divendres, 10 d’octubre del 2008

Provocar jo? Què va!

Enhorabona xics!

No volia entrar en la qüestió però el post d'Anna Peña, portaveu de les Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià, en què explica l'acció que van realitzar ahir pel matí, tot desplegant una estelada catalana gegant al pas de la processó de la senyera de València per la plaça de l'Ajuntament, m'ha impulsat a fer-ho. Diu:
Hem exercit el nostre dret com a valencians a expressar-nos lliurement i pacífica [...] pel centenari de la nostra bandera de combat, l’estelada, hem volgut que València s’afegira al clam creixent que reclama un futur més lliure [...] Davant una acció plenament democràtica, el de sempre. La pèrdua absoluta dels papers dels qui no entenen de democràcia i com no n’entenen se la salten buscant l’agressió física i l’insult. Aquí no ens hi trobaran mai.
En primer lloc, amb eixa acció València no s'ha afegit a cap clam catalanista (creixent diu!) sinó més bé, al contrari, s'han revifat els odis anticatalanistes tan ben atiats i aprofitats per la nostra dreta des de fa unes poques dècades, perquè la qüestió és que haurà estat una acció lliure, ben lliure, però en absolut pacífica ni plenament democràtica. El concepte de pacífic no remet únicament a l'absència de violència en l'acció sinó que, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, significa: de pau, que està en pau; que s'esdevé en pau; que emmena o tendeix a emmenar la pau; que ama la pau... Les JERPV amb eixa acció ni han estat gent de pau, ni han volgut fer cap pau, ni han amat la pau.

I no han actuat de forma
plenament democràtica perquè qui entén la cultura democràtica i vol la convivència democràtica sap que hi ha determinats i clars espais de socialització i expressió dels diversos grups sociopolítics. Tractar d'intervindre en ells no és respectar la cultura democràtica. Quan grups d'anticatalanistes van a les manifestacions del 25 d'abril en València o algú hi trau una senyera amb blau o una bandera espanyola des d'una finestra no està sent plenament democràtic: està provocant, perquè no respecta l'expressió dels seus contrincants polítics, no és tolerant amb ells i es creu amb el dret d'anar a tocar-los la moral. El mateix passa quan les institucions del PP es neguen a cedir espais a les organitzacions nacionalistes (com la plaça de bous a ACPV) o contraprogramen amb actes diversos (com ha passat ara a Dénia). No són plenament democràtics.

Doncs el mateix ha fet ERPV. Podien traure les seues estelades (i ho van fer) en la manifestació nacionalista de la vesprada o podien penjar-les a les seus, des de les cases dels militants o on vulgueren, però no, havien de fer-ho al pas de la processó de la senyera de València, a la qual assisteixen milers de valencians que en absolut participen del projecte nacional catalanista. Doncs això és provocar (provocar, a més, sense sacsejar consciències, sinó provocar pel gust de fer-ho). No és ser pacífic ni plenament democràtic. I estan en el seu dret de no ser pacífics ni plenament democràtics perquè eixos graus de bel·ligerància i de falta de democràcia estan permesos per la llei, i, de vegades, fins i tot poden ser legítims. Ara bé, que després no vinguen amb monsergues de ser pacífics i democràtics perquè ni volen la pau ni saben què és realment la convivència democràtica.


I sí, bona part de la dreta tampoc vol la pau ni té ni idea de què és la democràcia, sinó que l'únic que vol és el domini absolut i incontestable, però sempre dol més quan es comporta així gent que penses propera a tu i que teòricament porta eixos ideals per bandera.


19 comentaris:

Faustí Barberà ha dit...

Enhorabona per l'article.

Faustí Barberà.

Vicè ha dit...

Impecable raonament, amic.

Com hi ha qui ofen i hi ha d'altres que es moren de ganes per sentir-se ofesos, amb espectacles com el d'ahir la dreta valenciana té combustible suficient per a seguir manipulant, dividint i guanyant el·leccions per majoria absoluta els pròxims segles.

Anònim ha dit...

Com-ple-ta-ment d'acord mab tu, Vicent. Un abraç. Sóc Rafa Company.

Ricard ha dit...

Enhorabona pel post. Estic d'acord amb la teua opinió.
Però, saps ben bé que hi ha molta gent al nostre país que necessita de l'enfrontament per a viure. Una situació de pau deixaria sense arguments als extrems.

Anònim ha dit...

Enhorabona per l'article.

Em toca el cor que el nacionalisme valencià i/o el valencianisme estiguen sempre en el joc de ser jutjats, manipulats i segrestrats per aquells que tenen unes estimes, valors i projectes diferents al valencià.
No alcem cap sinó diem a uns i a altres que no parlen per nosaltres i que ens deixen ser, passar pel carrer i explicar-nos per boca pròpia, sense utilitzar-nos per als seus interessos que en són altres i aboquen a altres.
Gallart

diafebus ha dit...

Trobar el trellat que trobe en este fòrum i en les rèpliques dels convidats em reconcilia, encara que siga durant cinc minuts, en la realitat.
Hi ha conflictes que duren mil anys perque els mediocres de les dos bandes del riu saben que no son res sense ell. Coneixen sense lloc a dubtes que en un clima de normalitat (quina paraula més puta) es desfarien com el sucre en el café, com la fel en la mar, per a buscar una image que els siga més pròxima.

Enhorabona pel text.

maria ha dit...

Jo també, Vicent, jo també...

Anònim ha dit...

Pots dir que no és apropiat, que és contraproduent o el que siga, però aquesta acció no comporta cap mena de violència ni d'imposició de res a ningú, és una simple expressió, lliure amb totes les dosis d'adolescència i d'excés hormonal que vulgues, però ben legítima al capdavall. Faltaria més!

En tot cas, el que no puc compartir és eixa idea de que hem de rebre i callar per no molestar.

Anònim ha dit...

Enhorabona per l'article.

Jo propose un exercici pràctic i és vore les fotos dels que estaven el balcó mentres despenjaven la estelada gegant. No eren cares d'un exercici democràtic, sinó de l'excitació de la provocació i l'insult a tots els que estaven baix.

Esquerra, jo no sóc d'eixe món.

Forlati ha dit...

Les cares de malifeta que feen en el balcó eren les d'uns 'niñatos' que sabien que si hi havia problemes eixiren els 'papis' a defendre'ls. Uns 'niñatos alternatius' fent de titella dels seus majors, un partit q governa Catalunya.

Em va recordar una foto de la transició en que Lluís Fernández i uns atres destacats membres de la gauche divina, secció Valéncia, somrien com chiquets entremaliats sobre una pancarta de PPCC en un balcó del carrer la Pau, burlant-se inconscients de la gentada de baix, un atre 9 d'Octubre de fa molts anys.

En tot cas, m'agradaria que quan els anys o l'experiència els donen trellat, tinguen un valencianisme de construcció al qual poder afegir-se i no un solar com el que nosatres (tots) els hem condenat a habitar.

I en tot cas, encara que ya s'ha dit per activa i passiva, aprofite per a felicitar al Bloc Jove per la seua iniciativa, esta sí, valenta, compromesa i generosa.

I a tu Vicent pel post i també a Gallart pel comentari que ha deixat en el blog de Faustí Barberà, que em pareix magnífic.

santi ha dit...

Per a molta gent açò es el valencianisme, i ja s´encarregaran els mitjans de comunicació del poder de acabar-ho de aclarir... Tot i que sembla més bé una acció adolescent feta sense pensar, quin gran profit li´n trauran els que ens anomenen "comunitat valenciana".
Llenya per al foc.
I el BLOC té una bona oportunitat per desmarcar-se i mostrar més trellat que esta gent del balcó. Cada dia prenc més mania a les banderes i als que les gasten com arma.

Que estigueu bons!

Soca ha dit...

D'acord amb l'article de Vicent. Molt oportú el recordatori de Forlati sobre Lluís Fernández. Acabarà algú d'estos que penajaren la bandera dirigint una futura Mostra del Cinema o una tele autonòmica?
El que més em fot és que amb eixa acció la gent normal, la gent del carrer no distingix i qualsevol que oferixca una visió alternativa del valencianisme queda estigmatizat.
De la nit al dia hem retrocedit 30 anys.

PS. Ara a esperar la "venjança" al Darrer Diumenge d'Octubre. Perquè ho pagarem, no ho oblideu.

Anònim ha dit...

És que als valencians que volem ser valencians de veritat, parlant la nostra llengua i construint un futur lliure, no ens deixen en pau, ens persegueixen i ens tapen la boca. Doncs ja està bé de callar. Amb la vostra actitud derrotista no anirem enlloc.

Anònim ha dit...

anem a vore anomim de dalt, es que el fet que tu penses que pugas ser "el valenciá de veritat" i els altres no, no te garanteix que ho siges... de fet jo pense que no ho serás mai... catalá pot ser si, valenciá no crec ni que vullgues ser-ho... tot el rotllo de la llibertat i el futur ¿lliure? tal i pascual, está d'ornament... es més de lo mateix...
i no parlem de derrotisme, quan ja vas naixer vençut cap a una de les faccions...

Anònim ha dit...

Doncs mira, jo sóc militant del Bloc i a mi em va agradar. En canvi, no em fa CAP gràcia veure blaveres i tot sovint les he de veure per tot arreu al meu País.

Anònim ha dit...

aleshores, dic jo, que será millor que si no vols vore "blaveres" a València millor será que t'en vages a un altre lloc, per eixemple cap amunt, al nord-oest, es més si vols vore estelades!!! millor que tires cap al nord-est, perque es ben cert que les (com tu anomenes despectivament) "blaveres" son la senyera del cap i casal, del pais, la oficial, la que penja en tots els ajuntaments, i la més reconeguda per tots els valencians com la nostra... a més, dins i fora del pais... i ja ho era molt abans de la batalla de Valéncia, i no simbol exclusiu dels peperos que s'han apuntat al carro i que tots sabem d'on venen i per a que estan ací. (Per a mostra, la baixada de la senyera amb l'himne de espanya, quina vergonya que mos fan patir els peperos dels collons).
A mi com a Valenciá m'ofenes quan parles de la senyera amb eixe to, i de "els blavers" ( o siga, la gran part dels valencians que reconeixen la senyera oficial) com a un grapat de intolerants, ignorants, ultradetristes i peperos...
sent que no parlem del mateix pais, ni de la mateixa patria... la meua está ací mateix, la teua, com he dit pense que está uns 200 km mes amunt, cap al nord... ahhh i mai he votat (quan he votat) al PPSOE... ni soc falangista, ni de dretes... ni d'esquerres, jo me considere Valenciá, després tot lo demés... que els teus avantpassats sigen musulmáns, aragonesos, cataláns, castelláns, espanyols o del congo, pot ser siga fruit de les casualitats de la epoca historica que t'haga tocat viure, res més...

Nomdedéu ha dit...

Tinc un dubte…si el País Valencià forma part dels Països Catalans, els símbols valencians, són, en essència símbols catalans. No? Si Ovidi era un cantant català, la paella és un plat català i Ausiàs un poeta català, òbviament la senyera coronada és una bandera catalana.
Sembla lògic, doncs que qui creu en els Països Catalans, tinga respecte pels símbols valencians. La senyera coronada, oficial al país no fa la unanimitat, cert, però llevant de Pau Viciano ningú no discuteix que és, si més no, la de València.
Si prous maulets valencians van anar a defensar Catalunya contra les tropes Borbòniques, sembla raonable pensar que alguns valencians puguem anar al Fossar de les Moreres a retre homenatge als herois catalans. I no és descabellat pensar que s’hi puga acudir amb senyeres valencianes.
Ho considerarien els qui creuen en els PPCC una provocació? També si l’entenen exclusivament com la bandera de la ciutat de València? Algú insultaria un barceloní que portes allà la bandera de la seua ciutat? I a un de Reus que hi anés amb la seua? Són preguntes retòriques, clar. Si algú anés al Fossar de les Moreres amb una senyera coronada, seria increpat i insultat, si més no. Segur.
Dirien que és una provocació, un acte que genera violència, etc. No siguem hipòcrites.
Et felicite Vicent per la teua anàlisi, que compartisc de dalt a baix.
El que va passar a València, més enllà de ser l’aliment que desitja la reacció espanyola, és una falta de respecte als símbols valencians.
Jo sóc valencià, i només valencià. Si no crec en Espanya que és veritat, com he de creure en els Països Catalans que són mentida!
Però fins i tot aquells qui creuen que els valencians formem part de la nació catalana, haurien de respectar els símbols, per ells “regionals” d’eixa hipotètica nació.

Anònim ha dit...

Enric, segur que trobes açò interessant. Això d'anar amb una reial senyera coronada al fossar de les moreres ja s'ha fet, hehe.
Enguany, amb motiu de l'11 de Setembre un grupet del BLOC JOVE anarem a retre homenatge als maulets valencians.

http://annanoticies.com/wp-content/res5.jpg

I ho ferem amb senyeres valencianes (una coronada, estrelades i una preautonòmica). Puc parlar amb coneixement de causa perquè jo vaig ser l'engarregat de dur la senyera coronada en eixe moment i vaja, no em va passar res hehe (llevat d'un crit llunyà que vaig sentir... blaveruu)

Els retrets ens arribaren curiosament (o potser no tan curiosament) per part dels valencians que s'havien desplaçat a Barcelona. Els catalans, en canvi, demostraven curiositat i molts d'ells un profund desconeixement de la realitat valenciana (alguns per no saber no sabien ni que eixa bandera era valenciana). Ara em pregunte jo.. qui fa de pont entre Catalunya i València? Quins referents valencians tenen els catalans? També són preguntes retòriques.

Clar que no crec que siga comparable un acte com el que ferem al Fossar amb la provocació dels atrinxerats sense complexos el 9 d'Octubre.

En fi, crec que et podia interessar la nostra experiència a Barcelona. Jo he arribat a la conclusió de que el problema el tenim ací, amb els valencians que ofrenen glòries a altres nacions. També podriem parlar de l'experiència de dur una coronada en una manifestació del 25 d'Abril a Alacant, però eixa és una altra història, amb la mateixa conclusió.


http://annanoticies.com/2008/09/11/maulet-valencia-del-bloc-jove-escoltant-la-moixeranga-en-haver-depositat-un-ram-de-flors-en-homenatge-al-valencians-caiguts-en-defensa-de-les-llibertats-nacionals/

Anònim ha dit...

amb actes com este, tenin PP per als proxims segles, formacions com el BLOC sols fam que pedre vots i aixo tendria que tenir-lo en compte.