dimecres, 8 de novembre del 2006

En dir-se les veritats, se perden les amistats... Adagis 270 anys després (II)


Continue amb la selecció d'adagis compilats per Carles Ros:

Cartes, daus, dones, y vì, fan tornar a rich mesquì.
Contra el comù, no guanyaràs tu.
Conforme el pardal, la gavia.
Cada ollèta, troba sa cobertòreta
Cada cosa en sòn temps, y els nabs en Advènt.
Cada dia col, lo caldo amarga.
Cada hu parla conforme qui es.
Calla tu, y callarè yo.
Conforme faràs, aixi trobaràs.
Casa de dos portes, mala es de guardar.
Concell que no es bo pera tu, nol dònes à ningù.
Cuentos vells, baralles noves.

De tos pares quant sòn vells, not descuides un punt dells
Diu lo Bisbe de Comentja, qui no treballa no mentja.
De lo que no has estudiat no tractes, ques necetat.
De forn, y molì pots mudar; mes de ladre no has descapar.
Deixa fer al Mestre, per ase que sia.
Diu lo mort al degollat: Qui tan mal taparellat?
De vell, lo concell.

En esta vida la millor herencia es aplicar treball, y diligencia
En dirse les veritats, se perden les amistats.
En la casa ques treballa, jamès falta pa, ni palla.
En qui vaig, vaig.
En burles , ni en vères, ab tos majors no partixques peres.