dilluns, 9 de març de 2009

Bombeja Agustinet!

Un jugador del València
ensenyant a rematar als del Llevant al camp del camí Fondo


Explicava l'altre dia l'amic Vicè Vucciria que havia experimentat un plaer incommensurable en cridar "Bombeeeeeja Agustineeeeeet!!!" durant un partit de la lliga canadiense de hockey sobre gel amb el pavelló ple de gom a gom, mentre 3 o 4 fileres d'assistents el miraven amb cara d'estranyats. Per la meua part, més d'una vegada he emprat eixa frase feta amb el significat de "vinga va que ho tens ben fotut!" o "vinga va, no perdes la moral", però moltes vegades fins i tot en contextos allunyats de les competicions esportives.

Ara, davant el dubte que em va plantejar la història de Vucciria, vaig decidir fer una cerca ràpida al Google i quina ha estat la meua sorpresa en comprovar, d'una banda, que només hi ha 10 resultats, i, d'altra banda, que és el mateix Alfredo Di Stefano qui ens explica l'origen de la frase en una entrevista a l'As, en parlar del tipus de joc que feia el Manchester United en la temporada 1956/1957:

El Manchester jugaba de otra manera. Con dos extremos y un delantero centro. Taylor era un tanque, rompedor, como el del Sevilla, Araujo, el de la cinta en la cabeza. En Valencia le decían a eso '¡Bombeja Agustinet!' (grito típico del campo del Levante). Agustín era un extremo derecho que tiraba los centros y se llegaba a ellos a la carrera.
O siga que Agustinet era un jugador del Llevant i, evidentment, el fet de "bombejar" es referia a llançar centres bombejats a l'àrea contrària. El que continua sent un misteri per a mi és tractar d'imaginar com ha adquirit esta frase nous significats metafòrics com els que he esmentat més amunt, i com ha passat del camp del Llevant a la resta de la ciutat i fins i tot a terres circumveïnes -en els resultats de Google apareix, per exemple, utilitzat a Xàtiva i a Montserrat-. Meravelles de les llengües i els seus parlants, supose...

10 comentaris:

Un rincón apartado ha dit...

Cavaller, parla vosté del mític Agustí Dolz

Forlati ha dit...

"Meravelles de les llengües i els seus parlants, supose..."

Jajajajjajajajjaja. I uns collons! Pura èpica llevantina enfeltrida inclús en la mèdula dels chotos…

Ya sé que en el fondo també vosté voldria ser granota………

morena ha dit...

Bombeja, ¿bombeja?, je

(no es preciso contestar, lo sé)

Sergi ha dit...

Quan jugava al Atlètic Vallbonense, l'equip de la Pobla de Vallbona, quan un partit s'et complicava i només utilitzaves com a recurs el llançament de balons a l'olla, el públic et cridava irònicament: "bombeja Agustinet". M'en he alegrat molt al conèixer el significat d'eixa frase feta, i més encara en saber que naix dels nostres parlants.
Molt enriquidor

Anònim ha dit...

Efectivament, el "bombeja Agustinet" l'he sentit a tort i a dret en Mestalla des de fa una bona pila d'anys, i sempre amb el sentit d'un joc poc elaborat que recorre al llançament de balons a l'àrea rival sense solta ni volta, com diu Sergi.

Que quan l'he sentit més voltes? Doncs és ben evident: en l'etapa de Ranieri i el Piojo...

PD: bona troballa l'explicacio de Di Stefano

Un rincón apartado ha dit...

Com continue la cosa així acabarem fent-nos tots del Llevant

Vent d Cabylia ha dit...

Granota diu... Només dos coses inferides del post, amic Forlati:
- "Bombeja Agustinet" resumeix la vostra filosofia del futbol.
- Eixa frase i la llegenda del gat i la palmera serà tot el llegat que deixareu al patrimoni immaterial valencià.
Ho sent, però és un panorama molt trist camuflat d'èpica i excuses per l'estil...

Vicè ha dit...

Gran post, amico, i bona aportació llevantinista al vocabulari futbolístic. I bona troballa també la del savi (i mig xoto) Di Stefano.

Interessant debat als comentaris. Però no entraré a fons, que Forlati i el Nota sols fan que buscar-me les cosquerelles per a justificar l'existència de la suposada rivalitat (jeje). Sols diré: La llegenda del gat i la palmera, a més, fou originada pels xotos, lo qual demostra una cosa. No poden viure sense nosaltres. Nosaltres, en canvi, se les hem apanyat molt bé sols...

pd: Jota, no crec que siga per a tant. Hornby ja digué que era impossible canviar d'equip. Però sí estaria bé que el Llevant pujara a primera. Estaria xulo tindre dos equipets de la ciutat en la màxima categoria.

Alexandre ha dit...

Ja ha eixit el cantó malastruc del nostre amfitrió per esguerrar este petit plaer que ens estava donant als granotes (tot i que s'haguera estalviat investigacions si ens hagués consultat als seguidors del degà del futbol valencià).
Però veient les darreres noticies jo crec que un afeccionat xoto hauria de ser més prudent al esmentar en la mateixa frase patrimoni i immaterial , perquè l'ombra del concurs de creditors pot fer realitat els seus somnis de manera ben perversa... ;-P
Sort encara que tenim a qui ens estima un mica i sap veure l'entrellat de la nostra èpica:
http://superga.blogspot.com/2009/02/la-historia-del-gato-muerto-por-enric.html

Vent d Cabylia ha dit...

Ah, amic Alexandre: l'atac llevantinista ha començat primer. Damunt que els faig propaganda, em vénen dient que voldria ser granota...