Veig esta imatge i no puc deixar de pensar en la semblança cartogràfica amb el mapa de la primera gran revolta popular catalana, la dels Remences, que actualment estic treballant a través de la transcripció d'algunes de les cartes enviades pel Consell barceloní. Els camperols que estaven sotmesos als mals usos, l'eliminació dels quals va ser la principal reivindicació del sindicat remença, residien en la Catalunya Vella, de manera que el territori d'actuació primordial dels revoltats fou el triangle comprés entre Banyoles, Vic i Santa Coloma de Farners. Igualment, les comarques del Pla de l'Estany, la Garrotxa, Osona i la Selva han estat ara les capdavanteres en l'impuls del procés de constitució de Catalunya en estat-nació.
Segurament, és una simple anècdota, però, com dic, no puc deixar de pensar-ho quan veig aquella imatge. D'altra banda, hi ha una diferència fonamental: en aquell moment el Consell municipal de Barcelona era enemic dels pagesos revoltats i ferm partidari de l'aristocràcia nobiliària i eclesiàstica. Fins al punt que, en contra de l'opinió monàrquica, va traure reiteradament la milícia urbana per tal de combatre'ls, com va ser el cas de gener de 1485, durant la segona revolta remença, quan els consellers barcelonins avisaren Ferran el Catòlic del fet i qualificaren els avalotadors de "folla gent":
Havem del·liberat [...] fer decontinent hun bon nombre de gent d’armes e de genets, e de gent de peu ab los quals lo il·lustre infant, loctinent de vostra altesa, puixe anar al encontra de aquesta folla gent e castigar-los degudament per manera que cessen tals errors, scàndels e, matent aquesta del·liberació en exequció, aquesta vostra ciutat ha treta la bandera e mesa en les finestres de la casa del Consell de la dita ciutat segons és de custum, e aprés sens dilació la traurà deffora acompanyada de la dita gent.Afortunadament el procés ara no depén de la força militar sinó dels acords majoritaris dels partits polítics votats en les eleccions. I, afortunadament també, Barcelona hi farà costat i comptarà amb la seua pròpia consulta. Davant de moviments així, que obrin la porta a l'opinió popular, pense que ningú no pot dir res, ans al contrari, és una via ben legítima i democràtica. De fet, conec moltes persones que no voten partits independentistes o sobiranistes -o no voten- i són plenament partidàries de la independència de Catalunya. Este és, doncs, el camí per saber-ne l'opinió de la societat catalana més enllà de la democràcia electoral, el que no lleva, com vaig explicar, no estiga d'acord amb el marc territorial escollit (encara que com ha copsat Vicent Terol no haja despertat les protestes valencianes; vaig errar i toquem ferro perquè la cosa continue així).
I, finalment, donar suport a estes consultes tampoc lleva, com em comentaven despús-ahir, que fóra bo que, en funció dels resultats, també es convocara un referèndum a la resta d'Espanya. Conéixer l'opinió directa de la gent mai no pot ser negatiu i, si Catalunya vota per la independència, potser ens duríem una sorpr$esa amb els resultats al conjunt de l'estat. O potser no... Allò interessant seria certificar-ho.
17 comentaris:
El que els meus ulls veuen són taques en les zones més poblades tant de la Catalunya Oriental com de l'Occidental.
Els buits corresponen a la Catalunya Nord -que també apareix al mapa i és sota jurisdicció francesa però forma part de la Catalunya més vella de totes- al bisbat de Tortosa amb excepcions notables però quina casualitat!- i a les terres més despoblades pirinenques -amb alguna excepció com la Seu d'Urgell.
Ara cadascú veu el que veu...
potser si que caldria preguntar-los als espanyols si volen ser independents de nosaltres, ens enduríem alguna sorpresa? i quin descans que ens quedaria! ;)
Tinc un dubte sobre estos referèndums. La gent que hi participa, ¿sap realment el que està votant? És a dir, ¿estem parlant d'un projecte concret persentat per algú, o simplement d'una noció abstracta, dirigida als sentiments? ¿Hi ha algun partit polític amb alguna proposta concreta, amb xifres, fronteres, mapes, etc.? ¿Què passaria amb el Barça, per exemple? ¿La gent ho sap? Hi ha mil exemples, mil coses, milions de petites coses. ¿Se'n parla?
Un altre detall, esta vegada semàntic: per a mi, 'autonomia' és ja una forma d'independència. ¿Hauria de votar 'sí' en el referèndum? ¿Què significa exactament la paraula 'independència' en la consulta popular sobre la independència? ¿Hi ha un criteri comú, un consens al voltant d'eixa 'independència'?
Quan els que hi estan en contra voten NO, el referèndum anirà de bo.
Joan-Carles, efectivament, si no veus que la densitat més alta de participació està en les comarques que he esmentat, doncs res, és perquè veiem coses diferents.
Clidice, dependria molt de la postura dels mitjans i dels partits, però la veritat és que l'opinió "si no volen estar amb nosaltres, que se'n vagen" està molt estesa (ara bé, caldria veure si això es traduiria en un vot en eixe sentit).
Tadeus, pense que això és el de menys. Mentre la cosa siga democràtica, sense imposicions i amb un evident esperit d'integració, no hi ha problema. Pel que fa al concepte d'"independència" en este cas queda clar que vol dir "estat-nació" (que implica una constitució pròpia i un reconeixement internacional).
Jordi, això es podrà comprovar amb les abstencions. D'això en parla hui Octavi Rodin.
TadeusTothom sap que aquest referèndum és en realitat un simulacre sense cap validesa oficial. Per tant, és molt fàcil anar a l'urna i introduir-hi la papereta amb el SI, sense la necessitat de calfar-se el cap sobre què representa el concepte d'"independència", perquè tots sabem que, al cap i a la fi, la consulta convocada és pura ficció.
Ara bé, quin seria el resultat si el referèndum s'hagués convocat de manera oficial i vinculant?
Per cert, pel que fa al marc territorial escollit (que apuntava Vicent en el seu post), com a valencià a mi encara ningú no m'ha explicat què dimonis d'organització política tindrien els anomenats Països Catalans independents: Una república federal com el cas d'Alemanya? Una república centralista amb capital a Barcelona seguint el model de França? Una confederació d'Estats tipus Unió Europea? Personalment, jo demane sense embuts la independència del País Valencià, però això de l'articulació dels PPCC encara no ho tinc clar.
un bon amic diu que la democràcia -aquesta- funciona perquè realment no es deixa opinar la gent. Jo, m'hi sume a aquesta opinió i hi dic més: cada vegada serà més difícil poder expressar opinions col·lectives no condicionades pels agents de control habituals!
Doncs la veritat és que els resultats pareixen indicar que en un referèndum oficial s'estaria encara molt lluny d'uns resultats a favor de la independència... Molta abstenció hi ha hagut.
Tot depén, Vicent. En cas que es convocara un referèndum oficial i vinculant, és logic que hi hauria un intens debat públic (al parlament, als mitjans de comunicació, al carrer, etc.), on es discutiria amb vehemència els pros i els contres. A més, els partidaris del NO, tant de dins com de fora de Catalunya, organitzarien la seua campanya, sense escatimar en recursos, clar. No tingues dubte que tot eixe rebombori muntat mobilitzaria molts ciutadans a anar a votar, ja siga a favor o en contra. Tothom seria llavors conscient que s'estaria decidint sobre la independència d'un Estat, que no és poca cosa.
Francesc, però és que a això em referisc: amb estos resultats em pense que ningú -excepte l'EI- continuarà potenciant la via de les consultes i posant la independència com un objectiu factible a curt termini. Quan la publicació de l'enquesta de la UOC a l'Avui -que donava un 50% de la població favorable a la independència- molta gent va pensar que realment era possible. Però després d'açò la veritat és que supose que tornaran a ser conscients que estan molt lluny.
Bàsicament perquè quasi tots els que havien de dir que sí han anat a votar i perquè estos resultats, a més a més, es donen en les zones més proclius a l'independentisme. Si extrapolem això a les grans ciutats i conurbacions metropolitanes -on ara veurem si es fan les consultes- supose que els resultats serien molt pitjors. Però bé, és millor ser-ne conscient amb una base real que no treballar sobre hipòtesis estimatives...
I si busquessim mapes del carlisme tampoc crec que la cosa varies gaire!
Jo no seria tan pessimista, Vicent. Amb aquests resultats el món no s'acaba, sinó que, ben al contrari, és un punt de partida magnífic. Com tu ben dius, hi ha anat a votar el sector més ideologitzat. Tenint en compte això, jo destacaria el fet que, tot i tractar-se d'un simulacre, d'un referèndum fictici sense cap validesa oficial, hi ha participat vora el 30% del cens. Déu ni do!, com diuen els catalans. Un de cada tres electors. Si continuem així, no dic que a curt termini, però a mitjà termini Catalunya esdevé independent. Pensa en el cas del Quebec, la sèrie de referèndums que hi han realitzat i com ha anat evolucionant el resultat. No confonem el desig amb la realitat. No demanem miracles. Un procés sociològic com aquest requereix temps, però el 13D ens ha mostrat que ja anem a bon ritme.
Per mi, en aquest moment, la consulta del 13D hauria de servir com a toc d'atenció per als polítics, tant els catalans com els de Madrid. Es evident que l'Estat autonòmic del 78 ha arribat a un atzucac. I no ho ha posat de manifest una minoria independentista marginal de quatre gats radicals, sinó un de cada tres electors catalans, poca broma. Ja és hora de reflexionar seriosament sobre quin model territorial ha de tindre l'Estat espanyol. Si ajornem la qüestió, cada vegada més ciutadans desencisats s'hi aniran sumant al sector independentista.
Vicent, no estic gens -però gens- d'acord que la participació siga baixa. Es tracta d'unes consultes organitzades per la societat civil i sense cap mena de suport oficial. I si ja costa que la gent no estiuege en les votacions en què el PODER -així, tot en majúscules- et reclama, més d'un 25% de gent que va a votar perquè li abelleix, sense més, en un acte de compromís militant molt fort, és una barbaritat.
Jo, de fet, ho veig molt al contrari: si hi ha eixe 25% de gent de "pedra picada", el dia que hi haja una consulta "de bo de veres", el sí ix sens dubte.
Salut!
P.S. Al principi era molt escèptic amb iniciatives d'aquest estil, perquè demanar a la gent militància molt molt activa és cansat i contraproduent. Però la veritat és que m'ha sorprés molt.
Crec que es nota que no viviu envoltats "d'indepes catalans"... :D
Les expectatives eren molt més altes i açò en gran manera ha estat una poalada d'aigua freda. Només cal fer una passejada per la blogosfera per a copsar moltes decepcions. A Òmnium ja ho van dir que per sota del 30% era un mal resultat i les divisions produïdes durant el procés d'organització no es podran curar per efecte d'un possible balanç exitós. De fet, amb uns altres resultats les reaccions de CiU i ERC hagueren estat ben diferents. I molta gent comença a plantejar-se la viabilitat de la consulta a Barcelona...
Jo no estic jutjant els resultats ni em resulten una decepció. Em limite a observar (una observació que evidentment serà esbiaixada, però que no es mou per una expectativa pròpia en cap sentit).
Com veus, Vicent, el meu optimisme delata que sóc valencià (concretament del Cap i Casal), i no visc precisament envoltat "d'indepes valencians". :D
Sembla que els relativament minsos resultats obtinguts han sigut fruit d'una organització sectària, amb intents de capitalitzar la consulta per part de determinats grups, tot excloent càrrecs electes i partits polítics del procés. Això és el que afirma López Tena, el director d'Osona Decideix, que es desvincula expressament de la Coordinadora Nacional. Osona és precisament la comarca amb la participació més alta, i amb diferència: 41% (49% si només es té en compte el cens electoral oficial, sense immigrants ni joves menors de 18 anys).
Publica un comentari a l'entrada