dijous, 23 d’octubre del 2008

Boscos i Cottolengos

Cottolengo del Pare Alegre (Ciutat de València)

Ahir vaig vore anunciada a La Stampa (de Torí) una col·lecció de biografies sobres els grans hòmens sants del Piemont durant el segle XIX. Em van sobtar els dos primers noms: Don Bosco i Cottolengo, per a mi relacionats d'una manera o una altra amb la ciutat de València, el primer pel col·legi de salesians i el segon per l'hospital religiós que hi ha vora Benimaclet.

En primer lloc, no en tenia ni idea: el fundador dels Salesians era un piemontés, Giovanni Melchiorre Bosco (1815-1888), i va posar eixe nom a la Congregació en honor de Francesco di Sales (1567-1622), bisbe de Ginebra i originari del mateix territori històric. D'altra banda, mai m'havia parat a cercar el significat de Cottolengo, realment estrany en el seu ús perquè la gent l'empra com a nom de lloc -"està a prop del Cottolengo", per exemple-, quan en realitat és un cognom, el de Giuseppe Benedetto Cottolengo (1786-1842), també piemontés que precisament va ser declarat sant en el mateix moment que Giovanni Bosco, en 1934. En qualsevol cas, l'utilització de Cottolengo com a nom de lloc és una cosa ja originària de la primera Piccola Casa della Divina Provvidenza fundada pel mateix religiós a Torí en 1832, una casa assistencial per a malalts pobres comunament anomenada il Cottolengo.

Amb tot, cal especificar que el Cottolengo valencià pertany a les institucions caritatives establides per iniciativa del terrassenc Jacint Alegre (1874-1930), que va decidir fundar un "Cottolengo" seguint les passes del torinés, és a dir, un hospital per a malalts pobres incurables que es mantinguera únicament amb donacions, confiant en la Divina Providència. El primer es va crear a Barcelona en 1932, ja mort el seu impulsor, i el segon va ser el de València, en 1942, tot fent-se càrrec de l'antic Hospital de la Milagrosa del carrer Baix del barri del Carme. En aquells moments ja s'havien fundat, en 1939, les Germanes Servidores de Jesús, la congregació de monges que s'hi encarrega de l'atenció dels malalts. Finalment, en 1958, el Cottolengo valencià, el "Cottolengo del Pare Alegre", es va traslladar al seu actual edifici, en aquell moment allunyat de la ciutat i quasi enmig de l'horta, però actualment plenament integrat en el traçat urbà.

Coneixements anecdòtics i curiosos, però que, si més no, ens ajuden a entendre una miqueta millor el món que ens envolta. Ja veus...

3 comentaris:

morena ha dit...

En Alicante tambien tenemos un cottolengo, para personas deficientes.

Mi querido anterior jefe cuando le apetecía, nos decía que parecíamos del cottolengo, a lo que en alguna ocasión se le respondió que él era el sumo creador....

Otro tema, otra vez será cuando le conozca, me hubiese apuntado a ojos cerrados.

Besos

Vent d Cabylia ha dit...

A València, la Barceloneta o Alacant haurà de ser, en dates més assequibles... Segur!

I, sí, Cottolengos del Pare Alegre ja n'hi ha 9 (Barcelona, València, Madrid, Santiago, Las Hurdes, Alacant, Lisboa i 2 a Colòmbia).

Anònim ha dit...

Jo em pensava que cotolengo volia dir alberg, hospital o alguna cosa així...