divendres, 18 de desembre del 2009

El llop pantera de la mar

Ahir, resseguint la fracassada vena filològica que motivà el post dels genovesos, em vingué al cap cercar una de les paraules que ocupaven l'agenda del dia: decidir si un dels dinars nadalencs d'estos propers dies consistiria en un cocido montañés càntabre o en un arròs amb llamàntol. Pel que fa a este darrer animal, el bogavante castellà, recordava que en un programa d'aquells de Thalassa un pescador balear -pense que menorquí- li deia llumantu i em picà la curiositat la diferència. I la qüestió té la seua gràcia: la paraula prové del grec lykopánther, que literalment vol dir llop-pantera i sembla que genèricament fa referència al lleopard o pantera de les neus, que com el llamàntol, és d'aparença ferotge i té motes sobre el seu cos:

Llop màntol

Del grec passaria al llatí amb la forma lucopantus i d'ací segurament a lupocantus, lopocantus, lopcàntol i fins al llocàntol que diuen a algunes zones de l'Empordà o al lop màntol que es documenta en les ordinacions del preu de la venda del peix de la ciutat de València en l'any 1324. I d'este lop màntol o llop màntol deriven la resta de variants de la nostra llengua: llomàntol, que és la que més m'agrada perquè manté la memòria del llop, llomanto, llamanto i llamàntol, que ha esdevingut finalment la normativa. A més a més, pareix que l'arròs amb llomàntol ha estat l'opció escollida per al dinar: me n'alegre molt!

Lleopard de les neus

13 comentaris:

David ha dit...

Impressionant!

M'ha agradat molt esta entrada.

La qüestió és: qui s'atreviria a dir en qualsevol restaurant de qualsevol platja del nostre país: "m'abelleix una paella de llomàntol" ?

Em pense que no hi ha cap cambrer que ho entendria

Clidice ha dit...

doncs aquí a BCN en pots demanar, sempre i quant t'hagis fet una segona hipoteca a la casa :S

Una bona tria! :)

(mira tu una paraula que us devem :P)

Vent d Cabylia ha dit...

M'alegre David. Pâ això estem!

Clidice, no volia dir que la paraula siga d'origen valencià, sinó que eixe document de 1324 és l'únic conegut en què queda clara la constància d'estar fent referència a un "llop" ("màntol").

Busca qui t'ha pegat ha dit...

M'encanta, Vicent.

No tenia ni idea: sempre havia dit bogavant...

És curiós que el llop també nom al llobarro ;)

Francesc Vera ha dit...

Si eixe arròs amb llamàntol està tan bo com el que fa la meua dona, et xuclaràs els dits. Bon profit!

Unknown ha dit...

Així m'agrada! Tots sabem de tot i a mi també em passa.

"Els valencians" no sabrien el que diem; llevat és clar, que et trobes entre El Campello i Guardamar -si més no- i demanes "gramàntol". De l'amic, professor, botànic i escriptor alacantí Daniel Climent a MIGJORN (ja saps ja venim així de fàbrica) on el terme es discutí -a bastança- al voltant del 10 de desembre del 2009 fa poc més d'una setmana.

Talle i enganxe. No cal remuntar-se al segle XIV és qüestió de baixar més sovint uns 150 kms. de costa valenciana i qui sap si pugem una miqueta més amunt:

Diu el Dani:
"A Alacant i al Campello (l'Alacantí), els mariners de tota la vida i la gent que li agrada menjar i coneix els crustacis, anomenen "gramàntol" al que altres diuen "escamarlà" (Nephops norvegicus)"

David mira que n'hi ha, de platges entre la Marina Baixa i el Baix Segura! Procura que l'amo del restaurant siga del poble, això sí!


Daniel Climent

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, en el DCVB també ixen les formes gromàntil i d'altres amb eixa arrel. Miraré això de Migjorn.

Martí, vaja, un altre a la llista: llobarro de llop gran, per la seua voracitat.

Francesc, no ens faces befes, que ja és quasi hora de dinar!

Anònim ha dit...

El llomàntol amb o sense arròs està molt bo, el que fa por és lo gran que és, evidentment amb arròs millor. És un com una gamba però amb braços comestibles.

El Penjoll Morisc ha dit...

Baydal! fill de fills de moriscos, a que ve esta censura? eres un seqüaç de Cal·linca? o del Penjoll i els seus cal·linquistes integristes prepotents? com és que no tens enllaçat a l'apartat de blogrolls al Penjoll Morisc, la Blocostera de La Costera?

Enllaça'ns ja home (i no ens poses en humor que açò va en sèrio!)!

Vent d Cabylia ha dit...

La meua sintonia amb el cal·linquisme, malgré moi, és evident (no s'enutge senyor Tadeus)... Però, collons matxo, espereu-se a les novetats de gener-febrer, més que res perquè ara me'n vaig a Sants a agarrar el tren (i ja vorem si tinc internet a la capital del regne). Au, quan puga vos pose, dissidents!

Alexandre ha dit...

Mira, claveu-vos un Cocido Montanés que, si te'l fan amb ciència, eixiràs del dinarot ben lluït!

Xavier ha dit...

Supose que ja hauràs vist que per Mallorca també se'n diu grimald o grimaldo. Ací per Nadal, farem l'Olla, com Déu mana. :)

Per cert, supose que et referies que el llamàntol té clapes al seu cos, no motes. ;)

Vent d Cabylia ha dit...

Alexandre, no tenim qui ens faça un "cocido montañés" en condicions!

Xavier, nosaltres a Nadal també farem putxero (que per molt que no siga normatiu, no pense dir-li d'una altra manera!). I m'apunte això de les clapes...