dimecres, 11 de març del 2009

Oix

Text extret de la notícia apareguda ahir a Vilaweb sobre el llibre País Valencià, Segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques, acabat de publicar per intel·lectuals que defensen la proposta nacionalista d'arrel fusteriana sota el paraigües de Valencians pel canvi:
L'obra és una rèplica a les propostes recents, del PSPV o del Bloc, de renunciar a denominacions com la de País Valencià o assumir els postulats polítics del regionalisme anticatalà.
El que va estar a punt de renunciar a la denominació de "País Valencià" va ser el PSPV, així que supose -i és ben evident- que amb assumir els postulats polítics del regionalisme anticatalà es refereixen al BLOC. "Els postulats polítics del regionalisme anticatalà," això és: l'anticatalanisme visceral, el secessionisme lingüístic, la castellanització i la provincialització massives del país. Precisament el que jo i tants altres defensem amb la nostra proposta nacionalista estrictament valenciana, no? Quin fàstic...

Quan tinga el llibre a les mans i en puga donar una opinió, tornaré a parlar-ne. De moment, els comentaris que ha fet Rafa Company sobre l'article de Pau Viciano indiquen que, com en el cas de la notícia de Vilaweb, ataquen el valencianisme estricte deformant-lo i creant una imatge que en res es correspon a la realitat.

16 comentaris:

Forlati ha dit...

Sí que fa oix.

Per cert, el "secessionisme" llingüístic un postulat polític del regionalisme anticatalà…… Ho diuen ells, entenc…

Anònim ha dit...

Hola: sóc Rafa Company. Sí, Vicent: caldrà armar-se de molta paciència. Tenen unes quantes i ben significatives capelles, i saben utilitzar-les al preu que siga.
En tot cas, és inqüestionable que van perdre la societat i no porten camí de poder recuperar-la. Jo, en aquella brega també estava, només que gràcies a la joventut i a unes llums limitades solament era un "soldat", però ells eren "generals" i marcaven l'estratègia i les tàctiques...
Ara continuen dirigint un "exèrcit", però és més minvat, i la immensa majoria de la nostra ciutadania es nega -ni tan sols- a plantejar-se la possibilitat de seguir-los. Per contra, el nacionalisme valencià estricte pot ser, amb el permís del Poble Valencià, un raonable full de ruta, encara que el propi treball, les circumstàncies, els lideratges i els adversaris -com sempre- ens donaran el veredicte.
En tot cas, la manipulació de Viciano ens ensenya una cara molt lletja. T'he de reconéixer que algunes afirmacions vicianistes sobre la meua persona m'han deixat estorat: no importa gens ni miqueta el que jo pense i he escrit, i he parlat amb els meus amics, i he comentat en la manifestació contra Font de Mora, Camps i tutti quanti; això no té cap de valor perquè algú -ell, nova mesura de totes les coses- decidix el que jo pense i he escrit. I ara, per a més inri, amb la marca de la Universitat de València-Estudi General.

Anònim ha dit...

Un amic català i filòsof, que intenta entendre que nos passa als valencians (dorm en una de les nostres), ahir mateix em preguntava per esta publicació, que qué n'opinava i que quin nom més curiós això de Quaderns d'Orientació Valencianista. Aaaaaargh!!! portem una temporada intensament vicianesca, per totes bandes aguaita. Paciència i una canya...


Ya que estem exhib mode on, vos apegue qué li responia, per fer-vos partíceps del solidarimalestar anímic que em provoquen:
"Són la reacció de l'ortodòxia fusteriana. Caven trincheres -l'únic proyecte nacional alternatiu al castellà és el català; falquen bayonetes -la senyera diferent a la catalana és una manipulació decadent i espanyolista-; defenen el seu corralet i fan del resistencialisme torredivorí la nostra única perspectiva. Particularment patètiques han segut les últimes intervencions públiques de Pau Viciano (vid. el blog de Baidal ventdecabylia i el de Rafa Company). Afrotunadament, l'història està bandejant-los i això és una sort perque -si estàs intentant construir res- no convé conviure en cadàvers per molt exquisits i màrtirs que siguen i per molt de poder que acumulen encara.

El nom de Quaderns d'Orientació Valencianista és una atra apropiació indeguda de les seues. Eixe era el nom d'unes publicacions del valencianisme republicà, aquell al qual li han negat tantes voltes l'importància i la trascendència Fuster i els seus centmil cullerots, taponets de bassa i capons."

Anònim ha dit...

No conec a fons el que pot pensar cadascu dels autors, s'haurà d'esperar a llegir tot el llibre. Voldria esperar alguna lectura menys hard (Mira?) que la que ens oferix Viciano per exemple. Si al llibre tots s'expressen més o menys en els mateixos termes ja estem amb lo de sempre i ben poc haurem avançat.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Més de lo mateix, jo no me pronuncie que després mon pare me bonega, però la puta Desficium com s'ha alçat de guerrer, cadàvers exquisits, Fuster i els seus centmil cullerots, taponets de bassa....

Marc ha dit...

home no estic massa ficat en el tema, però en alguns llocs de la província de Castelló el BLOC s'assembla cada vegada més a Unión Valenciana,tot i que aquests casos es poden considerar anecdòtics, però això si que es pot considerar reginalisme anticatalà.

Vent d Cabylia ha dit...

Forlati, et doldrà el que diré però pense que el secessionisme lingüístic ha estat una ferramenta en mans de l'anticatalanisme espanyolista. No dubte -i en conec uns quants- que hi haja gent com tu que escriga en les Normes del Puig per convenciment valencianista i estima a la seua llengua, però el secessionisme no ha fet més que embolicar la troca i fer-li el joc a l'espanyolisme antivalencià.

De fet, no sé què féu escrivint amb eixes normes si ja tenim l'AVL. Hi ha un ens normatiu conformat per valencians, que treballa per a fer el que no ha fet l'IEC -catalogar, valorar, emprar i impulsar les formes valencianes- i que incorpora tota la tradició històrica de normativització lingüística dels valencians. Diverses generacions de valencians usem amb naturalitat les normes del 32 i donar vida al secessionisme no pot representar cap estima per la llengua valenciana, ans al contrari...

Des del meu punt de vista, la proposta nacionalista adient a la trajectòria històrica dels valencians com a poble és l'estrictament valenciana -amb una bandera privativa-, però des de la mateixa perspectiva, acorde a la història valenciana i també a la història del valencianisme, la nostra llengua és la mateixa que la catalana i va ser definitivament normativitzada pels valencians en 1932, tot acceptant amb naturalitat -i conforme a raó i història- que parlem valencià perquè la majoria dels colons que arribaren a terres valencianes en els segles XIII i XIV eren d'origen català.

kirikú ha dit...

1 - Els "Quaderns d'Orientació Valencianista" van ser recuperats ja fa un temps per la gent de Valencians pel Canvi. No és un títol que s'haja posat ara "ex-profeso" per a aquesta publicació.

2 - Vosaltres heu escrit molt, i heu fet moltes crítiques. Si ara vos toca rebre hauríeu de reaccionar amb "deportivitat", no?

I quan dic rebre no em referisc als destarifos de Cucarella, que em semblen totalment fora de lloc, tant en la forma i com en el contingut, sino a aquests escrits que pretenen polemitzar amb els vostres.

No entenc tant d'"oix" ni tant de "fàstic", tractant-se de vosaltres que sou uns polemizadors de primera i que utilitzeu sovint un llenguatge ben esmolat.

3 - Viciano ha eixit a la palestra perquè li ha dedicat unes poques frases a un escrit de Rafa Company. I a ell li ha dolgut, normal. Però ell és només un dels molts autors d'aquest llibret, que està fet amb tot l'ànim de crear polèmica i debat. Els altres: Barona, Mira, Martí Domínguez, Juli Capilla, Bayarri, Vicent Pitarch, Ferran Garcia-Oliver, Gustau Muñoz, Viadel, Antoni Furió, Burguera, Toni Moya, i uns quants més. No tots tenen el mateix discurs, però sí que tots es consideren, més o menys, fusterians.

O siga que abans de parlar d'oix, de fàstic, o de cadàvers, llegiu-lo. No?

Vent d Cabylia ha dit...

Kirikú, dona, amb "fàstic" em referisc a la forma de donar la notícia per part de Vilaweb, no al llibre en si. Del llibre ja he dit que parlaré quan el puga llegir, faltaria més. De fet, he tingut accés al text d'Antoni Furió i tinc moltes ganes de contestar i de dialogar, però vull esperar a llegir tot el llibre per a donar una opinió com cal.

Crec que quedava prou clar que la cosa anava només amb Vilaweb. I pel que fa al text de Pau, doncs pense que Rafa Company té raons per a molestar-se perquè no se li ha rebatut el que ell deia sinó el que Pau diu que ell deia, que no es correspon de cap de les maneres al text original en qüestió. No es pot debatre en base al que tu penses que diu un altre, sinó que s'ha de fer en base al que diu realment. Això no és atendre a raons...

Pel que fa al que diu la gent als comentaris del blog, jo no puc fer-me'n responsable, com bé comprendràs...

Forlati ha dit...

Llavors ho dius tu, entenc de la resposta. Sí que fa mal lo que dius, pero no pense discutir en tu de llengua i menys en públic. En tot cas a crit pelat en un vagó de tren.

Per la meua part ningú (pancatalaniste o espanyoliste) esbossarà un somriure maliciós i pervers per trobar-se a dos valencianistes discutint de llengua. Mai més.

Salut!

Masclet ha dit...

Efectivament, Joan Francesc Mira va escriure un llibre ("Sobre la nació dels valencians"), només per a justificar, després de molts circunloquis (m'imagine que per a suavisar el tema a alguns "compis" d'ideologia), l'afirmació de que "la meua nació és el País Valencià". És d'esperar que tinga postures més conciliadores... que "orienten" de forma realment "valencianista".

Yo crec que esta gent, per no voler saber qué és i qué vol dir la paraula "autocrítica", i de tan fidels que volen ser a la seua utopia irrealisable, acabarant tenint la mateixa influència política que els carlistes o els blasquistes. El problema és que, des dels seus llocs de privilegi en l'Universitat (que no dubte que s'hauran guanyat en mereiximent) i en les seues enrònies habituals, no fan sino dificultar que es desenrolle un moviment nacionaliste normal, com el de qualsevol atra nacionalitat històrica de l'Estat. I al mateix temps, donen ales a un partit polític (el PP) que a cada nova elecció trau més vots. ¿Ells comprenen per qué, fan eixe chicotet esforç? Perque si no ho comprenen, i l'únic que fan es lamentar-se de lo pecadors i lo perduts que som els valencians, tot lo que puguen dir no té ninguna utilitat. Ninguna.

No sé si és perque he estudiat en el Poli, pero a mi, els saraus ideològics que es monten en la Literària me sonen igual que les discusions de los "frentes judaicos de liberación" de "La vida de Bryan" (gran película). Yo espere que algú, algun dia, escriga un llibre normal, que diga coses normals, que puguen entendre els meus cosins o els treballadors de les meues obres, que simplement eleve l'autoestima dels valencians per la seua forma de ser, la seua idiosincràsia (LA SEUA), la seua llengua (LA SEUA) i la seua història privativa de huit segles.

Respecte a les Normes del Puig, i sense acritut, Vicent: Tercera Llei de Newton. No haurien aparegut, i sobre tot, no haurien tingut tanta influència en la qüestió llingüística (tanta, com per a que es cree una AVL distinta de l'IEC, i per a que alguns ya no s'avergonyixquen de dir que parlen en llengua valenciana) si, en els anys 70 del segle passat, no hi haguera hagut un moviment polític que menyspreava qualsevol expressió valenciana (llengua inclosa) que posara en dubte que érem catalans de llengua, nació, raça, costums i tradicions. I que, éste sí (òbviament, de forma totalment involuntària), va servir en safata de plata a l'espanyolisme (més o manco antivalencià) el cor de la majoria dels valencians. Una ferramenta que, òbviament, l'espanyolisme no ha tingut l'oportunitat de disfrutar ni en Catalunya, ni en el País Basc, ni en Galícia. I sobre esta qüestió, tampoc vullc discutir.

Anònim ha dit...

"regionalisme anticatalà": per a flipar amb el que diu Vilaweb.

Anònim ha dit...

Masclet,
Mãemeua! Quina empanada!

Desficium Tremens ha dit...

Faltaria més que ventdecabylia haguera de disculpar-se de les meues eixides de to. Realment la puta desficium s'ha alçat guerrer este matí i lamenta causar interferències en el saló de Baydal.

De totes maneres, un poc d'oix sí que en fa ya. I de riure, perqué allò d'intentar que el pspv torne a fer el fusterià, sí ho diuen de veres... Ya llegirem el llibre a vore, per supost.

Anònim ha dit...

"[...] el que no ha fet l'IEC - catalogar, valorar, emprar i impulsar les formes valencianes"

Aquesta afirmació sobre l'IEC és falsa i injusta. L'ortografia del català ni tan sols seria la que és si no s'haguera tingut molt en compte la fonètica del valencià. I pel que fa al lèxic, la presència de paraules específicament valencianes a les dues edicions del Diccionari de l'IEC és més que notable.

Vent d Cabylia ha dit...

D'una banda, l'ortografia del català la va fer Pompeu Fabra i l'IEC la va assumir després. D'una altra banda, que facen cas del lèxic valencià d'una forma "més que notable" no em serveix de res. Com si encara haguérem de donar gràcies. Fa un parell d'anys vaig parlar sobre l'AVL i vaig posar un parell d'exemples de la ignorància de l'IEC cap a les formes valencianes: On ens durà l'AVL? i De catxaperes i cosconelles