
En definitiva, abans que embolique més la troca, únicament volia deixar constància que m'ha fet molta gràcia, després d'haver-me familiaritzat tant amb ells, trobar uns pocs poemes coneguts de Joan Escrivà de Romaní (c. 1450 - c. 1500), mestre racional del regne de València, ambaixador a Roma en l'època dels Borja i assistent a les tertúlies literàries de casa de Berenguer Mercader, juntament amb Joan Roís de Corella, Bernat Fenollar o Lluís de Castellví. N'hi ha un de molt "cortés":
Passant jo per l’ancontrada / de ma bella anamorada, /
viu la star molt desdeyosa, / de gracia no freturossa, /
alt en una finestra, / tenint en la ma sinestra /
un ram poch, qui odorave. / De gran tros luy me mirave /
mostrant de mi haver grat; / de hon, ab gran humilitat, /
fiu li jo gran reverència, / a danotar la potència /
que ves mi Deu li a dada. / Ella, ab veu quax alterada, /
dix-me: «Muntau, graciós, / que jo vul parlar ab vós /
de un fet que us demanaré» / «Senyora, jur-vos ma fe: /
ab strema voluntat / compliré vostre optat /
ab gran cor he temprament». / Complí prest son manament: /
ab tres salts pugí l’escala, / una ascala molt alsada. /
Entrí me·n dins una cambra, /
on la trobe abilada / en manera agraciada /
e ab senyal de senyoria. / Fiu prest lo que fer devia, /
ficant mon genol per terra; / ela·m pres per la ma squerra /
e, rient, féu-me alsar, / e comensa·m de abrassar. /
Una gran pessa s'aguem, / que naguns parlar no poguem, /
tant estavem alterats / he de seny foragitats. /
Aprés m’aymia, ab cor ferm, / comensa·m dar besos strems, /
dient-me sa fasomia: /
«Vós sols sou la mia vida. / De tot sia complida /
vostra amor e·l gran delit, / pus devant mon sperit /
tinch a vós, al qual tant am». /
E besa·m de continent / d’on restí no poch content.
En general els aficionats a la llengua i la literatura valencians apreciem estos poemes antics, com també els de Ausiàs March, el Tirant, les grans cròniques o els textos de Corella. Tanmateix, quasi mai en som conscients que allò d'escriure en aquella època podia ser una cosa com jugar al golf hui en dia: una activitat reservada a la gent amb diners i amb temps, un signe de distinció social que segurament no seria gens ben vist ni valorat per les masses camperoles de l'època.
5 comentaris:
hola!
el que més gràcie em fa de tot és comprovar què, per molts segles que passen, la "temàtica" continua sent la mateixa! :)
salut!
Curiós. Joan Escrivà havia de ser el tema d'una meua remota tesi que es va venir a terra després d'aquest article de Martí de Riquer: "Los escritores mossèn Joan Escrivà y el Comendador Escrivà", Cultura Neolatina, LIII (1993), 1-2, 85-113. On demostra que el Joan Escrivà del Cançoner d'[enam]orats i el "Comendador" del Cancionero General són dues persones diferents; l'article i una consulta erudita a un enlluernador pare Batllori de més de noranta anys tocat i posat de barret i bastó de puny de plata. Un altre Escrivà va ser l'enginyer que va construir Castel Sant'Elmo, a Nàpols.
Perpal, doncs encara gràcies, perquè començar i donar-te compte d'això a meitat...
Les obres de tots aquests escriptors, nosaltres els valencians d'ara, encara les podem llegir. Segles després de ser escrites encara poder gaudir i emocionar-nos amb elles.
Les actuals èlits "golfistes" no deixaran res per a les generacions futures, s'hauran carregat la nostra terra.
Vist així tens tota la raó del món, tot i que el que volia dir, per una banda, és que dedicar-se a l'escriptura no sempre ha estat una activitat tan "bohemia", i, per altra banda, que aquells que ho feien en moltes ocasions simplement seguien "modes" elitistes.
Publica un comentari a l'entrada