diumenge, 26 d’octubre del 2008

La flaire dels cannoli

Gran invent, els cannoli

He arribat a Barcelona (per a una setmana), he obert la maleta i he descobert entre un munt de paperassa introduïda de manera indiscriminada l'embolcall d'uns cannoli provinents de "Sapori Siciliani. Bar tipico catanese", record d'un sopar romà a ca la Marieta i l'F. on també vaig conéixer un gentil home de Castella que parla més de dotze llengües. No ho creureu però encara s'hi sent la flaire dels cannoli...


6 comentaris:

Gibilix ha dit...

Jo ho crec. I arriba fins a aqui. I ara tinc unes ganes de cannoli...

Vicè ha dit...

Cannoli, la meua debilitat.

Els millors que he tastat en ma vida són els d'una xicoteta fàbrica de cannoli situada en un dels carreronets paral·lels al mercat de Ballarò, a Palerm. Te'ls menges acabats de fer, amb tota la "crocantezza" que no tenen els cannoli exposats massa temps l'efecte de la nevera. Tot i això, els sicilians diuen que els millor cannoli es fan a Piana degli Albanesi, a les montanyes que tanquen Palerm pel sud i on, curiosament, es va produir la matança de l'1 de maig de 1947, contra obrers i llauradors massacrats per bàndols dirigits, encara que no han quedat aclarides moltes sospites històriques, per Salvatore Giuliano.

I, no és conya, vaig descobrir la fàbrica seguint com un gos la flaire dels cannoli.

Els cannoli també tenen tradició cinematogràfica. La germana de Michael Corleone mata a Don Altobello en el Teatro Massimo donant-li cannoli enverinats. També a "El Padrino" és mítica la frase "Leave the gun, take the cannoli". Són molt recurrents també a "Los Soprano".

Anònim ha dit...

Sniff, sniff, encara em faràs plorar. Ai, els cannoli. I la botigueta al costat de la plaça Bologna on els venien. I l'E. romana, tan deliciosa com els cannoli, que m'acompanyà a comprar-los. Potser el Gibilix o la Marieta ens podrien recordar com els diuen a uns dolços romans igualets, igualets als carquinyolis barcelonins...

Vent d Cabylia ha dit...

Gibilix, anava a explicar també que encara recordava la teua cara d'immensa alegria en vore destapar els cannoli de l'embolcall però m'ha semblat massa emotiu...

Sr. Vucciria, també he estat a punt d'esmentar-lo: sabia que despertaria els seus records palermitans...

Don Alfonso, salutacions bloguistes, que encara no havia tingut el plaer de bentornar-lo!

maria ha dit...

Què bons, m'han entrat ganes a mi també, a veure si puc convéncer a l'F. i baixem a una pastisseria siciliana a comprar-ne un parell...tot i que fora de Sicília no tenen res a veure amb els d'allà, no n'hi ha color.

Don Alfonso, els carquinyolis ací es diuen tozzetti i més cap al nord, cantuccini...

Sr. Vucciria, acabe de passar pel teu blog, ara torne i em pareix que em quedaré una bona estona i hi tornaré sovint...

Anònim ha dit...

Na Maria (amb permís d'en Vicent): miraré que l'Alzheimer no m'impedisca traure el nom correcte la pròxima vegada que els demane a Roma. A banda, m'has (ens has?) donat una raó més per a anar a Sicília (com si en manquessen...)