dimecres, 4 de juny del 2008

Berthomeu Sirlot

Llegonet del teu mànec jo vull ser...

Rescate un text que vaig escriure a un altre lloc sobre uns fragments satírics d'un plec valencià del segle XVI (c. 1550). Es tracta de les cartes paròdiques entre un llaurador i una llauradora de l'Horta de València titulades "Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora [Berthomeua], y per ella a ell", que han estat transcrites modernament per Josep Romeu en el llibre "Lectura de textos medievals i renaixentistes" a partir de l'edició conservada al British Museum .

La cosa comença bé per a Bertomeu Sirlot, qui aconsegueix que Bertomeua li diga que l'ama més [qu]e l'aygua a la terra, li envie hun tros de faldar per a que·t moques i li comunique que dels teus besos estich més desijosa que de faves panesques y que to[ta·]m pories llepar, davant y darrere. Per això, Bertomeua el convida a quedar en un alfasar on, ab scusa de plegar caragols avellanenchs, yo yré allà ab ma cestilleta, tot acomiadant-se d'ell com a llegonet del teu mànech.

Les paraules de la llauradora fan augmentar les ànsies de Bertomeu, qui confesa que més desijós estich de tu que lo meu guaret de aygua, tot i que en darrer terme l'amistat inicial esdevé fúria, quan Bertomeua esbrina que Bertomeu ha tingut un afer amb Cathalina la cagalosa, ja que li engibares en aquella bocassa un besuch chuclat que sentiren de les Tavernes Blanques.

A partir d'ací la llista d'improperis cap a ambdós es per a caure de tòs: merdosos, putanyona traga-emplasts, traÿdor, penjadàs, forcassa, gualidor y cul de bagasses, somerassa, torbadàs, embriach de vinagre, calavera de mosquits, ulls de granota bullida, canyís de ciragans embonyigat de macarrons, mulàs, traga-llegües, arrastra-putes, esbarba-horts, apunyala-sitis, "maduro", "majadero", batall de forca, tarràs, berenger, pollosa, pixa-llams, té color de merda d'oca, etc.

Tot plegat, Bertomeu no es menja un torrat, però rep a canvi una de les coses més dolces de l'Horta, la seua llengua...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Tornant a l'època contemporània: precisament a filologia solíem lamentar-nos de com els insults s'han castellanitzat, o, millor dit, els insults autòctons -sobretot en el cas català, perquè nosaltres, els valencians, conservem ofenses molt pròpies com me cague en la mare que t'ha parit, o, més suaument, bajoca o fava-. Casos catalans com el "capsigrany" són mots en extinció que, en l'actualitat, més que ofensa el que produeixen és tendesa.

Anònim ha dit...

Els trobo sensacionals.

Felicitats!

Francesc

dospoals ha dit...

Ara el que caldria seria actualitzar-ne i modernitzar-ne la llista i aplicar-los en programes valencians, perquè la gent els coneguera i els fera servir. Queda lleig promoure llenguatge d'insults però si volem que la llengua reviscole, cal que reviscole fins i tot pels llocs més insospitats i abandonats de la mà de l'ensenyament (perquè tampoc és pla de dir-ho a classe).

Perquè al remat, què volem, una llengua desapareguda, una llengua a punt de desaparéixer però amb castellanades, o una llengua que comence a redreçar-se?

Pornografia en català ja!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

a l'horta fem esta mena de coses... i de pitjors.

m'ha enxisat la llista, sobretot el de 'somerassa'.

salut!

i gràcies per incloure els blogs de l'allipebre i el de busca qui t'ha pegat als enllaços.

salut!

kirikú ha dit...

Molt bo el text. Se sap qui va escriure els fragments satírics aquestos?

Els insults em recorden una nit de Prada de fa molts anys, a la Universitat Catalana d'Estiu, on de manera espontània es va montar un concurs d'insults on es dien coses similars a aquestes:

"embriach de vinagre, calavera de mosquits, ulls de granota bullida, canyís de ciragans embonyigat de macarrons"

(els millors: valencians, lleidatans i mallorquins)

Vent d Cabylia ha dit...

Crec recordar que no es coneix l'autor, simplement que és de l'època d'Onofre Almudéver.

I una de les coses interessants que mostra és que encara a finals del XVI hi havia circulació d'este tipus de literatura satírica entre València i Barcelona, ja que se'n va fer una segona edició a la capital catalana en 1575 (i mira que la llengua sembla "endèmica" de l'horta...)