A vore si fem un estàndard comú...Navegant per internet m'he trobat este post del coordinador d'Els Verds de Mallorca, Miquel Àngel Llauger: Als afores de Jerusalem, al Turó de les Oliveres, hi ha l'església del Pater Noster, erigida al lloc on Jesucrist va ensenyar als seus deixebles l'oració principal del cristianisme. El jardí i el claustre d'aquesta església estan decorats amb rajoles que reprodueixen el parenostre en centenars de llengües: romàniques, cèltiques, semítiques, ameríndies, africanes, asiàtiques, etc.: una ben interessant mostra de la diversitat lingüística (i d'alfabets) del món. El valencià té el seu parenostre propi, a molts de metres del català. Per si l'Orient Mitjà no fos una terra prou complexa, els valencians hi han duit el seu particular conflicte lingüístic.
2 comentaris:
Ens trobem ací davant, també, d'una altra deserció dels cristians al valenciansime.
El tema crsitianisme valenciansime donaria per a molt.
No mesclem pomes i peres. Tant el cristianisme com el valencianisme són massa diversos com per a fer eixes generalitzacions (i això que jo sóc dels "laïcistes"...)
Publica un comentari a l'entrada