.
Signat BRUCE
Taronget, al dir "centralisme" de València Cap-i-casal no ho dic com a crítica subjectiva, sinó com un fet històric: el Regne de València naix i es construeix al voltant de la ciutat de València, la qual sempre tindrà una representació sobredimensionada a les Corts Valencianes des del primer moment.
La denominació de "valencià", per exemple, és un altre reforç del poder de la ciutat des del segle XIII (a Nova York parlen anglés, no novaiorquès), però també passa a Barcelona respecte de Catalunya: ells celebren la rendició de la ciutat l'11 de setembre de 1714, quan el decret de nova planta que elimina els Furs Catalans és de 1716...
I no cal que parlem de política actual, ni finançament: a més població, més inversió i a més capitalitat, més marginalitat per a les comarques perifèriques. És a dir, abans de tant d'"event" a la ciutat que beneficia una minoria de gent, que acaben amb els "barracons" als col·legis i als instituts de Vila-real i de tot el país, antic regne... no sé si m'explique...
Vull dir, en definitiva, que tal vegada som una minoria els que ens sentim i ens definim com a valencians perquè, tal vegada, el provincianisme decimonònic i franquista encara pesa, i molt, i l'estat lamentable de les infrastructures a Castelló, per exemple, no ajuda massa (ací no tenim autovies, ni tramvies, ni es contempla un AVE que enllace Castelló amb Europa, etc.), encara que reconec que a penes arribem als 600.000 habitants entre totes les comarques "del Nord": s'ha de vertebrar, encara, una societat civil, un territori molt inconex perquè tampoc se fa premsa "valenciana" (de Vinaròs a Oriola), sinó des de València, Cap-i-casal i comarques centrals... Hem d'acabar amb l'individualisme dels valencians i cert cantonalisme latent.
Toni Pitarch, tens raó en quant al centralisme històric del Cap i Casal. De fet, l'antic Regne de València es pot assimilar a una ciutat-república italiana de l'època, com, per exemple, Florència o Gènova.
Hui dia, també hi tens raó, la ciutat de València centralitza les inversions. Però també hem de reconéixer que el Cap i Casal ha renunciat a liderar el País. No només viu d'esquenes al seu País, sinó també al seu entorn geogràfic més pròxim: l'Horta. En els anys noranta, el PP, amb la connivència del PSOE, va dissoldre el Consell Metropolità de l'Horta, una eina necessària per tal de coordinar polítiques en matèries tan importants com ara l'urbanisme, els transports, l'aigua i els residus en una àrea tan densament poblada. Com a resultat, a hores d'ara tenim l'Horta desvertebrada, on cada ajuntament ha esdevingut un regne de taifa quant a la planificació del territori. No sols el País està desvertebrat, sinó també la mateixa àrea metropolitana de la capital.
Hi ha un llibre molt interessant, escrit per Josep Sorribes i disponible en format pdf: Rita Barberá. El pensamiento vacío, on es remarca la renúncia a la "capitalitat" per part del nostre Cap i Casal:
Nadie duda que la ciudad de Valencia sea la capital histórica y «natural» del País. Pero ser Cap i Casal supone la existencia de una autoridad moral, que los demás acepten de buen grado el liderazgo en reconocimiento a los méritos hechos. Bajo el mandato de Rita el Cap i Casal ha vuelto a ser una expresión genuina de los Juegos Florales de nuestra fustrada Renaixença. Una retórica sin contenido. Rita Barberá no ha movido un dedo por que la Generalitat asumiera de forma sensata el hecho metropolitano tras la absurda disolución del Consell Metropolità de l’Horta. [...]
Por si el tema metropolitano no fuera lo suficientemente importante, no se conocen en la agenda de Rita reuniones frecuentes y periódicas con otros alcaldes (del área metropolitana o del País) para analizar problemas, buscar soluciones conjuntas, participar en redes sectoriales ni nada por el estilo.
Sí, sí Toni, sí que vam eixir a ballar les dances, i ens ho passarem tots rebé, tant els que ballàvem com els que no. Pos només faltaria que aquestes històries sobre el blau en la senyera ens fastidiaren la festa a estes altures!
Totes aquestes "qüestions erudites" sobre la senyera ni les conec bé, ni m'interessen massa, i sincerament, crec que a poca gent li interessen de veritat. Llevat del morbo de les polèmiques, que en realitat no ho són tant com semblen, ja que trobe que esteu tots prou d'acord. El mateix Pau Viciano, si no recorde malament, deixava la qüestió oberta a l'aparició de més documentació.
En tot cas, tota aquesta "qüestió erudita" és al voltant de la bandera de la ciutat de València, a la que en l'actualitat i independentment de la seua historicitat, ningú li qüestiona el blau, no? Pos això.
A mi també em sembla valenta i lloable l'actitud de la gent del Bloc Jove de la Ciutat de València d'anar a la processó cívica del 9 d'Octubre. És més, pense que altres valencianistes "de comarques" hauríem d'anar a recolzar-los (això sí: amb paraigües, per a evitar els ous dels fatxes ... què fort!)
Enguany ha sigut el primer any que s'ha anat, però espere que no siga l'últim i que el valencianisme vaja guanyant presència en un acte tan important com eixe.
Vicent, ja saps tu que en història de "definitiu" no hi ha res. Veig que encara hi ha joc en això de la senyera de València. Només vull fer uns comentaris molt breus sobre la qüestió "erudita" i sobre la política.
Sobre els arguments de Pujades, cal dir que s'han de considerar amb la màxima atenció, perquè és un gran expert en el tema dels portolans. Bé: en el meu llibret deixava clar que, mentre no hi hagués evidència documental de l'aparició de la senyera coronada, calia pensar que les representades en els portolans no eren una reproducció de la senyera de la ciutat, de la cerimonial que duia el justícia. El document de 1409,i altres que m'han facilitat alguns investigadors després de l'edició del llibre i que estic treballant, poden donar a entendre que la senyera amb corona de tela sobre el fons blau seria una bandera que enarboraven les naus de la ciutat des de l'inici del segle XV. Això, òbviament, faria innecessària la hipòtesi de considerar com una "convenció gràfica" les banderes dels portolans.
Ara bé, la documentació sobre les banderes navals no és tan unívoca com pot semblar, i es presta a d'altres interpretacions, tot i que més complicades. En qualsevol cas, hi hauria "una" bandera de la ciutat (per als vaixells i potser com a bandera de camp) amb corona, però la bandera més "oficial" de la ciutat, la del justícia i de les grans commemoracions continuaria sent sense corona, tal com argumentava en el meu llibret.
Quan fa un any vaig parlar amb Pujades -després del meu llibret i abans del seu article- aquesta era la seua interpretació.
Sobre la qüestió política, només dues reflexions:
- La primera és que no em sembla malament que es reivindique la senyera coronada en els actes del 9 d'Octubre, però trobe que també s'hauria de recuperar el protagonisme del Penó de la Conquesta, com tradicionalment es feia en els actes oficials del 9 d'Octubre.
- En segon lloc, cal remarcar que la gent que acudeix amb la senyera coronada a les manifestacions protagonitzades per "catalanistes" (25 d'Abril o 9 d'Octubre, posem per cas) mai han rebut un tractament semblant al que van sofrir els companys del Bloc, que a més duien la mateixa bandera que tothom. O siga, que em sembla desencertat quan es posa en el mateix sac el nacionalisme espanyolista i el nacionalisme "catalanista" respecte a les qüestions valencianes.
Cordialment,
Pau
Pau, gràcies per passar-te per ací. Pel que fa a la 'qüestió erudita', entenc que siga difícil desdir-se després d'haver dedicat un llibre a demostrar el contrari, però acceptar que hi havia una bandera amb franja blava i corona per als vaixells i una sense blau per al cerimonial que finalment, per casualitats del destí, apareix amb franja a partir de 1876 sembla d'un voluntarisme extraordinari. Sobretot tenint en compte que hi ha l'esment de 1449 d'una bandera "ab corona" i els documents de 1545 i 1596.
Vist des de fora, serenament, pense que qualsevol persona a la qual li planteges el trencaclosques amb les dades que hi ha ara et dirà que la forma més explicativa, lògica i quasi segura de muntar-lo és la que plantege ací, però bé, esperarem que expliques el teu nou punt de vista amb més detall. En tot cas, el que sí que és definitiu i ja no hi ha cap dubte és el títol del post: que la bandera de València amb corona i blau existia al segle XV, reconeguda i identificable per tots. El blau i la corona, doncs, no sóncap afegitó, tergiversació, invenció ni interpretació voluntariosa.
Pel que fa a la 'qüestió política', jo mai no he posat l'anticatalanisme espanyolista i el valencianisme catalanista en el mateix sac. Per favor! Simplement he tractat de fer veure que ara, per a una part de la generació de valencianistes que hem nascut en els darrers 30 anys -per a una altra no-, no té sentit fer valencianisme rebutjant la bandera que una majoria de valencians sent com a seua. Rebutjant-la, considerant-la espanyolista, volent fer una foguera amb ella i menyspreant-la de "blavera". I tampoc vull entrar de nou en la qüestió perquè gastem massa forces en això...
En tot cas, s'agraeixen enormement -de veritat- missatges com els de Kirikú, tractant d'entendre la posició i els plantejaments dels que participem d'eixe valencianisme no catalanista (però tampoc anticatalanista) que propugnem alguns jóvens i no tan jóvens. Personalment mai he tractat de trencar la baralla del nacionalisme valencià, sinó plantejar el que alguns pensem que és coherent amb les nostres idees i que, alhora, pot arribar a molts més valencians (perquè s'hi poden sentir identificats). I a vore si podem anar tirant avant sense pors a estes revifalles de violència...
Pel que fa a la resta de comentaris gràcies per les aportacions i, particularment, Bruce, em remet a "Les cartes portolanes" de Pujades per a la datació i identificació d'eixa suposada carta de 1410 i, Emili, temps al temps...
Bo, jo també estic amb l'Emili. Escriu un llibre, collons! Que no et passe com a mi, que estic escrivint sobre el meu poble basant-me en la memòria oral dels majors i se m'estan morint tots els uelos abans que jo vaja a visitar-los. A vore si encara ens perdrem el teu llibre!
Vicent, ets molt amable al dir que comprens que, després de tot el que he escrit, no vulga baixar del burro. Jo també sóc comprensiu i entenc que, després d’haver inciat tot aquest debat, tu no vulgues baixar tampoc del teu burro: si cap dels cronistes que, des del segle XVI al XIX, descriuen amb tota mena de detalls la senyera del ratpenat i no diuen ni pruna de la corona i del blau, qualsevol persona amb dos dits de front hauria de pensar que és perquè no hi havia ni corona ni augment blau. En canvi, tu no creus aquesta explicació tan senzilla i vols complicar-te la vida… és o no un trencaclosques?
Pau, la qüestió és que no m'he de baixar de cap burro, perquè si vaig començar el debat (en la seua part erudita) va ser per exposar que hi havia indicis més que raonables que la bandera de València amb blau i corona no era cap invent del XIX sinó que existia ja des de molt abans. I resulta que al final ha estat així.
Si es demostra que la senyera cerimonial no portava blau ni corona brodada, no tinc cap problema a dir-ho, entre d'altres coses perquè sempre he dit que això és un simple problema erudit al qual volia donar solució per pura curiositat però la meua tria politicoideològica no depenia d'això. En tot cas, el que sí que ha quedat demostrat és el que déiem: que hi havia blau i corona a les banderes municipals de València.
D'altra banda, pel que fa a les descripcions històriques de la senyera del rat penat, mai no són de detall fins a la de Teodor Llorente. I quan no són de detall tenim la prova que pot passar el mateix que passà amb les descripcions de Josep Maria Torres de 1881 o de Vives Liern de 1900 que no esmentaven en absolut la franja blava o la corona de la tela. Hi "veien" i descrivien una oriflama de barres i au, el mateix que passava amb les nombroses descripcions dels gonfanons del Corpus en les quals, tot i haver una franja blava, mai se'n feia menció.
dóna gust veure que la discussió torna a ser el que sempre hauria hagut de ser, una discussió de medievalistes cadascú amb el seu burro :-).
El públic assistent n'ix guanyant...
Crec que hi ha un error de transcripció.
Si ens fixem en tots els casos en què apareix l’expressió “a senyal” en el document original veurem que en tots els casos (“a senyal del capità”, “a senyal de la ciutat”) es pot veure una “a” claríssima unida a una “s” estreta i allargada com totes les que apareixen enmig d’una paraula. En canvi, en l’expressió referida, la “s” és d’inici de paraula (com la de “Secília”) i no va lligada a la lletra que la precedeix, la qual, malgrat que està en una zona que sembla mig esborrada, en cap cas és una “a”. Més aviat sembla que sigui el primer traç d’una “v” com la de “vos”. És possible que el redactor anés a escriure alguna cosa començada per “v” (com “valenciana”, per exemple) i després es desdigués tot posant “senyal de la ciutat”.
A més, crec que en aquest cas l’expressió “bandera Reyal d’or i flama a senyal de la ciutat” no acaba de ser lògica, ja que implicaria que el “senyal” (les armes) de la ciutat estarien superposades a la bandera quadribarrada. I això, si estem parlant d’una bandera amb franja blava i corona, implicaria que les armes de la ciutat són la corona, la qual cosa no acaba de ser gaire creïble ja que la part principal de les armes de la ciutat són els pals de gules sobre camper d’or. I, a més, quan més endavant parla de banderes quarterades amb senyal del capità i senyal de la ciutat ens podem imaginar com a armes de la ciutat l’escut barrat caironat amb el coronell, o simplement els pals de gules sobre camper d’or, però no una simple corona sobre blau. Per tant, crec que probablement s’hagi de llegir el text com “una bandera Reyal d’or i flama (,) senyal de la ciutat (,)”.
Tanmateix, jo crec que efectivament les naus de la ciutat (i només de la ciutat), o almenys les pagades pel Consell, duien, al segle XV, la bandera amb franja blava i corona (tinc els meus dubtes en el cas de la bandera Cerimonial que es treia per les processons de St. Jordi i St. Dionís). Però en aquest cas crec que potser s’hauria de revisar la transcripció del text (i ho dic amb tota prudència tractant-se d’un historiador i un arxiver els que en defensen la transcripció).
Des del Principat i des de la discrepància, però també des del respecte i el suport per la tasca que estàs fent.
Gràcies per ser tan detallista, anònim. Efectivament, en la fotocòpia la "a" queda molt esborrada, però és una qüestió de la reproducció del document. En l'original s'aprecia clarament, com per exemple també s'hi veu la "c" de "per cost" que hi ha en la línia de baix (a la reproducció, en canvi, tampoc s'hi pot veure a penes).
D'altra banda, com li deia a Pau i com tu bé dius, si bé la qüestió de la senyera cerimonial pot oferir encara algun dubte no així l'existència de banderes amb corona i blau per identificar la ciutat de València almenys des del segle XV. Podem considerar que això és ja un fet històric.
Maria, esperem que si més no el burro ens duga al final al mateix lloc. :D
Si és un problema de fotocòpia queda doncs tot aclarit.
Vicent te pase el acces directe al catalec de la senyera fet per Felip Bens, editor de L´Oronella i gran valencianiste.
No m´has contestat respecte a si has llegit el llibre d´Antoni Atienza.
Salutaciones
BRUCE
http://web.archive.org/web/20060128234631/http://www.dva.gva.es/senyera/imagenes/1410.jpg
Bruce, tinc el catàleg sobre la senyera de l'Oronella, però després d'ell isqué el llibre esmentat de Pujades, el més rigorós i exhaustiu pel que fa a les cartes portolanes, que modifica la data d'eixa carta que enllaces. El que no vaig poder consultar -ja ho he dit altres vegades- va ser consultar el llibre d'Atienza perquè no el vaig trobar a cap biblioteca universitària. Tanmateix, em pense que ja m'heu enviat per correu totes les dades que hi ha en ell i que no teníem en compte... :D
En tot cas, pense que no modifica res del que hem dit (ni sobre les cartes portolanes, ni sobre la representativitat històrica de la bandera municipal de València o de la senyera del rei). De qualsevol manera, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada