dimecres, 4 de març de 2009

Pere Jaume de no sabem quin dia?

Un rei medieval fent justícia

Tot i que encara manquen alguns detalls que s'allargaran durant unes quantes setmanes o potser algun que altre mes, pràcticament acabe de finalitzar la meua col·laboració en el projecte més exòtic en el qual he participat fins ara: fer d'assessor històric a un medievalista japonés que està traduint el Llibre dels fets del rei Jaume I a la seua llengua. Jo, sincerament, no tinc ni idea si la traducció, que ja està quasi acabada, és fidel a l'original o no, perquè no en sé ni un borrall de japonés; la meua feina s'ha "limitat" a esclarir-li aquells passatges en què no entenia alguna cosa o aquells conceptes, accions, objectes materials o situacions historicosocials que se li escapaven a l'hora de trobar un corelat en la seua llengua.

En tot cas, espere i desitge que la cosa haja anat bé, ja que, sense ser cap expert en català medieval, l'autor disposava de les traduccions modernes en castellà de Butiñá de 2003 -no la compreu ni empreu mai, és roïníssima- i en català de Josep Maria Pujol de 2008 -excel·lent i altament recomanable en la seua versió de luxe de l'editorial Moll-. Si algú sap japonés ja em dirà si ambdós començaments coincideixen:
Retrau mon senyor sent Jacme que fe sens obra morta és. Aquesta paraula volc nostre Senyor complir en los nostres feits. E jassia que la fe senes les obres no valla re, quan abdues són ajustades, fan fruit, lo qual Déu vol reebre en la sua mansió. E ja fos açò que el començament de la nostra naixença fos bo, en les obres nostres havia mester mellorament, no per tal que la fe no fos en nós de creure nostre Creador en les sues obres, e a la sua Mare pregar que pregàs per nós al seu car Fill que ens perdonàs lo tort que li teníem. On, de la fe que nós havíem nos aduix a la vera salut.

「行いが伴わないなら、信仰はそれだけでは死んだものだ と余の霊名の聖人、使徒聖ヤコブが強調しているが、主はこの教えが余の人生において具現するよう望まれた。行いのない信仰は用をなさないが、行いと信仰の二つが結びつくと実を結ぶ。そして神はその実を御自身の住まいでご嘉納下さる。


Si fins i tot el que vos costa d'entendre és el text en català antic, vos recomane l'edició que la Generalitat de Catalunya, a través del portal Recerca en acció, ha penjat en la xarxa, on podeu trobar el text en ambdós versions -antiga i moderna- i sobretot -encara que de moment només en català actual- podeu sentir la crònica relatada, tal i com hauríem d'endinsar-nos-hi sempre, ja que així fou feta per Jaume I: declamant de viva veu mentre uns escriptors copiaven la seua narració.

Finalment, també he participat en la traducció al japonés amb una introducció sobre el context històric i les característiques del llibre de Jaume I, per la qual cosa he consultat amb profusió l'abundant bibliografia històrica i sobretot la més nova, que ha fet algunes aportacions cabdals, com ara les del mateix Josep Maria Pujol o les d'Stefano Cingolani. Ara i ací, però, només exposaré tres apunts anecdòtics i curiosos que m'han sobtat i que potser vos poden interessar.

En primer lloc que el Llibre dels fets mai no es va anomenar així fins que el seu primer editor modern, el mallorquí Marià Aguiló, va afegir a l'inici de la seua versió de 1873 que eixe era el Libre dels feyts esdevenguts en vida del molt alt senyor rey En Jacme; el nom, per tant, tot i que coincideix amb alguns testimonis antics que parlen del liber gestorum o liber actuum de Jaume I, és una construcció contemporània. En segon lloc, que el mateix rei no es deia Jaume sinó Pere o Pere Jaume, com apareix en diversos documents fins als seus 6 anys d'edat, i que, segons Stefano Cingolani, potser va ser ell qui va decidir rebutjar la tradició onomàstica del casal de Barcelona per tal de diferenciar-se'n del pare, Pere el Catòlic, que li va llegar una situació realment ruïnosa.

I, en tercer i darrer lloc, -segons arriba a insinuar el mateix Cingolani- que fóra possible que Jaume I ni tan sols haguera nascut la nit de l'1 al 2 de febrer de 1208, ja que és si més no sospitós que el rei faça coincidir el seu naixement amb la vigília de la
festa de la Candelera, de forma que al dia següent, en què es commemora la presentació de Jesús en el temple, el mateix Jaume I fóra també portat com a nadó a dos esglésies de Montpeller on casualment els clergues estaven cantant el Te Deum i el Benedictus Dominus Deus Israel. Un símbol messiànic en tota regla: ell, com Jesús, seria fill d'una Maria [de Montpeller en este cas], i, com Jesús, seria presentat al temple mentre els hòmens donaven a gràcies a Déu -el Te Deum- i anunciaven el seu futur profètic -el Benedictus-.

Però allò més simptomàtic és que ambdós himnes no coincideixen en la litúrgia: és impossible que foren cantats el mateix dia, ergo és una invenció conscient de Jaume I. Si això és així, ¿és també possible que haguera mogut el dia del seu naixement per tal que coincidira amb la presentació de Jesucrist al temple? Ningú no pot contestar: cap altre testimoni no en parla ni dóna la data de naixement del rei i per això mateix, perquè no tenim cap altra dada sobre la qüestió, hem d'acceptar esta per bona. Almenys de l'any, 1208, sí que tenim certesa absoluta: només faltaria que durant 2008 haguérem estat celebrant una mentida...

10 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

un japonés amb el Llibre dels fets i Baydal i les seues matinaes...a les vuit i poc... tu no saps a don Alonso Quijano que del mucho leer y del poco dormir se le secó el cerebro de manera que vino a perder el juicio??

Blai ha dit...

Molt interessant, Vicent, els apunts de Cingolani que comentes. Sembla mentida que encara puguen dir-se coses noves sobre Jaume I, després de tot el que s'ha escrit sobre ell en aquests 800 anys.

Anònim ha dit...

Perdoneu, sóc català. Només una pregunta.

Exactament que vol dir "roí", "roïna" valencians? Dolent? Molt dolent?

Salutacions

Francesc

dospoals ha dit...

Redell, les coses tan rares que ho fa!

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, Francesc, el DCVB diu: "Dolent, que no és bo (en sentit material o moral".

Anònim ha dit...

Ok, gràcies!

Jesús ha dit...

Vaja, vaja, «roïníssima»... Sense comprometre la seua opinió personal, mestre Vicent, podria dirigir-me cap a on puguera trobar informació de per què l’acastellanament que féu la Butinyà de la road movie del rei en Jaume és tan roín? La Júlia Butinyà és, juntament amb el cullerà Joan M. Ribera Llopis, este de la Complutense, l’altra de la UNED, un dels capitosts de la catalanística madrilenya, ben minsa com és, tot cal dir-ho. Per això, de Madrid estant, em sembla rellevant trobar-li consistència a la teua afirmació. També per si de cas em calguera dirigir algú a una traducció castellana del Llibre dels fets.
Resseguint els treballs de Stefano Cingolani puc trobar més referències sobre el messianisme del rei en Jaume o més val posar-se a buscar per una altra banda? I, si puc seguir abusant, per quina banda llavors?

PD: No sé si sobre estes coses del messianisme polític ibèric medieval esta referència servix per a res: Alain Milhou, «La chauve-souris, le nouveau David et le roi caché (trois images de l'empereur des derniers temps dans le monde ibérique : XIIIe-XVIIe s.)», Mélanges de la Casa de Velázquez, vol. xviii, nº. 1 (1982), pàgs. 61-79; però jo, per si de cas, ho deixe ací anotat. A mi m’interessen estes coses del messianisme reial ibèric. Xè, cada u té els seus vicis...

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies per la informació, mestre Jesús. Dic "roïníssima" perquè està com feta amb moltes presses, sense afinar la traducció per ajustar-la al significat real -si és que el coneixia-, inventant a tiri baldiri, amb molta lleugeresa, etc. El mateix traductor japonés, que anava emprant la versió original catalana i la castellana de Butinyà -o Butiñá com apareix en el llibre-, no parava de preguntar-me per traduccions dubtoses i quina era la meua sorpresa en comprovar dubte rere dubte que la majoria estaven molt ben fundats: la traducció havia matisat considerablement o directament canviat la intenció i el significat primigenis de les paraules de Jaume I (fins i tot a l'hora d'explicar accions concretes!). No conec la resta d'obres de la professora Butinyà, però en este cas es va lluir.

Existeixen dos traduccions més al castellà, la de 1848 de Bofarull i Flotats i la de 1958 d'Enrique Palau, però en desconec la seua fiabilitat ja que no les he sotmeses al procés inquisitorial que he aplicat a la versió de la qual he parlat amb coneixement de causa. En general, fins i tot la versió anglesa de 1883 [ací o ací] és prou millor, i no diguem ja l'anglesa de 2003 o la francesa de 2007, crec que basada en la catalana de Pujol, l'edició crítica del qual apareixerà en els propers anys.

Vent d Cabylia ha dit...

Ah, i del messianisme del rei En Jaume, doncs no li sabria dir molta cosa més del que diu En Cingolani. Per desconeixement propi, vaja. Ho sent...

Jesús ha dit...

Res, home, res: prou té amb els seus companys de viatge ideològics, vist el post de hui, com per a preocupar-se d'estes galindaines meues. Que tingam salut!