diumenge, 8 de març de 2009

Marcel Cranc: cada estrofa, cada silenci

La dona inquietant d'Ara (2008)

Diuen d'estos mallorquins, Marcel Cranc, que són com Antònia Font però estacionalment a la inversa: si Antònia Font són l’estiu, la festivitat; Marcel Cranc és la llum de l’hivern, aquesta llum que acaricia, que et deixa amb ganes de més. El mateix compositor de les seues cançons, Miquel Vicensastre, ho reconeix: "crec que compartim l'esperit mediterrani, però Antònia Font fa una música més festiva, jo diria que d'estiu; crec que Marcel Cran fa una música també mediterrània però de tardor o d'hivern, del fred, que no deixa de ser una Mediterrània bella i bonica".

Jo no hi acabe de veure la comparança, però no per això deixen d'agradar-me. Em quede, més, amb el que el seu myspace diu sobre Marcel Cranc: "Sóc un home de fragments. Els meus pares eren cecs però amb les mans tendres com la carn del poeta. Mai he sabut comprar-me sabates: sempre massa grosses o massa petites. Tenc una por tan terrible a perdre la son que mai em fic al llit. No tenc corones de llorer ni títols acadèmics i m'enorgullesc de la seguretat que em dóna ser un ignorant". O també amb la descripció que fa un usuari del youtube de la cançó Naufragi del seu segon disc
Ara, la que hi ha més avall:
Uns delicats acords de piano, una veu d'extrema intensitat, un horitzó majestuós que s'obre ple de color, de dolor, de boire. Sa primera cançó val per tot un àlbum que fereix i reconforta al mateix temps. Està magistralment cantat en mallorquí però el seu mèrit resideix en el tipus de sensibilitat que inunda cada nota, cada estrofa, cada silenci.











5 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

"Tenc una por tan terrible a perdre la son que mai em fic al llit"

I a mi no sé per què no m'acaben...

Dani ha dit...

deu ser que soc d'estiu, o potser que no he escoltat la bona, però no m'acaben. Ara que, crec que la primera vegada que vaig escoltar Manel no em van acabar...

Anònim ha dit...

...per a mi és el millor grup que he escoltat amb molt de temps...estic d'acord en el fet que és un grup de vàries escoltes, però enganxen com una teranyina...

morena ha dit...

Pues me encanta, que lo sepas

besos

Vent d Cabylia ha dit...

A mi tampoc m'acabaven d'enganxar al principi, però al final m'ha acabat semblant una música molt especial per a moments molt particulars.