dimecres, 4 de novembre del 2009

Bancalets a la Xina?

"Bancalets" a la Xina

Hui torne a recomanar un parell de blogs valencians, però no de bloguistes en actiu sinó de gent que per raons ben concretes ja ha tancat el blog. Tanmateix, els seus posts romanen a internet i són ben interessants. En primer lloc, hi ha El Bancalet, que es tracta del relat i l'explicació del procés de naixement i desenvolupament d'un hortet de mitja fanecada a l'interior de la Marina Alta al llarg d'un any: tomaques, faves, naps, xirivies, carabassetes, pebreres, lletugues, albergínies, bajoquetes, carabasses i faves. La il·lusió del començament, les suors del treball, la recollida dels fruits, les males èpoques... Tot concentrat en 33 posts.

D'una altra banda, hi ha La llimonà no és de vaes (sic), el blog de l'estada Erasmus
d'un riberenc a la Xina, també durant un any. Les barbaritats que diu i la naturalitat amb què les explica són de campionat. En acabant d'arribar escrivia coses com esta:
L´altre día, anant a córrer a la matinada, vaig vore una tropa de xinos i xines agenollats en terra. Estavent podant el cèsped. Anaven en una corbella xicoteta segant-lo. No m´ho creuia, així q m´acostí a vore-ho i sí. Hi han varies tropes que es dediquen a això. ¿Per a què gastar-te diners en gasolina per a una máquina sí amb això contrates 20 xinos que ho fan millor, i damunt porguen les males herbes?
I poc després continuava amb una sèrie de comentaris sobre la higiene i el menjar del país:
La ronya es tu amigo i coses d´ixes, com deia, només tenen sabó del lagarto, de pastilla i d´escama i amb això llaven desde la roba hasta les parets.
La taronja xina es més ácida, i casi inmenjable. He arribat tot feliç en el mig kilo de mandarines, i al tastar-les... i collò, pareixia que menjava llima.
Les guarraes que arriben a menjar els xinos superen inclús als mals gegants dels fraggels, que cuinaven suc de fraggels en nap i aspinac. Vos presente en primer lloc la gominola de panolla. Es com la típica fresa o melocotó que et compres en el kiosc... però en sabor a panolla. Es comestible i té la podries ficar en l´amanida (ansalà de la bona).

Els mateixos xinesos no es lliuraven de la crema:
Ahir em presentaren al meu agermanat, o siga, al sapo que t´assignen si eres Erasmus pa que te faça el paripé i t´ensenye la ciutat i se faça el teu amic de per vida. L´odie. Li diuen Wang Ling Feng, però ell vol que li diguen Jack. Com no vull fer-li un lleig li diré Jack Caracremà, xq té la cara ratà i pareix que li bolliren el cap quan era xicotet. [...]
Continuant en la meua historia de Jack Caracremà he de comentar que sóc un desgraciat. ¿Per què a tots els putos suecos els ha tocat una tía d´acompanyant i a mí el puto caracremà? ¿m´han vist cara de perdre oli? Fills de putes.

A expenses dels comentaris racistes i envejosos, que en faré i molts, comence a vore que hi ha de tot, com en tot el món : xinos agres, xinos belicosos, xinos malèfics i especulaors, xinos mafiosos, xinos desconfiats, xinos que xillen, xinos amargats, en inclús xinos quasi negres. Aixina i tot, sempre acabes trobant algún per el que val la pena retirar els insults. O no.
Però els comentaris de tot tipus no anaven únicament adreçats als xinesos, sinó que també els occidentals que l'acompanyaven a la universitat eren objecte de la seua corrosió:
Sí, els suecos són uns impresentables : maleducats , malcriats, beuen cervessa a tot hora, fumen i tiren les colilles per on els passa i els veus uns aires de superioritat que voldries que els agarraren cuatre xinos fent karate i els molgueren a palos. [...]
Nigeriano nacionalitzat sueco, va de listo per la vida. Es el típic que va en cançons de rap, roba llarga i fent-se el passota de la vida. Menja rapé (tabaco d´ixe que se fica en la llengua, lo pitjor del món), i damunt se veu que es un niñato malcriat. O siga, que dona asco y damunt es negre. Tinc que fer una puja a vore que donen més agonía, si els negres o els grocs. De moment els xinos negres (hi han, jo n´he vist per así), s´enduen la palma.

Ell mateix justificava la seua actitud:
Si cregueu que sóc un xenòfobo i un raciste, és que teniu raó. Ho sóc però de tots els païssos i totes les ètnies. Me cague en els suecos, en els danesos, en els xinos, en els alemans, els negrates i els espanyols. Els espanyols són lo més lamentable que cónec. L´altre dia, comprant en la ciutat em vaig pillar a dos espanyols, i curiosament de Valencia. Els salude i m´alegre de poder per fi parlar espanyol, tot feliç, els dic cuatre coses e intente ser amable... passaren de mí com de la merda. Donen asco, venen así a fer turisme i se creuen que poden comprar duros a cuatro pessetes. Uns antipàtics, vamos. I no és la primera volta que em passa. Els espanyols quan venen a Xina i veuen un altre espanyol actúen com si estagueren ahí en Benifaió comprant llonganisses en la carnissería, o siga, passen com de la merda. Ie, que estem a l´altra punta del món!!
¿Sabeu que és el primer que pregunten quan dic que sóc espanyol? Si sé ballar flamenco, si sé torejar, tocar la guitarra i si m´agrà el vi. Bona imatge dels espanyols : ballaors, toreros i borratxos. Inclús el Jack Caracremà volia introduir-me en un grup de fans del toreig, me caguen la puta, en lo que odie els putos bous, i así tots parlant-me del San Fermín, del Litri, de José Tomás i del bou Pinto. Che, aneu a fer la mà!!!
Però tant al principi com al final, no podia més que afirmar que s'ho passà molt bé i que la Xina és tot un món per descobrir i gaudir:
La veritat que estar así mola molt. Sí, els xinos són uns vinagres i me miren com si havera mort un gos a pataes, però dona igual, el país està guay amanta, i disfrutes mirant les coses diferents, tant de cultura, com de menjar, com els fregaos mafiosos. Molta gent crec que estaría espantada, però jo estic feliç. [...]
Anar allí ha sigut un gran cúmul d´experiències, i sobretot, molta comparació entre els xinos i nosaltres, pa al final donar-se compte, com un cercle, que no som tan diferents. M´agrada la seua escritura, la cultura milenaria, i totes ixes coses, però a l´hora de la veritat, són igual de putes que moatros. En tots llocs, hi han putes i drogues, bones i males persones. "Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais mai de la vida... xinos tirar gargalls més grans que els del tio Ramón, he vist xinos cagant de peu en la oscuritat prop de la porta del Water... Todos esos momentos se perderán en el tiempo, com la lletà baix el condó (per tots ixos fills bastardos que mai viurán)...
Es hora de sopar..."
Ale, a cascarla.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

m'he quedat de pasta de full! és boníssim!

TdlH ha dit...

Ie, a mi lo que més me râlla del loquilàndio 'ixe -que, si no és de Suecə, cert qu'és de la rôglâ- és que li donaren una beca Erasmus a la Xina; les Erasmus no eren pâ Europa només!?

Ara, to' lo âtre que diu és sûscribible, encâ que pâ vôre xinos te n'entres al todo-a-sien del carrer Sequial, qu'està al costat del Casal J@ume 1er (mira, un' âtre puesto a on els tenen enganyats com a tals)...

miquel ha dit...

Menuda sorpresa quan he obert el blog i he vist un enllaç al meu!!!!jaja 1000gracies. ENs coneixem? Un salut!!!

Anònim ha dit...

Si Goebbels propugnava la GUERRA TOTAL, el Llimonà este practica la XENOFÒBIA TOTAL !!
Aixo sí, prou més divertit. Quin fart de riure, tu ...
(emili)

amparo ha dit...

Hola,

Com cada dia entre en la pàgina d'estadístiques del meu bloc i veig que avui hi tinc una novetat: un nou enllaç entrant. " Vent d Cabylia", interessant bloc.

Pense que no ens coneixem, no obstant això, t'agraeix que m'hages agregat a la teva llista de blocs.

A partir d'ara també aniré seguint el teu bloc.

Vent d Cabylia ha dit...

Toni, pel que diu en algun que altre post és, evidentment, suecà (jo no sé que els donen allà, tu, però a animals no els guanya ni Déu...)

Miquel i Amparo, no ens coneixem de res, però per a això està la blogosfera. "Els que s'assemblen es troben" o alguna cosa així diu el refrany i esta és una molt bona manera d'anar trobant gent amb interessos i afinitats similars. Salut!

Anònim ha dit...

Jejeje, molt gran el blog del segon xicon. M'ha recordat allò que deia Homer Simpson al seu fill: si vols lliurar-te de formar part d'un jurat, digues que tens prejudicis contra totes les races.

Ivan Martínez Araque ha dit...

Ara que passava per ací, em ve al pèl. L'altre dia anava jo més feliç que en guerra, imbuït per l'ambient exitós d'haver trobat uns quants documents notarials que feien referències a salaris i jornals del camp, i amb altres formes d'organització del treball en l'Horta a banda de la mitgeria i demés... Quan va i em trobe, eufòric, un "bancalerius" que feia obres i treballs amb figueres, olives i demés arbres fruïtals.
Al quart contracte alguna cosa no m'encaixava, caram, quant de bancal. Només havia de fer clic al DCVB, justetet en la primera entrada del mot.
Aprofite ara que no em sent Ferra.net.