Antoni de Bardaxí, gentilhome d'orígens familiars aragonesos a la vall de Bardaxí (Ribagorça), doctor en lleis graduat a l'Estudi General de Lleida que arribà a regent de la Cancelleria reial de Ferran II, escrivia així a un conseller de Barcelona en 1484, un temps després d'haver anat a servir a la cort dels Reis Catòlics:
Al que·m dieu que·m enyorau de mort vos dich que no menys enyore yo a vós, dich-vos que en lo que he vist tinch poch grat de Castella [...] açò no·u dich per lo senyor rey ni per la senyora reyna car certament han mostrat haver gran plaer de ma venguda mas de la terra y de la gent y del modo viure. Plàcia a Nostre Senyor que prestament nos puguam veure y aconsolar-nos ab nostres amicícies com solíem, car crec que en lo món hage tal terra ni tal gent com Cathalunya e specialment en aquexa ciutat [Barcelona], la qual Nostre Senyor vulla conservar y augmentar, axí com tots desijam.
Em vaig quedar molt sorprés ahir en trobar-me esta carta. Acostumat a plets, deutes, impostos, peticions de blat, conflictes diplomàtics i coses per l'estil sobta trobar intimititats d'este tipus. Per cert, Antoni de Bardaxí, retornat a Barcelona poc després, hagué de fugir del país en 1487 acusat de judaïtzant per la Inquisició -segurament per causes purament polítiques-.
"Vista de Barcelona", G Braun i F. Hogenberg, Civitatus Orbis Terrarum, 1572
6 comentaris:
Quin gravat més chulo de Bcn. Saps pq hi havia una doble muralla, partint la ciutat en dos. Un amurallament posterior de l'arraval pot ser?
Per cert des del Firefox em costa horrors navegar pel teu blog i es penja. Només em passa en el teu.
Salute!
Forlatí: hi havia tres muralles. La primera muralla (de la que encara es conserven trams, a la Plaça Nova per exemple) era la de la ciutat romana. Posteriorment al segle XIII va ser ampliada sota el regnat de Pere el Gran i anava des del mar fins a l'actual plaça de Catalunya i des de l'actual Rambla i fins a l'actual Passeig de Sant Joan (aprox.)
Al segle XIV, a l'època de Pere el Cerimoniós, hi va haver una segona ampliació, incloent tot l'actual Raval. Els límits d'aquesta tercera muralla són les actuals Rondes (el seu nom és derivat dels camins de ronda que hi havia al voltant de les muralles) i el Paral·lel. Tot just al final del Paral·lel, a les Drassanes hi ha l'únic tram conservat --encara que amb modificacions posteriors per convertir-lo en un baluard) d'aquesta tercera muralla medieval.
En construir les noves muralles no s'ensorraven les anteriors ja els edificis adjacents les utilitzaven com murs. Així en construir la tercera muralla, la muralla de la Rambla va continuar existint.
A mi em va bé el blog amb el Firefox.
Hola, m'ha agradat el post, perquè veig com encara que estiga amb aquest català antic ens podem emocionar. Enyorar de mort, mare meua, això sí que és enyorar!!
Tinc pendent l'anterior post (ai, no, apunt) però de segur que també m'agradarà, perquè aprendré alguna cosa.
Adéu,
maria.
Forlati, ja t'ho ha explicat ben bé Xavier, que, per altra banda, quina foto per al perfil! En la imatge es veu clarament que l'ampliació de c. 1360 agafant tot el que actualment és el Raval tardà molt a urbanitzar-se i sobretot cap al sud-est foren monestirs i horts durant molt de temps.
Dels problemes del blog no tinc ni idea, la Comtessa d'Angeville em va dir el mateix, però a mi em va bé. Potser l'abús de llistes de blogs actualitzables? No sé què pot ser...
Maria, doncs sí, es veu que l'home s'ho passava malament allà a la cort i volia tornar a Catalunya a fer "amicícies", una paraula ben bonica que ha perdurat en italià en el sentit d'"amistat" ("amicizia").
Xavier: moltes gràcies per la documentada explicació.
Publica un comentari a l'entrada