dijous, 19 de març del 2009

...i la crònica (poesia, Senior i els Pedra Foguera)

Vas amb la il·lusió de vore per primera volta una actuació de Senior i et trobes, per començar, amb un dels recitals de Poesia Subterrània organitzat per Jordi Nopca. Arribes a mitjan acte i sents un bonic parlar ebrenc versant Ferrater, i la qüestió és que et sona (després sabràs que es diu Eduard Carmona, i encara més tard t'adonaràs que "ostres! si era el que declamava en aquells dotze minuts amb Estellés de fons"). Després d'ell, segona mitjana a la mà, una nova sorpresa: un parlar valencià que passa dels poemes més feridors als poemes més divertits com qui canvia -materialment- de camisa, i la qüestió és que t'agrada (després et dirà que el seu nom és Andreu Galan i que com tu resideix a Barcelona des que va vindre a fer una beca Sèneca, i encara més tard sabràs que és un quasi quinto teu que ve d'Alboraia).

Content amb la sorpresa inicial, et dedicaràs a gaudir de Senior, que començarà precisament amb Ja era hora, la primera cançó del disc L'experiència gratificant, que compraràs en finalitzar el concert en vista que mai te'n recordes de fer-ho quan vas al Rocafull de la plaça Xúquer de València:



La segona cançó serà un tema inèdit, Com pot ser?, que ja havies sentit a l'entrevista que els van fer als Sénior i el Cor brutal a la radio uruguaiana i, com llavors, et tornarà a agradar allò de com pot ser que si ja no pense en tu el món tinga la forma del teu cul?:



A continuació sonarà una de les teues favorites, El joc de demanar, tot seguida d'una versió en valencià de la cançó de M. Ward Here comes the sun again i de dos cançons molt curtes, Símptomes (per a desasperats) i Un home nou
, una altra de les inèdites:





Encara un altre tema nou, A tremolar, i un dels himnes del disc, Deixeu que les dones s'acosten a mi, que donaran pas a una altra versió en valencià, en este cas de la cançó The body breaks de l'estadounidenc Devendra Banhart:



I després assistiràs a la recta final del concert amb tres temes tan intensos com El cant del consol, El signe del temps i València, eres una puta:





Una nit plàcida i bella al Bar Elèctric de Gràcia que clourà en un xicotet contuberni de valencians, no sense abans assabentar-te'n que els dos poetes que has sentit abans, Eduard Carmona i Andreu Galan, així com encara la Laia Martínez, que et recitarà Vermuts al costat de la barra, pertanyen a la generació Pedra foguera, el fenomen literari que l'any passat va arrasar a les llibreries gràcies a la iniciativa dels mallorquins Pèl capell i Documenta balear i a la pròpia vàlua dels 28 poetes que hi participaren.

Addenda: Podeu baixar-vos (amb permís de l'artista) totes les cançons del concert a través d'este enllaç.

7 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Molt bonico tot, i quina enveja, i què gran Landete i blablabla, però a mi lo que me sorpren és que actualizes a les set del matí!!!!!! Màquina!

Vent d Cabylia ha dit...

Però dona, què he de fer? Esperar-me a la nit per tal que em deixes de dir això? Generalment actualitze quan m'alce perquè si no és així després no tinc temps...

Comtessa d´Angeville ha dit...

Baydal però si jo t'ho dic amb tota l'admiració del món, deveres, que no sé cóm pot una persona estar amb el cap despert a eixes hores havent dormit abans.

Vent d Cabylia ha dit...

Dona, per a mi són les hores en què tinc el cap més clar. A partir de les 11 ja hi ha massa estímuls vitals com per a estar concentrat de la mateixa manera que a l'alba...

Álvaro ha dit...

Com m'ha agradat això de "com pot ser que si ja no pense en tu el món tinga la forma del teu cul?" Fantàstic !

Anònim ha dit...

Ei, hola. A mi també m'ha agradat lo del cul, :D...I he, anava a dir, fullejat, mirat les diverses categories que tens (que en tens moltes), i per proximitat, mirí L'Horta, i m'ha fet molta gràcia vore el meu "turró de viena", que mai m'ha agradat molt, però que a Rafelbunyol era molt popular (i que segons sembla està vivint una nova etapa d'or), i també vore Roca Cupier: no és un dels noms més estranys per a un poble? Jo de menuda sempre que passava no sabia ben bé si això era un poble...Bé, ja aniré mirant més categories, crec que la d'humor promet...
maria

Anònim ha dit...

Un alumne que havia assistit pel matí, m'ha dit que havia eatat en el teu blog mirant lo de la nit. Saben poc...

Desficis