diumenge, 19 d’abril del 2009

L'arquebisbe Osoro pregant en valencià

Tant el blog de La Soca com les editorials de Cristians pel Valencianisme i de Valencianisme.com han destacat els gestos del nou arquebisbe de València, l'asturià Carlos Osoro, en la seua presa de possessió de la seu valentina: tant les seues paraules en valencià a l'inici i al final de l'homilia com la reconciliació amb el bisbe auxiliar Sanus, de simpaties valencianistes. Al web de l'arxidiòcesi de València, a més, es pot llegir l'homilia sencera o veure i sentir fragments com els d'ací baix. Tant de bo això signifique una obertura de l'Església en tots els sentits respecte a l'anterior arquebisbat...
Germans i germanes, fills molt estimats en Jesucrist, Nostre Senyor, vull que les meues primeres paraules com a Pastor vostre arriben als vostres oïts en la llengua que molts de vosaltres haveu escoltat als braços de les vostres mares. Al dirigir-me a vosaltres així, ho faig amb la clara convicció i voluntat que el Senyor m’ha enviat a València per a ser pastor segons el cor de Crist i amb vosaltres anunciar-lo a tots el hòmens, i així mostrar, rescatar i reafirmar a Jesucrist que està en l’arrel de la vostra cultura i les vostres tradicions


La Dona eucarística per excel·lència és Maria, a Ella com un desemparat la invoque per que intercedisca per nosaltres i ens faça viure el misteri de l’Eucaristia. Mare de Déu dels Desemparats, prega per nosaltres!
Invoquem també al mateix temps la intercessió dels sants que ací sempre invoqueu: sant Vicent Màrtir, sant Vicent Ferrer, santo Tomás de Villanueva, sant Juan de Ribera, Sants i Santes de Déu, màrtirs del segle XX de València, pregueu per nosaltres ara i sempre. Amén.


14 comentaris:

Vicè ha dit...

Un gest que s'ha d'apreciar, però no deixa de ser un gest... En este coses soc una miqueta escèptic, perquè des d'alguns racons (esglèsia, partits polítics...) sempre empren el valencià per a la frase que busca el titular, el brindis, el bròfec ocasional en un discurs electoral populista, per a cantar l'himne regional exageradament, com fa Rita, que boqueja de tal manera que sembla un peix fora de l'aigua... resumint, per a l'anècdota.

Esperem que s'òbriga altra etapa, però estem tant patits que malauradament no seria extrany que açò acabara sent l'enèsima anècdota.

Vent d Cabylia ha dit...

Home, tenint en compte que García-Gasco ni tan sols s'havia dignat a fer cap gest, açò és un bon senyal. I Rita tampoc és que faça "gestos"... No amolla una en valencià en la vida, ni tan sols per en els moments claus de la vida social de València: mira, si no, el vídeo de la tria de la fallera major de l'any passat (Marta Agustín parlant en valencià i ella, res, contestant sempre en castellà).

Anònim ha dit...

Són gestos i caldrà estar atents al seu episcopat. Però, la tasca animadora deu ser dels sacerdots y fidels, sens dubte.

Ell ha donat eixa passa, ara els creients li ho tenim que agrair i demanar, alhora. Ha fet un esforç, evident que volem que tinga continuïtat, fugir del conflicte i fer "reforç positiu".

I és important perquè, amb eixe gest permet que des d'una parròquia, un moviment o laics li diguen: "nosaltres això ho fem cada diumenge i en cada activitat, la gent està a gust i ve a les celebracions i participa, per favor, aprove els textos litúrgics que ha presentat l'AVL, que és qui té la capacitat normativa segons assenyala la llei més important dels valencians".

Gràcies, Vicent, per la referència.

www.cristians.net

Marta ha dit...

M'alegra vore aquest canvi d'actitud en l'església valenciana; en tot cas, he de dir que he notat un subtil canvi en els últims anys per a bé, tant en el meu poble com en les comarques centrals. A La Font, el nou rector oficia la missa en castellà, però els sermons JA són en valencià; que no tenia sentit que fóren de cap altra manera. Pel que fa a l'ofici, imagine que continua fent-lo en castellà per un cert costum de la gent.
En tot cas, com tots els costums es poden canviar, nosaltres ja tenim preparades les còpies per a repartir pels bancs dels fragments del Llibre de Poble de Déu. I em consta que no som els únics que ho hem previst aixina.

Miquel Castells ha dit...

L´amor és pa amb formatge ha dit...
És un bon senyal, ara falta que no es quede en això, perquè ja estic una mica fart de que utilitzen la nostra llengua de forma anecdòtica o per a fer la gràcia folclòrica.

Per cert Vicent, qui ha dit que Rita no parla valencià? El que no parla és català:

http://www.youtube.com/watch?v=zIHNA0Unwkw&NR=1

Comtessa d´Angeville ha dit...

Estic amb Vicè, devem ser moooolt escèptics, només és un gest, no confie en que canvien massa les coses... lo bó que era Sanus!!!

josep ha dit...

Bé, hem de reconéixer que, això sí, ocasionalment, en algun acte destacat, García-Gasco ha fet servit el valencià. Per exemple, en la missa en honor al rei Jaume I en el 8é centenari del seu naixement, celebrada el febrer de l'any passat. En qualsevol cas, hi estic d'acord amb els vostres comentaris. L'experiència em fa ser bastant escèptic: també Camps va fer gestos al començament de la seua primera legislatura que van emocionar més d'un incaut, com ara el seu jurament del càrrec sobre els venerats Furs.

joan ha dit...

En l'homilia que ha pronunciat Osoro hi ha un detall que m'ha cridat l'atenció i que m'ha fet pensar. Em referisc a la frase que ha dit l'arquebisbe en començar: "Vull que les meues primeres paraules com a Pastor vostre arriben als vostres oïts en la llengua que molts de vosaltres haveu escoltat als braços de les vostres mares."

De segur que, en sentir això, la gran majoria dels oients s'han emocionat. Tanmateix, aquesta pomposa declaració, aparentment tan emotiva i plena de sensibilitat, denota clarament una actitud prepotent i humiliant envers els creients valencianoparlants.

No estic exagerant. M'explique: En sentir una frase com aquesta, hem de constatar amb tristesa que el valencià, després de 30 anys de democràcia, encara (!) no és una llengua "normal", almenys per al nou arquebisbe. Estem en l'any 2009, no en l'any 1975! Fa més de tres dècades des de la mort de Franco! Imagineu-vos Rouco Varela dient en la seua pròpia presa de possessió de la seu arquebisbal de Madrid: "Quiero dirigirme a vosotros en la lengua que aprendisteis de vuestras madres.", com si els creients madrilenys parlaren una llengua diguem-ne "exòtica". De la mateixa manera que Rouco Varela no té el perquè justificar l'ús del castellà en la diòcesi de Madrid, ni molt menys com un favor que els fa als catòlics madrilenys, Osoro no té el perquè justificar l'ús del valencià en la diòcesi valentina. El valencià és senzillament la llengua pròpia de la major part del territori de la diòcesi, no la llengua d'uns quants extraterrestres que encara no han pogut ser completament espanyolitzats. Per tant, l'ús del valencià hauria de ser l'habitual d'una llengua "normal", i no relegar-lo a l'excepcionalitat de certes ocasions, ni molt menys justificar-lo pomposament tot apel.lant als sentiments, com si fos un favor concedit magnànimament per l'arquebisbe de torn.

Senyor arquebisbe, jo no parle una llengua "exòtica" que només he sentit parlar en els braços de la meua mare, sinó una llengua "normal" que es parla també en el carrer, en la universitat, en el treball, en les institucions públiques, etc. Una llengua, per tant, equiparable al castellà i al francés, per citar-ne dos exemples. No espere de vosté benvolença, sinó simplement respecte envers la meua llengua.

No vull amb açò censurar l'actitud del senyor Osoro per aquesta frase diguem-ne "desafortunada". Potser ho ha fet amb la millor de les intencions. Però, com a valencianoparlant, aquestes actituds diguem-ne "magnànimes" i "benevolents" envers la meua llengua materna, després de 30 anys de normalitat democràtica, em fan sentir humiliat.

No conec encara el tarannà del nou arquebisbe. En qualsevol cas, espere que la demagògia lingüística no siga la marca del seu episcopat. Sobretot, que no jugue amb els nostres sentiments, cosa que, malauradament, és l'esport preferit de molts polítics valencians. Tant de bo resolga Osoro l'assignatura pendent (tres dècades esperant!) de la normalització lingüística en l'Església valenciana. Don Carlos, aquesta vegada va de bo? Benvolguda Rita, pren nota!

Vent d Cabylia ha dit...

Joan, pense que això és filar una miqueta massa prim. L'únic que ha fet l'arquebisbe amb eixes paraules és reflectir la situació del valencià al País Valencià: no és la llengua principal de comunicació en els actes públics i, per tant, el fet que algun castellanoparlant l'utilitze en eixe context és -desgraciadament- excepcional.

Dir que empra el valencià perquè és la llengua materna de molts valencians crec que és simplement un acte de bona voluntat. Ell no té la culpa de la situació social de la nostra llengua... El problema de fons és que amb un arquebisbe valencià que parlara i usara el valencià amb normalitat no ens estaríem plantejant estes coses.

joan ha dit...

Vicent, com he dit en el meu comentari, no vull precipitar-me i censurar a priori les intencions (encara les desconec) del nou arquebisbe. Si Osoro vol normalitzar el valencià en l'Església valenciana, benvingut siga, el felicite de tot cor, encara que haja calgut esperar més de tres dècades des de la mort del Caudillo. Això és tindre paciència!

No, no sóc una mica susceptible, ni vull filar prim. Simplement vull destacar la importància dels gestos. No només pel missatge aparent que transmeten, sinó, sobretot, per la càrrega ímplicita que porten. Potser el nou arquebisbe ha volgut guanyar-se la simpatia del valencianoparlants, però amb les seues paraules ha fet palesa (inconscientment?) quina és la seua percepció del valencià. Una percepció molt trista, la veritat.

Vivim en un món globalitzat on només poden sobreviure les llengues considerades "útils". Si volem que el valencià no desaparega, cal fer veure als ciutadans que és una llengua "útil", que pot assumir perfectament totes les funcions que té assignades el castellà. En aquesta tasca, els mitjans de comunicació, els polítics i l'Església, entre d'altres, tenen un paper fonamental. Declaracions com les de l'homilia no contribueixen a donar una imatge de "normalitat" al valencià, sinó més bé tendeixen a reforçar la imatge d'"anormalitat" d'una llengua destinada a ser relegada a l'esfera privada ("als braços de les nostres mares", en paraules de Osoro).

Una frase com aquesta no era necessària. Però, més greu encara, és que estem en l'any 2009. Aquestes paraules les entendria perfectament en el context de la Transició, quan començava la normalització de la llengua, després de dècades de repressió i prohibició. Però ja fa 30 anys de la Transició. O és que encara no ha acabat? O, pitjor encara, no acabarà mai? Siguem realistes: el projecte nacional d'Espanya no acceptarà mai el plurilingüisme en tota l'extensió del terme. L'experiència de 30 anys de democràcia així ho avalen. Potser Osoro ens sorprenga, però més enllà de gestos i actituds tímides en matèria lingüística, només podem esperar un miracle. Tant de bo m'equivoque!

Vicent, quan parles del "problema de fons", jo diria que si visquéssem en un País "normal", amb una llengua "normal", i vingués un arquebisbe alemany o polonés, per exemple, parlaria valencià com una cosa natural, sense cap mena de dubte.

Vent d Cabylia ha dit...

D'acord, Joan. Ara entenc millor la qüestió a la qual et referies. Doncs sí, totalment d'acord. Tot i que segurament ho feia de manera inconscient, eixa postura, com dius, sí que reprodueix un discurs que hauria d'estar més que superat. Com sempre, només ens queda que fer pressió per tal de canviar això (i tantes altres coses).

joan ha dit...

Vicent, he de reconéixer que jo mateix, en sentir l'arquebisbe, em vaig emocionar. Es natural, després d'anys i panys patint el senyor García-Gasco i el seu menyspreu envers la nostra llengua. Però, de sobte, em vaig adonar que alguna cosa fallava en el discurs: Però si estem en l'any 2009!

Es per això que tinc les meues reserves i espere que Osoro no faça servir la llengua per jugar amb els nostres sentiments. Es tan fàcil, i ho han practicat tants polítics...!

Vent d Cabylia ha dit...

Ja vorem com va. A Alcoi també va parlar parcialment en valencià. Esperem que vaja progressant, amb l'ajuda de tots els valencians.

joan ha dit...

Està molt bé que Osoro faça progressos en el domini de la llengua, però molt més efectius que els gestos són els fets, evidentment.

Només voldria recordar que la Comissió de Textos Religiosos de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està esperant (des de l'any 2002!!!) l'aprovació per part de l'Església del missal en valencià. D'altra banda, avui dia només tres (!!!) parròquies de la ciutat de València fan misses en valencià. Si parlem de les tres diòcesis valencianes en el seu conjunt, en són tan sols 47 d'un total de 651 parròquies!

Són dades de la
Coordinadora de Col·lectius Cristians Valencians
, publicades fa uns dies pel diari
Levante-EMV.

Senyor arquebisbe, si de veritat vol normalitzar el valencià, té molta, però mooolta feina a fer...