dijous, 16 d’octubre del 2008

Rescabalaments

Scarlett Johansson, A love song for Bobby Long (2004)

Faré dos coses per tal de rescabalar-me de les crítiques que vaig rebre per la meua darrera recomanació cinematogràfica, Stranger than fiction, i, alhora, per tal de rescabalar Scarlett Johansson (que, evidentment, no necessita qui la rescabale però és una forma de parlar) de la porqueria d'historieta que ha fet amb Woody Allen (personalment crec que el millor de la pel·lícula és sorprenentment Penélope Cruz, i per a què diga jo això...).

D'una banda, faré una nova recomanació, una pel·lícula que vaig vore tres vegades en a penes un mes perquè no me'n cansava i encara no me'n canse: A love song for Bobby Long (en castellà Una canción del pasado). Com sempre, no puc dir molta cosa per no desvetlar més del necessari. Només uns quants mots i una frase: Scarlett Johansson, John Travolta (que ací ho fa realment bé), afores de Nova Orleans, jazz, blues, literatura i Everyone knows that books are better than life! That's why they're books. Per cert, si cerqueu a l'emule esteu atents també a la banda sonora i a una esceneta pujada de to de la mateixa Scarlett Johansson no inclosa en el muntatge final.

D'altra banda, reivindicaré Stranger tha fiction (Más extraño que la ficción en la versió en castellà) amb l'escena que és el clímax subreptici de la pel·lícula malgrat començar al minut 41. D'un costat, com fer un món millor només preparant galetes, i de l'altre costat com ser tan moniato de fer malbé un moment així. Només l'he trobada en anglés, així que incloc baix una ràpida traducció al valencià, basada en el guió original de Zach Helm. Per entendre millor l'escena cal saber que ella té una cafeteria-pastisseria i ell és un inspector d'hisenda que li està fent una auditoria:



Harold Crick: Bé, bona nit.
Ana: Vol una galeta?
Harold:
Oh, no.

Ana:
Vinga, estan calentetes i mantecoses, acabades de traure del forn.

Harold:
No, no m'agraden les galetes.

Ana:
No li agraden les galetes? Però a vosté què li passa?

Harold:
No ho sé.

Ana:
A tothom li agraden les galetes

Harold:
Ja, ho sé.

Ana:
Després d'un dia terrible, sa mare no li va preparar mai llet amb galetes?
Harold:
No, ma mare no en sabia fer. Les úniques galetes que vaig prendre eren comprades al supermercat.

Ana:
Hm, val, assega's.

Harold:
No, jo...

Ana:
No, assega's... I ara menge's una galeta.

Harold:
De veritat, no puc.

Ana:
Senyor Creek, ha estat un dia realment terrible. Ho sé, jo me n'he encarregat, així que agafe la galeta, mulle-la en la llet i menge-se-la

...

Harold:
Mmmmm, guau, realment és una galeta boníssima. Mm...
Quan va decidir fer-se pastissera?

Ana:
A la Universitat

Harold:
Com una Escola de Cuina?

Ana:
En realitat vaig fer Dret en Harvard

Harold:
Oh, oh, ho sent, he suposat que era...

Ana:
No, està bé. No vaig acabar.

Harold:
Passà alguna cosa?

Ana:
No, m'acceptaren per molt poc, la veritat. L'única raó per la qual em deixaren entrar va ser pel meu escrit de petició: com anava a fer del món
un lloc millor amb el meu títol. I, en fi, havíem de participar en aquelles sessions d'estudi, els meus companys i jo, de vegades tota la nit. I, per això, vaig començar a fer pastissos perquè ningú no es quedara amb gana mentre treballàvem. De vegades cuinava tota la vesprada a la cuina de la residència i després portava les meues delicatessen als grups d'estudi, i a la gent els encantaven.

Menge...
Feia galetes de farina de civada, barretes de mantega de cacahuet, encenalls de xocolata negra amb nous de macadàmia, i tothom menjava i era feliç, i estudiàvem més i feien millor els exàmens, i més gent començà a vindre als grups d'estudi, i jo portava més coses per picar, i sempre cercava millors receptes fins arribar als croissants de formatge ricotta amb albercoc i les barretes de moca amb almetlla glacé i les merengues de llimona glacejades amb bresquilla almivarada. I al final del semestre tenia vint-i-set companys d'estudi, huit quaderns plens de receptes i una mitjana de 5, així que ho vaig deixar. Vaig pensar que si anava a fer del món un lloc millor, el podria fer amb galetes...
Li agraden?
Harold:
M'agraden.

Ana:
Me n'alegre.

Harold:
Gràcies per obligar-me a menjar-les
.

Ana:
De res.

Harold:
Hauria d'anar-me'n. Gràcies per les galetes
.

Ana:
Per què no se les emporta a casa?

Harold:
Oh, no...

Ana:
Vinga!

Harold:
No, de veritat, per favor...

Ana:
"No, de veritat, per favor"

Harold:
No, de veritat, per favor, no puc.

Ana:
No pot?

Harold:
No, no, vull dir... mire, constituïrien un regal.
De fet, ni tan sols hauria d'haver pres les altres, així que...
Ana: Bé, tranquil, no li ho diré a ningú.
Harold:
Sí, ho sé, però si ho fera...

Ana:
Bé, no ho faré.

Harold:
Sí, però si ho fera...

Ana:
Creu que telefonaré a...?

Harold:
Les compraré, i ho faré encantat.
Què li sembla?... I així no hi haurà problemes... Què?

Ana:
No.

Harold:
Per favor.

Ana:
No.

Harold:
Vull dir, només he dit...

Ana:
Via
!
Harold:
No, de veritat, no passa res.

Ana:
Moga a casa!

Harold:
Val... Ha fet...? Ha fet eixes galetes per a mi, no? Vosté només tractava de ser amable i jo ho he llançat
tot a perdre... Val
. Potser açò li sone molt estrany, però crec que estic immers en una tragèdia.


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Te vaig fer cas amb les dos pelis, però clarament em quede amb "A love song for Bobby Long", és realment bona. La de "Stranger than fiction", tal volta torne a intentar-ho, perquè no vaig poder ni acabar-la. Encara que si a tu t'agrada, segurament a mi tb, així que hauré d'esperar-me al minut 41.

Vent d Cabylia ha dit...

Ui, no t'havia reconegut. Bon dia de matí!

Jordi ha dit...

Cert, Penélope la millor de la pel·lícula, però és millor vore-la en versió original, els doblatges són nefastos.

Vent d Cabylia ha dit...

Ja, si no vull ni pensar com serà doblada...

morena ha dit...

Bon día caballero, que mona es la Scarlett!

besos

Anònim ha dit...

M'apunte els rescabalaments i les recomanacions.
I salut!

Anònim ha dit...

Ye tio gràcies. Quin peliculón!