Ahir, en el seu viatge entre Roma i Castelló algú em va portar una bossa plena de records i sensacions: la guia Time Out de Firenze, tota plena de subratllats i pàgines marcades; el Corto Maltese en prosa que vaig comprar a les paradetes de llibres d'enfront de l'estació d'autobusos de Bolonya; el Barres i corones, amb bona cosa de comentaris fets amb llapissera; L'arte d'insultare de Schopenhauer, que vaig comprar a l'estació de Santa Maria Novella durant la settimana fiorentina i que es va quedar precisament assenyalat pels insults a i giornalisti -potser en honor als meus convidats-; el Plagis d'Urbà Lozano, marcadet en les pàgines on vaig trobar errates; el segon número d'El Món Medieval, comprat en l'estació del nord de Barcelona per amenitzar un viatge cap a Pisa; El Mut de la Campana de Josep Lozano, amb algunes fulles arrugades pel vapor del bany; set dels molts llibres que vaig arreplegar a la capelleta de Coverciano on la gent deixava els exemplars que ja no volia, des d'una Utopia i un Elogio della pazzia editades en 1863 a Il sorriso della Gioconda de Huxley, passant pel Baudelaire de Philippe Soupault; i, finalment, La storia d'Elsa Morante, que tot i no haver llegit encara em transporta al moment en què la vaig rebre, al costat d'un acollidor escriptori romà des del qual es veu el gasòmetre de Pasolini -que per a mi és el de Maria-. Per a acabar-ho d'arredonir, acabat d'eixir de la Feltrinelli, Il giorno prima della felicità del napolità Erri de Luca, que encara no és un record ben assentat, però que promet ser-ho: È bella di notte la città. C'è pericolo ma pure libertà. Gràcies per l'alegria -i per l'enyorança- que tots -tu i els llibres- m'heu portat d'Itàlia.
11 comentaris:
Elogio della pazzia. Amb eixe títol el llibre ha de prometre molt.
Ah, clar. És el d'Erasme de Roterdam!. Per cert, la història de la Juve que comprí a la Feltrinelli, també molt recomanable. Molt ben recreada la història de la "vecchia signora".
I el llibre aquest de l'art d'insultar què tal? Divertit, suposo. Ens en podries fer cinc cèntims...
Francesc
Vicè, m'alegre. Caldria anar a Nàpols a comprovar les paradetes de llibreters de per allí (a vore què tal...).
Francesc, "L'art d'insultar" és una mena de repàs crític de la societat fet per Schopenhauer de forma alfabètica. Tota una sèrie de crítiques, parers, anàlisis o insults a institucions, nacions, professions, persones, etc.
Gràcies, Vicent.
Buff, Schopenhauer...! La alegría personificada! Quin misògin i misantrop, aquest pollastre!
De tota manera, m'encantaria conèixer algun insult o renec d'aquest cap de trons de Schopenhauer, perquè suposo que en deu haver escrits força de prou enginyosos i divertits!
Salutacions, Vicent
Francesc
Et pose l'exemple de la seua definició de "romanticisme":
Il romanticismo è un prodotto del "cristianesimo": religiosità esaltata, venerazione fantastica della donna e valore cavalleresco, dunque Dio, la dama e la spada -questi sono i contrassegni di ciò che è romantico.
I, d'altra banda, sí, les dones no ixen gens ben parades...
Doncs... em sembla que l'ha encertada!
Gràcies
Francesc
Hola de nou,
Vull dir que Schopenhauer segons la frase que has reproduït en italià, va definir molt bé el romanticisme.
No ens confonguéssim ara... que no sóc ni misàntrop ni misògin!
Salutacions
Francesc
No hi ha res com una bossa plena de llibres i un bon lloc on seures a llegir-los. Ara a l'hivern, si pot ser al costat del foc, millor que millor.
Salutacions.
Acabe d'aplegar a Roma, amb la bossa plena un altra volta (quin tràfec), va estar bé la 'paradeta' entre Roma i Castelló a l'estació de tren més bonica del món.
Sé que ho has fet aposta...(el fer-me vindre els ulls lluents, dic)http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/115264/#comments
Ja ho saps, la corriera Roma-València-Roma, sempre al suo servizio...llàstima que siga impossible traslladar cannoli
D'això es tractava, Maria, de tornar-te el favor. Gràcies, encara...
Publica un comentari a l'entrada