Prenent una decisió profunda sense xarxa de seguretat mentre
li posen un boç amb un desembossador a un que protesta, Michael Santini (2006)
li posen un boç amb un desembossador a un que protesta, Michael Santini (2006)
Quan arribes a un pub i els teus amics de tota la vida, amb els quals mai parles de valencianisme, estan fent una aposta -amb diners i tot- sobre quan arribaràs a traure un acta de diputat, sense que tu ni tan sols hages anat a cap reunió d'un partit polític, és que alguna cosa no funciona del tot bé. I és que estos darrers dies, amb l'aparició del meu nom a La Vanguardia i al Levante-El Mercantil Valenciano, he passat a ser una mena de personatge públic entre certs cercles: a Barcelona entre professors universitaris, tècnics culturals i arxivers que em coneixien, que m'han assenyalat sorpresos com una de les figures implicades en el nou camí del nacionalisme valencià -tot interessant-se pel contingut de la qüestió i mostrant-s'hi a favor si eren propers al PSC o a CiU-, i a València entre amics, periodistes i gent del valencianisme del cap-i-casal, tant d'arrel fusteriana com allunyats de les normes de l'AVL o d'altres més desorientats.
El problema -i la raó per la qual escric estes línies- és que de forma generalitzada han pensat en mi com una persona que es dedica a la política o que entrarà a formar part de la política de partits en molt breu. No és així ni és la meua vocació; no hi tinc cap intenció. Pense que el meu lloc i sé que la meua vocació és la recerca historiogràfica: difondre'n una part, la dedicada a l'estudi de la formació i l'evolució de la identitat col·lectiva valenciana al llarg de la història, és simplement un aspecte més d'esta activitat investigadora -sense el qual, d'altra banda, reconec que eixa feina deixaria de tindre sentit per a mi.
De fet, per molt que així ho donen a entendre els mitjans de comunicació jo no he participat en absolut en la ponència estratègica del BLOC, que com ha explicat Pere Fuset ha estat redactada pel burjassoter Juli Just, el valentí Ignasi Bellido, l'almussafeny Albert Girona, l'olivera Helena Malonda i l'alcoià Rafel Carbonell. Si han begut dels debats que s'han plantejat a internet en els darrers anys, en els quals este blog ha estat protagonista en diverses ocasions -sobre l'AVL, sobre la senyera o sobre la proposta nacional valenciana-, ho desconec; sens dubte, estos plantejaments han servit per a propiciar un estat d'opinió entre certs cercles que van en la mateixa línia, però la realitat del valencianisme és molt més complexa i el Congrés del BLOC serà el veritable camp de proves on s'aprovarà, es matisarà o es rebutjarà eixe canvi de discurs del qual parlàvem l'altre dia.
Si el principal partit polític del nacionalisme valencià pren eixe camí m'alegraré, perquè els meus escrits sempre han tractat de fer veure les raons per les quals la proposta nacionalista més adequada per als valencians -com a eina de gestió politicoeconòmica, de cohesió social i d'impuls de la nostra personalitat cultural- no és aquella vinculada a la identitat catalana ni a la castellanoespanyola, sinó a la nostra identitat col·lectiva forjada durant segles, la identitat valenciana -malgrat els seus problemes contemporanis a certes zones del país-, lligada a un territori i a allò considerat valencià, de la llengua a les festes o els sentiments.
Tanmateix, eixe plantejament és marginal en les meues investigacions. Fet i fet, em vaig interessar per l'anàlisi de la proposta nacionalista dominant al si del valencianisme -la de Joan Fuster- per les seues repercussions historiogràfiques, que marcaven certs clixés que influenciaven prèviament la tasca dels historiadors. Per tant, d'ací van nàixer els meus raonaments sobre el valencianisme i ací vull que es mantinguen, en el camp de la recerca sobre l'evolució històrica de la identitat col·lectiva valenciana, una història plena de canvis que ningú encara no s'ha molestat en estudiar en conjunt; entre d'altres motius perquè el nostre paradigma nacionalista i historiogràfic ens impulsava no a estudiar la formació i l'evolució de la identitat valenciana sinó les causes de la nostra feblesa com a poble, entesa com el distanciament valencià de la primigènia essència catalana que calia recuperar perquè ens hi romania implícita (Al País Valencià catalanoparlant, tot el món és "català", encara que no ho sàpiga, va dir el mateix Fuster!).
Doncs eixe és el meu projecte de vida pel que fa al valencianisme: investigar les causes del fet que hi haja un col·lectiu humà que es considere valencià des de fa set segles i analitzar la trajectòria històrica d'eixa identitat. Si això pot ajudar a construir un moviment nacionalista valencià més ampli, influent i poderós del que hem estat capaços fins el moment, doncs benvingut siga, però no tinc cap intenció d'entrar en política. De fet, estos mateixos dies he pogut comprovar com de difícil és viure una vida pareguda a la d'un polític: sents opinions de tots els colors, uns t'animen, uns altres t'increpen, alguns dels que t'animen s'insulten d'amagat, uns t'aconsellen, d'altres et fan propostes, etc. Eixe no és el meu món, tot i que en reconec el mèrit als que són capaços de desenvolupar-s'hi, sobretot si, al final de la correguda, apliquen polítiques de trellat.
En definitiva, el que vinc a dir és que s'equivoquen els que pensen que tinc cap influència política o que pense dedicar-m'hi. Si més no mentre puga allargar tant com puga la meua carrera investigadora -que no és cosa senzilla!- em consagraré a la recerca. En conseqüència, tractaré d'allunyar-me d'esta vida pública a la que en certa manera m'ha arrossegat el blog i la participació en els debats valencianistes. Simplement, com fins ara, tractaré d'exposar les meues opinions i atènyer-me a observar l'evolució dels esdeveniments, tant si m'agraden com si no. Ho lamente, amics, però ningú no guanyarà l'aposta.
16 comentaris:
Xicot, ets sensacional. Em trec el barret.
Et desitjo tota la sort del món en la teva tasca investigadora.
Un entre tants
Sincerament, te pega més la investigació que la política. Has d'entendre que va ser las mescla d'alcohol, la il·lusió de vore't en el diari i un poc de fer la mà. De totes formes, tries el que tries segur que ho faràs de meravella, com escriure, i intentaré recolzar-te en el que puga. Jo si considere que tens una opinió influent, sobretot, perquè tot el que dius ho escrius amb molta gràcia, contingut i amb dades contrastades.
Salut!
Que ningú es prenga això com una cosa personal! Simplement aprofite l'anècdota per a contar el que vull contar, perquè per un conjunt de raons pense que he dir-ho. Salutacions!
Mato mio!
Pôs si no vas pâ menistre, això vol dir qu'eres el pròxim Joan Fuster... o pitjor, el pròxim Quico Mira! I, si al final resultes ser el pròxim Quico Mira, jo me demane ser el teu Cucarella «en roba de batalla»! O algo...
Llàstima que vius en un país on estudiar la història és fer política.
Toni, de moment vaig pâ professor de secundària com a molt. Si mentrestant tinc temps de fer alguna cosa de trellat o d'aspirar a més, doncs bé. Ja vorem. En tot cas, tu sempre seràs un punyetero...
Festuc, fer història sempre és fer política. També -i fins i tot molt més- a Catalunya; el que passa és que la historiografia catalana ha assumit la idea d'analitzar la trajectòria històrica del fet identitari català, mentre que la valenciana encara no ho ha fet de manera constant i sistemàtica.
Que lastima, yo que habia apostado por ti para el 2015, creo...
tu ves fent i en pau. el temps dirà
Considere que fent el que fas ja ajudes moltíssim, si més no, a reorientar aquesta nau. Si la teua revolta ha de ser neuronal, benvinguda siga.
Baydal for president!
Xicon la invitació està més que feta!
Gràcies Comtessa. Ho tindré en compte.
I gràcies pels ànims, Josep Manel.
Anònim/a, a saber on estem el 2015...
Això, això: Baydal for president, i la Comtessa d'alcaldessa! Menos fills de puta i més ties bones en política!
Vicent, saps que des de no fa massa temps sóc seguidor del teu bloc [a dies amb més constància i a dies amb cap]. T'he de dir que pense que és lògic que el teu nom aparega en les rifes, perquè "els que viuen de la política" [que és el que són] necessiten algú amb concepte que els faça el "treball brut", és a dir, el treball teòric [ja s'encarreguen ells de simplificar el missatge fins a l'extenuació per a seguir vivint per la cara].
A l'hora d'escriure els teus textos, tu raones i això és una qualitat escassíssima als temps apressats que ens ha tocal [la merda] viure.
Jo no et donaré consells [però només perquè veig que ho tens claríssim]... si entrares en política deixaries de raonar. Salut i enhorabona pel "teu treball"!!
¿A quin partit polític votes?
(Li ho pregunte a l'autor d'este blog)
Home, em fa la impressió que en democràcia el vot és secret. D'altra banda, en el meu cas no he votat sempre els mateixos i, afortunadament, mai me n'he hagut de penedir del meu vot. En qualsevol cas, pel que fa al post està prou clar que la meua suposada entrada en política es referia al principal partit del valencianisme, el BLOC.
Publica un comentari a l'entrada