dimarts, 6 de maig del 2008

Tagarins àrabs, Tagarins valencians

Califat de Còrdova (929-1031)

Una altra de les coses que em va despertar Tagarinet va ser l'interès per la procedència del seu nom, un mot que mai no havia sentit malgrat la meua afició per la història d'al-Andalus. Als diccionaris hi trobem dues branques explicatives:

1.
La definició del DIEC, segons la qual tagarí és el "mudèjar i morisc originari de territoris fronterers i, especialment, de les comarques tarragonines". Supose que esta explicació prové de les notes fetes en 1852 al "Sumario e recopilación de todo lo romançado por mi, el licenciado Alonso del Castillo" (1575) en què s'explica que el nom de Tagarí, uns dels cabdills de la revolta mudèjar de les Alpujarras, prové del mot que empraven els mateixos andalusins per designar els musulmans d'Aragó i de València, és a dir, el nom àrab per a referir-se als musulmans de la "frontera" (en àrab "thagr"). I, malgrat que la frontera pròpiament dita per al món andalusí clàssic era tota la zona septentrional, les mateixes notes citen l'esment de Cervantes a "El Quijote" en què explica que almenys a començaments del segle XVII els araboparlants del nord d'Àfrica deien "mudèjars" als musulmans de Granada i "tagarins" als d'Aragó, una diferenciació segons la qual el més lògic és pensar que amb "Aragó" ací Cervantes volia dir "la Corona d'Aragó", ja que, amb diferència, el regne de València era on hi havia més musulmans llavors.

Per tant, si esta fóra l'accepció vàlida, la recent definició del DIEC seria d'allò més provinciana, reduïda a la catalanitat de Catalunya, en excloure els musulmans residents a Aragó i al regne de València. Si més no,
també a la frontera del sud valencià s'emprava el mot de "tagarí": la Tagarina és una vall del terme de Sella i existeix la partida del Tagarí a Pego, per exemple. El problema és saber el sentit exacte del mot: era el nom donat als musulmans dels territoris fronterers nordorientals d'al-Andalus? O significava una altra cosa?


2. La segona branca explicativa adés citada és la que correspon a les explicacions oferides pel DCVB, el GDLC i el DRAE,
segons les quals respectivament "tagarí" significa "moro que vivia entre cristians en l'edat mitjana", era el "nom donat sovint per la documentació catalana i castellana als mudèjars", o, més particularment, "se dice de los moriscos antiguos que vivían y se criaban entre los cristianos, y que, por hablar bien una y otra lengua, apenas se podían distinguir ni conocer".

No sé d'on prové la darrera definició tan matisada, però segons el DCECH el mot castellà "tagarino" prové del català "tagarí" i el primer esment és del mateix Cervantes
-captiu a l'Alger-, que cita l'àrab nordafricà com a procedència. Pel que fa als documents catalans, valencians o aragonesos, no conec esments documentals directes i per internet només he pogut trobar els citats al DCVB de L'Espill de Jaume Roig i els transcrits per Pasqual Boronat [1 i 2]. En cap d'ells acabe de capir els matisos del mot "tagarí", més enllà de ser un nom o cognom (com també Zegrí o Zagrí) o de ser una especificació d'un tipus de "moro" o de "morisc", ja fóra d'Oriola o d'Oliva; potser, com indica la definició del DRAE, el mot corresponia als musulmans que vivien entre cristians i s'hi podien confondre, una accepció que pot acordar en tots eixos esments documentals segons quin siga el seu context (que desconec).

Així doncs, a manca de més fonts, sembla que, malgrat haver anat paral·leles ambdues accepcions poden ser correctes.
D'una banda, en el camp de la llengua àrab, és factible que els mateixos àrabs andalusins clàssics (s. IX-XII) digueren "tagarins" als musulmans de la frontera d'al-Andalus, probablement la nordoriental ("tagr al aqsa"), d'on provindrien els malnoms i cognoms àrabs "Tagarí" o "Zagrí", al mateix temps que els àrabs de Barbaria, ja en el segle XVI, empraren el mot "tagarí" per referir-se als musulmans de la Corona d'Aragó.
De l'altra banda, en el camp de la llengua catalanovalenciana, també sembla probable que la paraula "tagarí", si més no en el segle XVI, es referira a aquells musulmans que vivien entre els cristians i parlaven les dues llengües, tot i que com diu el GDLC potser era simplement un nom genèric donat als mudèjars.
Tot plegat, doncs, pareix que una definició encara provisional però més encertada podria ser la de la doble accepció: "1. Musulmà originari dels territoris fronterers d'Al-Andalus, especialment del Xarq al-Andalus", "2. Mudèjar dels territoris de la Corona d'Aragó, resident entre cristians i coneixedor de la llengua d'aquests, que podia ser confós amb un cristià vell" [caldria confirmar eixe matís i saber si els musulmans de la vall aragonesocatalana de l'Ebre també rebien eixe nom per tal d'especificar si era un mot emprat exclusivament al regne de València o a tota la Corona]


En qualsevol cas, Tagarinet havia cercat el seu propi significat i li'n donava un de ben simbòlic: Hui Tagarí més que mai.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tagarenos,sembla que els anomenaven a l'Aragó. http://www.dpz.es/turismo/multimedia/no_editados_patronato/varios/turiaso/TuriasoVII-4.pdf