Quin plaer viure en dictadura!

Aprofite que Mayor Oreja s'ha llevat la màscara dient que no considera pertinent condemnar el franquisme, ja que s'hi vivia amb molta tranquil·litat i naturalitat en "una situación de extraordinaria placidez", per recuperar part d'un post de fa ja quasi any i mig. Hi vaig arreplegar unes quantes de les seues declaracions "no-nacionalistes", que ja indiquen que, a fi de garantir la unitat d'Espanya, no veuria amb mals ulls una nova guerra civil o una neteja ètnica de quant en quant:

http://www.ventdcabylia.com/2006/05/mayor-oreja-eixe-no-nacionalista.html

26 de gener de 2005:

Los proyectos tácticos en este sentido siempre han fracasado porque delante hay proyectos de raíz y de calado como son 'Euskal Herria' o la 'nación catalana'.El proyecto político que tenemos en frente es un proyecto de raíz, de calado, que nos gustará más o menos: 'Euskal Herría', la 'nación vasca' o la 'nación catalana'. No son táctica, son proyectos de calado, existan o no. El sentimiento que existe entre los nacionalistas es de calado, de raíz, y nosotros, ¿qué vamos a oponer a esos proyectos?, ¿tácticas, escenarios, sonrisas, juegos?. Pues yo creo que ese es el error (...)

El PP tendrá que saber bloquear la ruptura constitucional, y tenemos diez millones para hacerlo, lo podemos hacer, y ojalá en esa posición podemos atraer a todos los que, sin duda, coinciden con nosotros.

24 de març de 2006:

Ser hombre de Estado es defender la España constitucional. ¿O ser hombre de Estado es mirar ahora para otro lado o sumarse al efecto euforizante y anestesiante que algunos pretenden impulsarnos a todos en la actual situación política española? Ser hombre de Estado dentro de dos o tres años, cuando se sustancie el debate de la autodeterminación, ¿qué será: mirar para otro lado; entender que la autodeterminación forma parte de la estructura de España o ser hombre de Estado será enviar a las Fuerzas Armadas en aquel momento, cuando no haya más remedio ni haya otra fórmula, cuando no se haya podido, democráticamente, correctamente, por los cauces democráticos detener el proceso?

11 d'abril de 2006:
El plan de Zapatero es fundamentalmente legalizar y legitimar a ETA

28 d'abril de 2006:
Mayor Oreja augura que la 'realidad nacional' en Andalucía atraerá al islamismo
La reforma del Estatuto de Andalucía, con la inclusión del término 'realidad nacional', será un añadido al proceso de debilitamiento de la nación española que está provocando la política del Gobierno socialista y, como consecuencia última, la implantación de culturas ajenas a la historia de España.
Tras reconocer que en Andalucía no hay pretensiones separatistas, Mayor Oreja explicó que sí hay un fenómeno islamista, como en otras muchas partes de la Unión Europea, que resulta inquietante. El debilitamiento de la nación española significa no solo movimientos separatistas, sino también maneras de atraer determinadas corrientes, culturas que poco o nada tienen que ver con lo que ha sido siempre la historia España, dijo Mayor Oreja.

L'alcalde de Catarroja es fa un embolic amb la llengua valenciana

Catarroja, port (MeLiCa)

Al blog L'allipebre catarrogí donaven notícia de l'actuació de l'alcalde del PP, Francisco Chirivella, al recent sopar de lliurament dels premis Vila de Catarroja "Benvingut Oliver" d'Investigació Històrica, Narrativa i Narrativa Juvenil, i "Milagros Mir" d'Escultura. Hi podeu llegir-ho amb més deteniment, però ho resumiré breument:

Txirivella, l'abertzale de Catarroja, com allí l'anomenen sistemàticament, va aclarir que "l'Ajuntament de Catarroja mai promocionarà la llengua catalana ni res, sinó la llengua valenciana" en sentir que Gemma Pascual, la premiada en Narrativa Juvenil, agraïa la promoció de "la llengua catalana" que es feia a través d'aquells premis. Chirivella continuà el seu discurs, a l'estil PP, proclamant que "Catarroja és él millor poble del món" i "un poble d'artistes". Tot plegat, pel que fa a la llengua, no s'adonava que acabava de donar-li, amb les seues pròpies mans, el premi de Narrativa a Qimantú Segura, barceloní i català, per la seua obra "Molly Bloom, c'est moi", escrita en valencià de Barcelona, ço és, en català...

Post sabatí (II)

L'alcohol és molt roïn... Que li ho diguen a Fernando Arrabal:

1.0

La notícia musical d'esta setmana a tots els mitjans mundials ha estat l'aparició del nou disc de Radiohead, In Rainbows, disponible a internet per descarregar gratuïtament, a voluntat de l'oient. La notícia musical valenciana de la setmana, però, és l'aparició del nou disc d'Orxata Sound System, 1.0, també descarregable a la xarxa. Tanmateix, pocs mitjans valencians se'n faran ressò: menys dia de la raça i més música orxatera!

El quadern d'Orengo

Gandia, des de l'aire

El blog del socialista José Manuel Orengo, alcalde de Gandia, acaba de passar a la llista d'enllaços després de ser novetat de setembre. Tanmateix, el té obert des de gener de 2007 i, contra el que molts pensaven, l'ha mantingut després de les eleccions del passat maig. L'escriu ell, escriu bé, en valencià (què trist haver-se d'alegrar d'açò) i és un plaer llegir-lo. En un dels darrers posts, per exemple, explicava la seua postura sobre la presència de Gandia a la Fira de Frankfurt. Crec, a més, que és l'únic alcalde del País Valencià que manté un blog. Per això, cal felicitar-lo i animar-lo a continuar endavant, com també a la resta de polítics valencians -tan pocs, la majoria del BLOC- que transmeten el seu ideari a través dels blogs, tot ajudant a enfortir la societat civil democràtica valenciana. Una altra cosa són les polítiques municipals d'Orengo, que els seus veïns, internet a banda, han de jutjar dia a dia, a través del debat públic i les conteses electorals.

Els mercaders a l'oasi

Diu Pujol, d'una banda, que hi ha motius per tancar caixes i, d'altra banda, que el sistema espanyol ha entrat en crisi i, per tant, cal repensar, replantejar o refundar el catalanisme. Poc després, diuen que Artur Mas delega poder en Felip Puig per "dedicar-se a refundar el catalanisme", mentre nomena una comissió per desenvolupar eixa refundació i "un informe de CDC proposa deixar de banda la regeneració d'Espanya". No obstant això, a Duran i Lleida se li'n fot la sobirania. D'altra banda, Maragall diu que s'hauria d'haver canviat la constitució, però Montilla i Zapatero es mantenen ben quietets, el que enerva els ànims dels catalanistes d'esquerres. Tanmateix, estos malfien d'una Esquerra obedient que manté la respiració al costat de Montilla, a pesar que Carod brinda un referèndum d'autodeterminació d'ací sis anya, tot arreplegant una vella idea de l'associació Catalunya 2014. Alhora, naix el Cercle d'Estudis Sobiranistes amb l'objectiu de fer pedagogia sobre la necessitat i la possibilitat real d'independitzar Catalunya, mentre nombroses veus alerten del "rumb de col·lisió" dels catalans.

Abans de les eleccions catalanes de novembre de 2006 vaig comentar amb molta gent que el catalanisme electoral anava a la baixa: hi havia massa gent descontenta amb els seus partits, com va confirmar l'enorme abstenció. Ara, en canvi, s'olora un rebrot general del catalanisme, avivat, com li va dir Giles Tremlett a Enric Juliana, pel fet que "el consens s'ha acabat a Espanya perquè ja ha esgotat la seua funció". Caldrà veure cap a on camina Convergència i cap a on camina Unió; una primera contesa electoral catalana per separat, amb uns convergents més catalanistes que mai donaria una prova real de la força de cada partit -Unió, a tot estirar 8 a 10 diputats? També caldrà saber si en esta ocasió el tripartit podrà acabar la legislatura o Esquerra tornarà a moure fitxa en funció dels resultats electorals a Espanya i de la mateixa pressió de l'independentisme d'esquerres. Este, a més, té un nou referent a les comarques amb els actius regidors de les CUP. Alhora, el PSC continua desgastant-se a nivell català, però encara té temps per fer oblidar els desastres d'este primer any de legislatura. Pràcticament tothom està en procés de canvi o en standby; si actualment se celebraren eleccions a la Generalitat catalana sembla que molta gent tindria enormes dubtes sobre a qui votar. Com veiem, l'oasi català està ple de mercaders abeurant els seus camells: tenen, amb sort, tres anys per enfardar-los bé i tractar de vendre'ns un bon gènere. S'albiren canvis a la política catalana!?

Banville: Justificant les maldats

Encara no he llegit cap dels llibres de l'irlandès John Banville, però de ben segur que, com recomana bona part de la crítica i, vehementment, Joan Carles Girbés, el seu editor en català des de la valenciana Bromera, serà un plaer fer-ho. Tanmateix, hui m'ha esfereït la seua visió sobre "l'exitosa" substitució lingüística de l'anglès pel gaèlic a Irlanda durant el segle XIX segons diu en una entrevista publicada al Magazine:

¿Cómo un pequeño país como Irlanda ha dado y sigue dando tantos buenos escritores? La respuesta breve es porque nos encanta contar historias. La respuesta más larga diría que tiene que ver con nuestra extraña relación con el idioma inglés. Mi lengua materna es el inglés, pero posiblemente mi abuela habló gaélico. No nos prohibieron hablar nuestro idioma, que abandonamos mediado el siglo XIX, y durante la gran hambruna de los años 40 Irlanda se convirtió en un país que en diez años perdió su idioma y pasó a hablar en inglés. Cómo murió, por qué, no se comprende muy bien, pero sucedió. Quizá el gaélico dejó de hablarse porque es un idioma evasivo, muy oblicuo. Hablar gaélico es un modo de no comunicarse, de evitar la comunicación. Por ponerle dos ejemplos, en gaélico no se puede decir yo soy un hombre ni existe una palabra para decir no. Debió de ser difícil comunicarse en ese idioma.

Jo tampoc conec la història d'aquella substitució lingüística, però no tinc tanta imaginació ni tant de menyspreu per les llengües minoritàries; simplement puc raonar en bona lògica una història paral·lela a la de qualsevol llengua minoritzada en un estat dominat per un altre grup etnocultural diferent -en este cas l'anglès; en el nostre el castellà. De fet, una ràpida consulta a la Viquipèdia sobre la història de la llengua irlandesa confirma eixe destí comú dels col·lectius sense estat nacional propi (prohibició en l'alfabetització, marginació, abandó primerenc de les classes dominants i autoodi):

The Irish language has been a minority language at least since the 19th century [...] A combination of the introduction of a primary education system (the 'National Schools'), in which Irish was prohibited until 1871 and only English taught by order of the British government, and the Great Famine (An Gorta Mór) which hit a disportionately high number of Irish language speakers (who lived in the poorer areas heavily hit by famine deaths and emigration), hastened its rapid decline. Irish political leaders, such as Daniel O'Connell (Domhnall Ó Conaill), too were critical of the language, seeing it as 'backward', with English the language of the future. The National Schools run by the Roman Catholic Church discouraged its use until about 1890. This was because most economic opportunity for most Irish people arose at that time within the United States of America and the British Empire, which both used English. Contemporary reports spoke of Irish-speaking parents actively discouraging their children from speaking the language, and encouraging the use of English instead. This practice continued long after independence, as the stigma of speaking Irish remained very strong.

L'entrevista a Banville es titulava "Sempre podrem trobar motius per justificar la nostra maldat". Veritablement. Ara bé, el motiu de la inferioritat objectiva del gaèlic -un idioma "evasiu"- respecte a l'anglès -tan collonut- per justificar la seua desaparició sembla una broma de mal gust, per no dir coses pitjors...

Post sabatí (I)

Com que ja m'ha dit més d'un que les meues frikades desvirtuen un tant el blog, tractaré de posar-hi ordre: el dissabte serà el dia dels posts estranys. Així, a més d'incorporar una nova frase a internet -"post sabatí", sóc tot un pioner- sabreu què trobar per ací en cap de setmana. Això no lleva, però, que també escriga d'altres coses si s'escau, però en principi sempre hi haurà un sobre este món de la "cultura popular", que diria l'arqueòleg glamurós. I hui comence amb el món de la valenciana Ana Elena Pena (myspace) i un deliciós curtmetratge musical en homenatge a una de les millors escenes d'Hola, ¿estás sola?, d'Icíar Bollaín:

No hi ha diners per al Cabanyal?

Per a açò hi ha tots els diners del món i lo que faça falta

Es podia llegir ahir en tots els diaris valencians com el 20 Minutos: han començat les obres de condicionament del circuit urbà de Fórmula 1 a València, que estaran enllestides en a penes 10 mesos i costaran la menudesa de 41,2 milions d'euros. Vora 7.000 milions de pessetes!!!! Per a rehabilitar el Cabanyal no hi ha un duro i segons l'Ajuntament l'única solució per modernitzar el barri és la destrucció del seu cor per prolongar l'avinguda Blasco Ibáñez. I, com sempre, com ja va passar a La Punta, es tracta als desallotjats com si foren merda, perquè una altra cosa no es pot dir de les taxacions realitzades per les nostres institucions democràtiques, que [suposadament] han de vetllar pels drets dels ciutadans. Vegeu, sinó, este tall de la televisió de Las Provincias, el qual, malgrat l'ignominiós titular ja denunciat per Testigo Accidental, mostra la prepotència (superioritat en poder) del nostre Ajuntament i la impotència (manca de poder) dels veïns afectats:

"El Cabanyal se enfrenta a las brigadas de limpieza"

És a dir, es gasten 7.000 milions de pessetes en una obra de 10 mesos i 5,4 kilòmetres, a raó de 23 milions de pessetes el dia o vora 1.300 milions de pessetes per kilòmetre, i no són capaços d'invertir res en la neteja dels carrers i els solars abandonats, l'enllumenat, l'asfaltat, els transports i la construcció d'equipaments al barri del Cabanyal-Canyamelar. No és estrany que també Sr. Azul, Vlcblog i Veo...Veo hagen reaccionat indignats en la blogosfera valenciana.

Ara bé, segons diu José Luis Torró a l'ABC: al igual que ocurriese el pasado año durante el Encuentro Mundial de las Familias que presidió Su Santidad Benedicto XVI, el circuito urbano de Valencia será un magnífico escenario que contribuirá, todavía más, a hacer de nuestra ciudad una capital con resonancias en todo el mundo, haciendo subir muchos enteros el nivel de nuestra autoestima. I és que només fa que repetir la veu del seu amo, Francisco Camps, que continua obsessionat amb el seu espanyolisme (video d'InfoTV: 1'23"-1'53"): que este Gran Premio de Fórmula 1 sea una nueva tarjeta de presentación de todos los españoles delante del mundo para decirles que aquí sí, que aquí también sabemos hacer cosas potentes, cosas que nos enorgullecen a todos y cosas que al final sirven para que todos nos sintamos felices de ser lo que somos, valencianos y españoles.

No ho pot dir més clar: gastar-se 7.000 milions de pessetes en un circuit urbà no té cap funció social material; simplement sentir-nos feliços de ser valencians i espanyols perquè a Austràlia sone el nom de València gràcies a la Fórmula 1. Ara, per regenerar un barri en què viuen més de 20.000 persones, pràcticament únic en el món, que també podria ser un gran símbol (turístic i d'orgull) d'una gran València respectuosa amb el seu llegat històric, no cal invertir un euro. La ideologia magnificent i els interessos immobiliaris els poden...

L'INFO i la crisi del Compromís pel País Valencià

Si ahir parlava de Pàgina26.com, un nou diari electrònic d'àmbit del País Valencià i en valencià, hui toca InfoTV, un altre mitjà amb les mateixes aspiracions i que aguanta el tipus malgrat ser marginat per l'administració popular, que prefereix pagar favors i donar llicències de televisió a grups empresarials no valencians, com el de Federico Jiménez Losantos, o a cutres amiguets locals com els de Televalencia. Tot i que ja n'he parlat del poc que he vist d'este projecte televisiu -coses de viure a Barcelona-, voldria destacar que des de fa uns mesos tots podem accedir a l'informatiu diari d'InfoTV, L'INFO, a través d'internet, una boníssima forma de continuar connectats a la realitat valenciana. Canal 9 informa més bé del Matrix valencià:



A tall d'açò, ahir no em vaig poder més que indignar en vore Enric Morera repetint la cantilena dels valencianistes no autoritaris (contra els comunistes estalinistes, se'n desprèn). Per això, no m'agradaria deixar de passar l'oportunitat de penjar els comentaris que vaig fer en el seu moment, pel juliol, a valencianisme.com sobre l'actuació del BLOC en la crisi del Compromís pel País Valencià, així com el comentari que va deixar ací Ivan Marq, el qual va passar bastant inadvertit. Com dic, el PCPV ha arreplegat tempestes per la seua actuació anterior però haver de sentir els del BLOC dient que tot ho fan en nom del consens em trau de polleguera; que reconeguen les coses i en pau...

Vicentb a valencianisme.com:
- Independentment de que vullgueu Compromís o no, l'actuació del Bloc és la d'uns traïdors en tota regla. S'aprofiten que han tingut la sort de tindre majoria amb EiP (els 10 diputats previstos donaven 5 i 5) per passar a controlar el grup parlamentari. Evidentment, qui ho ha precipitat tot és EiP i la seua mala situació a EUPV, però això del Bloc, què voleu que vos diga? És de traïdor a la paraula donada (alhora que una jugada política que pot ser mestra: http://ventdcabylia.blogspot.com/2007/07/jugada-mestra-del-bloc-o-el-cam.html)

- L'actitud impositiva del majoritari PCPV té els fruits que té (EiP i Projecte Obert, quan han pogut, se li han tirat al coll)...

- A mi em sembla que la qüestió de Xambó l'han provocada EiP i Bloc. Per molta raó que tinguen en què Xambó té més experiència i que Sanchis ha sigut antiCompromís, la tria del càrrec de RTVV tocava a EUPV; com a EUPV estan dividits, el Bloc ha aprofitat per trencar-los definitivament donant suport a EiP i demanant la substitució de Marcos (!!!). Allò normal és que el Bloc haguera dit que si Marcos i el PCPV són majoritaris a EUPV, ells acataven la seua decisió sobirana (siga marginadora d'altres corrents o no). Està clar que s'han "aprofitat". I em sembla "bé" pensant en clau partidista del Bloc (no ho dic per mi sinó des d'algú que pensa des de dins del partit); ara, no sé quines conseqüències tindrà, ni, sobretot, com acabarà tot açò, però, malgrat la imatge de "netedat" que havia mantingut fins ara el Bloc, sembla clar el Bloc ha jugat brut. Crec que està prou clar. Una altra cosa són els precedents, el context, les causes, i la jugada política que això represente (de la mateixa manera que em va semblar una jugada política d'EUPV la negociació del CPV per part d'EUPV, ara em pareix que li l'estan tornant...)

- Hi haurà molta gent que passarà de votar EU o Bloc. La gent, davant d'estos "marejos" i vergonyes polítiques es recluïx a casa i en pau. Molta gent (com Apòstata desficiosa i molts altres) creia en el Compromís, no en el Bloc ni en EUPV i ara el que farà és no votar o, per exemple, en les properes espanyoles votar a Zapatero per evitar un Rajoy.

Ivan Marq a Vent d Cabylia:
M'ha colpit el teu punt de vista sincerament, amb el qual, des de l'altra vorera, estic plenament d'acord. I m'ha impactat, però, el silenci sepulcral dins el valencianisme polític al caliu de tota aquesta situació (què diu el Consell Nacional del Bloc? Què diuen alguns dels militants i simpatitzants notoris del progressisme nacionalista?). Ben poca cosa i un conjunt de tòpics manits que són només una mera caricatura del conflicte intern al si d'EUPV, que va més enllà de comunistes vs submarí bloquer. Del dualisme indestriable al si de l'esquerra política ja en parlarem, si vols. Tanmateix, el terratrèmol dins l'esquerra està sent majúscul i tot ha botat pels aires; en diversos col·lectius d'EU ja portem diverses assemblees i el Consell Nacional s'ha reunit dues vegades; i les opinions de ja s'han vist em premsa.

En efecte, tal volta ens falta encara nugar molts fils solts de tota la trama que ha fet dinamitar el Compromís, però els indicis són esfereïdors. No hem de passar per alt un fet inapelable: a la primera crisi el Compromís ha reventat. No està malament. En l'espurna el nomenament d'un càrrec irrellevant, que segons el Compromís li corresponia a EU nomenar-lo, i que s'ha configurat com l'aglutinant entre EiP i la direcció del Bloc.

Un calentó? No ho crec en absolut. Les primeres proves apunten a tota una estratègia ben armada i trabada. Anem a allò concret: en les reunions prèvies al nomenament del dit delegat, ni el Bloc ni EiP havia presentat cap candidat alternatiu. Rafa Xambó declarà fa uns dies que a ell li ho comunicaren 10 dies abans d'esclatar el merder; en eixe termini es produïren, ni més ni menys que tres reunions prèvies, i el seu nom no s'havia proposat entretant. Segons Ignacio Blanco, com ens ha assegurat públicament, Glòria Marcos s'enterà per la ràdio de la seua proposta i del primer colp de mà dels diputats del Bloc i EiP. La maniobra no ha sigut fruit d'un conflicte en la negociació; estava premeditada. Dementre, públicament, s'acusava a EUPV per no haver consensuat un càrrec que, teòricament, li corresponia nomenar; un error, potser, però això se soluciona negociant. No hi hagué tal negociació, però. Ho considere tot això més aclaridor que el creuament de declaracions a posteriori.

La teranyina d'excuses vessades fins al moment tal volta ens aplique poca llum. Però, si d'alguna cosa ens ha de servir la historiografia que devorem és per a matisar, criticar les fonts... I no perdre de vista els fets. Al remat, el que s'ha produït és una vulneració, no sols de les formes per totes les parts, sinó de les regles de joc per part del Bloc i EiP.

M'explique. En base a què es nomena síndica a Oltra? Perquè és més guapa que Glòria? Quins principis del Compromís ha vulnerat qui ha estat síndica fins ahir per remoure-la -i que justificaria, en aquest cas, l'autonomia del grup parlamentari per empendre aquesta acció-? I no ho oblidem: en els acords de Compromís, signats per les direccions de les formacions i, en el cas d'EU, per referèndum intern, la síndica l'elegia EU. I eixe acord el votaren quasi 200.000 valencians. Sembla obvi, però la magnitud de la felonia és descomunal: no es pot posar en una balança el nomenament d'un càrrec que forma part del "joc polític" amb totes les seues misèries, que la revocació d'eixes normes de joc de què he parlat.

Quant a les valoracions de futur, ho deixe per a un altre dia. Però, a curt termini, hi ha sobre el tapet que el grup parlamentari de Compromís envie al grup mixt a les diputades i diputat d'EU; per tant, l'estrangulament financer d'EUPV (el grup mixt no cobra subvencions i no nomena càrrecs), a més del caos polític que generaria. Bé, eixe últim ja està sobre la taula.

És la indecència política el que em dol, i espere -il·lusió mil·lenarista- que això passe factura. I a partir d'ací que intentem sobreviure a la grenya en l'extraparlamentarisme i en els confins d'un sistema estrangulador.

Pàgina26.com (I)

Diari electrònic valencià

Sí, des d'esta setmana col·labore en Pàgina26.com, el nou diari electrònic valencià aparegut a finals d'agost. En primer lloc la crítica, una i fonamental: no m'agrada el seu disseny. En comparació amb d'altres diaris digitals de l'àmbit lingüístic català és el menys bonic i atraient; particularment, m'agraden molt els de Tribuna.cat i Tribunamallorca.cat. En segon lloc l'aspecte positiu, també un de fonamental: és el primer diari d'àmbit general -dirigit a tota la societat i no a un determinat sector, com L'Avanç, Annanotícies o L'Accent- escrit íntegrament en valencià i que, a més a més, tracta de connectar informativament tot el país, del Sénia al Segura, amb notícies polítiques que afecten tot el territori valencià o a les grans i mitjanes ciutats, per sobre de l'estancament tradicionalment en províncies d'altres mitjans valencians.

Com que espere i confie que la qüestió del disseny serà solucionada en un futur (no immediat, però futur), he decidit participar-hi per tal d'ajudar a endegar un projecte il·lusionant i necessari per vertebrar una mica el nostre país, comunitat o com vulgueu dir-li. Al cap i a la fi, per a valencianistes o no, és el territori administratiu i històric en el qual vivim els valencians i, per tant, paga la pena estar informats de què es cou a cada lloc i també a nivell territorial; i si pot ser en valencià, millor que millor, que anem escassos de mitjans en la nostra llengua.

D'altra banda, sóc conscient de les dificultats ocasionades pel poc de capital i personal invertit inicialment, les quals provoquen, a més a més, alguna eventual descoordinació així com un funcionament més paregut a una agència de notícies i notes de premsa que a un diari amb línia editorial. En este sentit, per un costat, les institucions, especialment aquelles que promocionen l'ús social del valencià, haurien de coadjuvar financerament a consolidar i millorar el projecte, mentre que, per l'altre costat, tampoc cal considerar de forma excessivament negativa l'actual funcionament del diari, ja que permet als lectors sentir la veu de tots els partits polítics alhora que estar informat de diverses notícies diàries, no de immediatesa però relatives al País Valencià (terme que, per cert, no hi és emprat).

Tot plegat, em sembla un projecte interessant, complementari amb d'altres mitjans valencians, i esperem que de llarg recorregut. I, per cert, allí (en la portada, encara no en "Opinió", a l'espera de canvis de disseny) signe amb el meu nom, que fins ara havia mantingut en silenci, ja que quan vaig començar esta aventura bloguera no sabia si necessitaria de l'anonimat per escriure els meus textos i vaig recórrer als acrònims (Vent d Cabylia i també Saül Ahav dit el Balancy -en certa manera- ho són). En conseqüència, ja no tinc res a amagar i l'afegiré al blog.

Pàgina 26.com: Comença el curs polític

Xarxa Urbana

Fa poc m'he assabentat de l'existència d'una revista mensual, local i gratuïta feta a València-ciutat, Xarxa Urbana, disponible en paper (20.000 exemplars) i en línia (números des de febrer de 2006). Escorada clarament cap als temes socials i lligada a la política d'esquerres i els moviments veïnals progressistes, compta amb col·laboracions de gent com Giuseppe Grezzi o Rafa Xambó, i està escrita tres quarts en castellà i un quart en valencià, dirigida pel cegetista Miguel Ángel Ferris i maquetada per Lo Drap Pintat.

Al darrer número, per exemple, es tracta el problema de la vivenda, l'assignatura d'Educació per la ciutadania, el foment de la lectura, la igualtat de gènere i el cooperativisme, i s'inclouen sengles entrevistes a Marga Sanz i Mònica Oltra. Benvinguda siga i tant de bo tinga continuïtat per tractar de fiscalitzar la vida pública capicasalina. Sembla que la publicitat, bàsica per professionalitzar els projectes, tira endavant...

Vicente, Arancha Bonete... valencianos que progresan

Pocholo, Arancha i Lola

El títol del post, "Vicente, Arancha Bonete... valencianos que progresan", correspon a una entrevista feta per Guillermo Ruiz per a Las Provincias el 2004, l'any en què Arancha Bonete va ser escollida Miss Playboy Latina TV. I sí, Arancha Bonete és valenciana, nascuda el 1977 en la ciutat de València, de família de militars, antiga estudiant de Farmàcia i actual nòvia de Pocholo, perquè eixa és la raó d'este escrit: el pur i dur xafardeig, adient al cap de setmana de festes de la Barceloneta, segons el qual sé que Pocholo i Arancha, després d'haver protagonitzat Pocholo 07 (sin domicilio fijo) a La Sexta, estan efectivament vivint com a parella. Si més no, l'amiga d'una amiga ha vist Pocholo instal·lar-se a la casa d'Arancha a València, propet del nou llit del Túria... Ui, ui, ui, ui, els valencians acollim el nou amor del cosí dels néts de Franco i exgendre d'Adolfo Suárez

L'Himne de València per la Trasobares

A través de Taronget a valencianisme.com em va arribar açò:

Sí, Manuela Trasobares cantant l'Himne de València dels mestres Serrano i Thous. I, com deia l'Apòstata Desficiosa, Trasobares, tota un personatge, és de l'Empordà, pintora, escultora, artista fallera, mezzosoprano i transsexual. I, a més a més, apitxa i tot, com si fóra la Piquer cantant La Maredeueta. Com sempre, hi trobem molts bons comentaris:
Loregne91: Me cagueeen toot aixo que eees???es un tio en deberes (sic) eh,damunt catala Rogerdeflor80: matame!!!!! joer como desafina ya comrendo la formacion de la gota fria en el levante peninsular. Espectacular el remate final, sin palabra
Andarella: és... senzillament impressionant (literalment, perquè impressiona).
Xavi d'Alacant: M´acabe de meravellar de que algú puga fer una actuació tan sublime, tan esgarradora, amb tant se sentiment amb un micròfon del singstar i un peu de micro que és el trípode d´una càmera de fotos. Senzillament magnífic...!!! xD

El que ensenya la Història

Ja està bé de monarquies

La fraseologia de l'esquerra independentista catalanista, de vegades, esgarrifa des del punt de vista de la historiografia. Així, el darrer comunicat de Jaume Roura, militant d'Endavant-OSAN encausat per l'Audiència Nacional espanyola per injúries al rei d'Espanya, rebutja les autoinculpacions públiques de membres d'ERC afirmant que: Les lluites d'alliberament nacional, social i antipatriarcal són indestriables. Només les classes populars catalanes, tal i com ens ensenya la Història, s'han mantingut fidels a la causa nacional. Són les úniques que podran alliberar el país.

I esgarrifa, dic, perquè la història no ensenya això: ni les classes populars són un bloc monolític i mític al qual admirar pel fet de ser "populars" ni encara menys la història estableix un camí fixe i únic. De fet, no estableix camins; simplement els ajuda a construir en base a uns valors contemporanis determinats, que cada ideologia o filosofia de vida col·lectiva ha de triar. Supose, però, que estos discursos es limiten a reproduir clixés heretats dels anys '60 i '70, quan, com va dir Jordi Casassas en la presentació del darrer llibre de Giovanni C. Cattini, els historiadors eren considerats quasi déus per part de la ideologia política, a l'estil de Marx i el comunisme. Ara no som res, si més no, al País Valencià; ni tant ni tan poc...

Comença 'Público'

Un bon lloc públic de València (com abans el Mercat de Colom)

Hui ha eixit el "número 1 - any 1" de Público, amb indicatiu DVD de "Los lunes al sol" (demà "Farenheit 9/11"), en lloc privilegiat als quioscos i a 50 cèntims, com havíem anunciat. És un diari fill de l'era d'internet i la premsa gratuïta, amb una maquetació que recorda en certa manera la de l'Avui, amb una evident (gran) mancança d'edicions locals i una tendència clarament progressista-esquerrana. M'agrada que hagen triat com a monuments representatius de Barcelona 'L'estel ferit' i de València el Mercat Central. I de les columnes que he pogut llegir hui em quede amb algunes reflexions de Javier Sádaba (1) i Rafael Reig (2):

1: Me decido a escribir por si acaso. Dicho de otra forma, porque a pesar de todo, con escepticismo y contra casi toda esperanza, uno se hace la ilusión de que tal vez la palabra tenga eco o, por lo menos, moleste; que no es poco en una situación como la actual, que de apocalíptica no tiene, por cierto, mucho, pero de mezquina e intrascendente, bastante.

2: Para pensar de verdad, hay que arriesgarse a no tener razón. El que piensa sobre seguro, sin correr ningún riesgo, es verdad que nunca dice nada incorrecto, pero en realidad tampoco dice nada de interés.

Retorn

Vacances

Fi de vacances

Vacança i blog

Bé xiquets, me'n vaig de vacances, no amb tota la feina feta, però sí la principal i les idees ben claretes per al que resta d'any. Ens veiem d'ací un parell de setmanes. Per cert, qui em tinga enllaçat en l'antiga direcció de Blogger (ací explique el per què de les 'errades' en el nom) pot fer-ho ara a la nova: http://www.ventdcabylia.com. Gràcies a tots aquells que se n'havíeu adonat i ja ho heu canviat. Fins prompte!

Noves petjades dels OT i d'Orxata

Xe, xe, xe, els Ovidi Twins, si més no Garcieta, han obert un blog en myspace i no m'havíeu dit res? Ànim!

Casualment, esta setmana he conegut cibernèticament el president del seu club 'oficial' de fans, un filòleg valencià que viu a Barcelona (un altre), que m'ha proposat ser-ne vicepresident, càrrec que possiblement es podrà fer efectiu si el convide a alguna birra. L'encontre ha sorgit a partir de la recerca sobre el terme "borrelló", que he documentat a València de forma bastant primerenca en 1310, en les les ordenances sobre l'ofici dels teixidors del cap-i-casal, incloses als manuals de consells de l'Arxiu Municipal de València, publicades al Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València. I. (1296-1345), editat per Antoni Furió i Ferran Garcia-Oliver. En particular, la menció és la següent:

Ordinacions fetes per causa dels texidors de draps de li e altres filaces primes

Die veneris VIIº kalendas iulii anno quo supra [1310], foren lets e publicats en lo Consell les ordenacions e capítols dejús scrits: [...] Ítem, que null hom no gos mesclar ne fer mesclar, ço és a saber, borra, repèl, pèl de cabrit, peçols, borrellons ne gratusa de pelicer ab nenguna lana.

D'altra banda, este estiu han penjat al Youtube "La Movie" del festival de música electrònica de Ger de Ribes del 2006, amb fragments de l'actuació d'Orxata Sound System, Ovidi Twins i Ix:

Més d'Orxata Sound System:

Més d'Ovidi Twins (com a bonus track de "La Movie"):

I, després d'Antiherois, més d'Orxata Sound System (com a segon bonus track de "La Movie"). Sembla, a més a més, que, com en el mític concert underground de Gandia de l'estiu del mateix 2006, els Orxata van acabar homenatjant el gran Ximo Bayo...:

"Público Actual"

Interessant post de Saül Gordillo sobre la imminent aparició de Público Actual [blog no oficial?], un diari estatal en paper a l'esquerra d'El País, finançat per Jaume Roures (el de La Sexta), de 50 cèntims (íntegrament per al quiosquer per tal que el pose a la vista) i conduït per bloguers de renom de la blogosfera en castellà (Escolar, Guerra eterna, Periodismo incendiario). Per cert, cerquen periodistes per anar a la seu central que estarà Madrid, però diuen que seran catalanistes...