Al sendemà, diumenge de sol radiant, tornàvem de comprar unes tomaquetes del Raf a la plaça i l'home major que sempre és assegut a la porta de sa casa en el carrer peatonal que va a parar a la platja, amb la seua inseparable gorra de capità de barco, diu quan passem per davant seu: "no, és Jaume!". "Com?" li dic jo pensant que ens parlava a nosaltres. "No parlava de tu, a tu no et diuen Jaume, no?". "No, no, jo sóc Vicent". "Vicent, com un germà meu". "'Pues' valencià o 'ivissenc' serà, perquè Vicent...". "Ei, és del Campello, com jo". "No em diga, vosté és del Campello? 'Mosatros' som valencians, la meua família és de Benissa."
I, amb el seu valencià meridional mantingut intacte (fins i tot els "ha hi") ens va contar les voltes que havia corregut -caminant- del Campello a La Vila Joiosa, de La Vila a Benidorm o del Campello a Alacant. I també ens va parlar de l'època, quan ell va arribar a la Barceloneta fa cinquanta anys, en què eixe carrer peatonal, i l'altre, i l'altre, estaven plens de vilers, benidormers i santapolers, tots pescadors, arribats al barri per a guanyar-se les garrofes. Ens vam acomiadar: "res, ja mos contarà més històries un altre dia". I espere que ho faça. Tant de bo la gent de la Barceloneta -encara que no la deixen en pau- no permeta mai que passen coses com les que contava l'altre dia Marieta.
7 comentaris:
Només hi ha una realitat: sóm espanyols DE NACIÓ, i valencians, catalans, etc... de REGIÓ. I no sé per què hi ha gent que s'amarga la vida per això.
Del Campello a la Vila, de la Vila a Benidorm... el gust que fa trobar-se lluny a la gent de la terreta parlant com a casa...
Hola, Vicent,
El Campello és part de la comarca de l'Alacantí, no de la Marina Baixa!
Salut!
Les meues ganes... (corregit!)
el valencians també hi som "espanyolstates" de regió; esperem que un futur tinguem estat propi com Portugal i deixarem de costat el marc polític actual per arribar a un més prosper i ric. Per allò cal fer les coses bé en molts àmbits i un és el polític. Amargats o no, Valencia independent; exactament és l'Alacantí, El Campello. En fí, anònim que te crio que s'amarga a soles.
Supose que a alguna banda hi ha dades, i segur que són moltíssims els valencians que van emigrar a Barcelona des de començaments del segle XX (i abans). Els avis de ma mare a finals del XIX, des del Maestrat. Supose que el senyor que dius ha mantingut el valencià i el va usar per parlar amb tu, però segur que també parlava un perfecte "barceloní".
Sí, hi haurà dades, potser, per exemple, a algun dels treballs de Joaquín Recaño, al qual vaig vore un dia parlant a l'interessant programa sobre la immigració històrica a Barcelona que Campo Vidal ha fet a BarcelonaTV. Deia que la immigració de primeries del segle XX era bàsicament (i també massiva) d'Aragó, el País Valencià, Múrcia i Almeria (però no encara d'altres zones d'Andalusia).
I, de fet, acabe de fer un curs intensiu d'italià en què de 5 companys hi havia 3 d'elles amb avi, àvia o sogra valencians (d'Aielo de Malferit, Gandia i el Grau de València respectivament).
Publica un comentari a l'entrada