divendres, 27 de març de 2009

Hugo Mas a l'Horiginal

El mateix dia que Manel Rodríguez-Castelló feia un repàs a la seua trajectòria poètica a l'Horiginal de Barcelona, un altre gran alcoianet, com l'ha definit la Comtessa d'Angeville, presentava a la capital catalana el seu primer disc, que du per títol el seu mateix nom: Hugo Mas. Vaig poder parlar una estona amb ell, enregistrar la seua actuació i comprar el disc, amb el qual per fi he pogut escoltar la Cançó de l'alba de la qual tant parla la mateix Comtessa. Eixa ha estat per a mi la gran novetat del disc, juntament amb Je dors, la història de la lletra de la qual paga la pena sentir:





Personalment crec que la primera guanya moltíssim en el disc, així que ja sabeu què fer quan aneu a un concert d'Hugo Mas (comprar-lo). Ho comentava ell poc abans de començar l'actuació: no és el mateix estar a soles amb la guitarra que comptar amb acompanyants i centrar-se exclusivament
(i això ho dic jo) en la seua magnífica veu, com, per exemple, va passar en el concert de presentació a l'Olleria. Ací tenim una de les meues cançons favorites, Música pàl·lida II (No he sabut mai), en els dos contextos diferents:





I allò que més m'ha sorprés agradablement ha estat saber que l'altra cançó preferida que tenia d'Hugo Mas, Hepàtica, és, com la que acabe de posar, de la seua pròpia poesia. Tot i musicar poemes de Miquel Martí i Pol o de Manel Rodríguez-Castelló, aquells que més m'han agradat, pel contingut de la lletra i per la combinació musical, han estat els del mateix Mas. Açò promet:



Finalment, la cançó que agrada a tots, incloent els més exigents, és evidentment Daltabaix d'una sextina, amb lletra d'Esther Xargay i execució magistral d'Hugo Mas. Vos deixe amb ella i al youtube podeu continuar amb Vertigen, La nuesa i El meu poble, Alcoi. Com proclama sense descans Toni de l'Hostal: Visca Hugo Mas!!



8 comentaris:

alcoià ha dit...

visca!

Comtessa d´Angeville ha dit...

I a mi que Daltabaix d'una sextina és la que menys m'agrada...

M'encanta, ho he dit mil voltes, La cançó de l'alba. M'encanta m'encanta m'encanta però molt més si la toca ell a soles. Les altres m'agraden amb la resta de músics, però La cançó de l'alba m'agrada nueta, la veu i la guitarra i prou. A ma mare li passa amb ell i amb Senior que diu que només li agraden quan toquen soles. I quan va sentir a Hugo Mas amb El meu poble, Alcoi, va dir que era com si l'Ovidi haguera ressucitat.

Parlant de no vull partir amor no vull partir, aneu preparant cretina direcció Loen. És el poble on estaré, LOEN, a un fiordo preciós preciós preciós.

Comtessa d´Angeville ha dit...

I Baydal, tu la cançó de l'alba ja l'havies escoltat abans, que la va tocar a L'Alcudia

Vent d Cabylia ha dit...

Aaaaah! Ja deia jo que quan et llegia a tu allò de "No vull partir amor" una espècie de tonãeta em rondava pel cap... Però no era conscient d'haver-la sentit abans. Gràcies per fer-me memòria!

Toni de l'Hostal ha dit...

A mi la que menos me mata del disco és Je dors, perô perquê no li fa justícia, a la poètica de la Kαλπακις; en to' cas, lo millor qu'ha donat la cançó d'autor valenciana des de... Ausiàs Marck?

Per cert, qu'el nou ajuntament de l'Olleria s'enrôlla prou: dissabte que ve, dia 4, aniran el primo Senior i molta més penya!

Begonya Mezquita ha dit...

A mi m'agrada molt aquesta cançó de l'alba, la veu de l'Hugo, la poesia del Manel...

Vent d Cabylia ha dit...

Toni, crec que la que menys m'agrada del disc és la de Martí i Pol, que em recorda un poc aquella de Verdet. Però, vaja, res més a dir, que tot plegat és un goig

Toni de l'Hostal ha dit...

Pôs això:
visca Hugo Mas!
Visc a Hugo Mas!