Per tal de compensar la facilitat amb què els alcoians Nylons! han pogut composar El cambio climático es por tu culpa (un himne generacional segons les seues pròpies paraules), hui enllaçaré un vídeo realment treballat i preciosista que vaig veure per primera vegada al fèisbuc del realitzador Francesc Felipe sota les paraules: De major vull fer videoclips com este! Poc després el vaig poder gaudir de nou al no menys preciosista blog d'Amaia L'ordre alfabètic, tot acompanyat d'un text del qual no puc més que limitar-me a reproduir el darrer paràgraf:
De vegades descobrim xicotetes perles que ens fan sentir-nos identificats i que ens fan exclamar "jo no ho hauria dit millor". De vegades, quan no sabem explicar les coses amb paraules, algunes imatges aconsegueixen fer-nos sentir que els somnis sí que es poden traslladar a la realitat, i que en realitat el secret és simplement somniar despert.
Pel que fa a l'artista que ha composat tant la cançó com el vídeo de "Her morning elegance" es tracta de l'israelià Oren Lavie, que s'ha fet famós precisament a partir del videoclip. Val a dir, el seu disc The opposite side of the sea, en què s'inclou la cançó, va eixir al mercat europeu en 2007 sense pena ni glòria, i només a partir de la seua edició als Estats Units fa uns pocs mesos ha tingut èxit, ni més ni menys que gràcies a les visites obtingudes pel videoclip al youtube, més de 4 milions com indica la mateixa Viquipèdia. Vos deixe finalment amb la lletra:
Sun been down for days / A pretty flower in a vase / A slipper by the fireplace / A cello lying in its case.
Soon she's down the stairs / Her morning elegance she wears / The sound of water makes her dream / Awoken by a cloud of steam / She pours a daydream in a cup / A spoon of sugar sweetens up.
And she fights for her life / As she puts on her coat / And she fights for her life on the train / She looks at the rain / As it pours / And she fights for her life / As she goes in a store / With a thought she has caught / By a thread / She pays for the bread / And she goes... / Nobody knows.
Sun been down for days / A winter melody she plays / The thunder makes her contemplate / She hears a noise behind the gate / Perhaps a letter with a dove / Perhaps a stranger she could love.
And she fights for her life / As she puts on her coat / And she fights for her life on the train / She looks at the rain / As it pours / And she fights for her life / As she goes in a store / With a thought she has caught / By a thread / She pays for the bread / And she goes... / Nobody knows.
And she fights for her life / As she puts on her coat / And she fights for her life on the train / She looks at the rain / As it pours / And she fights for her life / Where people are pleasently strange / And counting the change / And she goes... / Nobody knows / Nobody knows / Nobody knows.
8 comentaris:
Que precioso es Vicent!, gracias por descubrirlo
(La importancia de la coma, jaja)
No lo modificaré sólo añadiré que el vídeo también.
Gràcies, Vicent. És la primera vegada que defineixen així el que escric i no sé si n'és mereixedor, però m'encanta intentar-ho. Decididament, somniar despert és unplaer i amb vídeos com aquest, més encara.
Besos, morena, ja els trobe a faltar!
Amaia, pense que el teu blog és preciosista perquè tant la idea com la imatge i els escrits reben una cura i una atenció especials. És un autèntic goig llegir-te, vaja!
A la pèl-roja (deliciosa) que ix al vídeo li diuen Shir Shomron («Poesia Samària», literalment, però trobe que ella no hi té culpa) i ha treballat a coses com este curtmetratge que participa d’un gènere molt conreat tant en la literatura i l’art israelians com en el pensament valencià i català més contemporanis, tot i que en una variant més sol·lipsística en este darrer cas: l’apocal·líptica.
Bentornat a la nostra esfera cibernètica, maese Jesús! Te trobàvem a faltar. Molt interessant i desolador el curtmetratge. Per cert, ja que parlem d'apocal·líptica i que mai em pose amb un post que tinc pendent sobre la qüestió, et passe uns quants enllaços sobre Roquetaillade i els seus derivats (ací, ací o ací) per si et poden ser d'alguna utilitat...
Ah, i una entrevista que anava hui a "La Contra" de "La Vanguardia"...
Gràcies i gràcies. El retard de l'agraïment dóna idea de com rutllen les coses per ca l'Alfonso i, sobretot, a cal seu ventríloc. I no sembla que milloraran a un curt termini que pot durar algun temps, alguns mesos, potser. Constància, doncs, que ens recomana Montaigne, per a endurar els contratemps que no tenen remei. Ca l'Alfonso es manté dret tirant de "frigorífic".
PD: Vaig caure en el pecat d'hipercorrecció i, per a rematar-lo, em sembla que t'hi fiu caure a tu. "Apocalíptica", en català i com és lògic, va ben justeta amb una sola ela. Com "solipsístic", tot s'ha de dir.
Publica un comentari a l'entrada