Antic monestir de Sant Miquel dels ReisEl monestir dels jerònims de Sant Miquel dels Reis es va començar a edificar en 1546 sobre l'antiga abadia dels mercedaris de Sant Bernat de Rascanya sota el mecenatge del duc de Calàbria, virrei de València. A la mort del duc en 1550 les obres es paralitzaren i no es reprengueren fins la dècada de 1570, ara sota la influència herreriana de El Escorial. Hi destaquen la façana-retaules de l'església i les dues torres laterals, el temple d'una sola nau i un gran cor alt i els dos claustres. Els jerònims van ser exclaustrats durant la desamortització a mitjan segle XIX i el monestir passà a mans de l'Ajuntament de València. En 1856 fou destinat a asil i des de 1859 fins a la dècada de 1960 serví com a presó. Actualment ha estat restaurat i és la seu de la Biblioteca Nacional del País Valencià.
Hui apareixia a El Mercantil Valenciano que ha estat descobert un túnel excavat pels presos del bàndol republicà durant la dècada de 1940 per fugir:
I, entre d'altres, podem trobar els següents testimonis d'empresonats durant aquella època:
A les sis del matí, diana; a les 7, el recompte de l'Oficial que acabava la seua jornada, estant ja tot el personal dempeus i els bolics polidament ordenats; a les 8, el desdejuni, un cassó de malta superaiguada i tot just amb algun mil·ligram de sucre; a les 9, nou recompte amb la seua consegüent formació, a càrrec de l'Oficial entrant; a les 9 i mitja altra cridada a formació per a eixir al pati; a les 12 i mitja formació de nou en el pati, en quatre o cinc files, davant altres tantes calderes de ranxo per al seu repartiment, i seguidament retirada —també en formació— als dormitoris; poc després, a les tres de la vesprada repetició de cridades i formació per a nova eixida a patis; a les 5 o les 6, segons l'època de l'any, es distribuïa el ranxo de la nit, amb les formacions de rigor i es tocava a retirada a dormitoris, on a continuació es tornava a passar recompte per l'Oficial de guàrdia, i, finalment, uns minuts després, es tocava silenci.
Carlos Llorens. La primera dècada
Carlos Llorens. La primera dècada
A la nit, la característica principal de tal dormitori era l'atmosfera quasi irrespirable que es formava: finestres tancades, homes amuntegats i sostres molt baixos; no feia calor, però tampoc fred. Per la mateixa escala, la qual dóna al túnel, s'entra a dos dormitoris més, la cambra i el cinquè. Des de les nostres finestres es veu l'horta, Alboraia, el Cabanyal, un tros de mar i el pas d'éssers que, oh Déus!, gaudeixen de la inefable dita de la llibertat; anar on volen, dormir en llit calent, amb la seua dona el que la tinga, etc., etc.
Manuel García Corachán. Memòries d'un presidiari
Manuel García Corachán. Memòries d'un presidiari
Fotografies de la presó franquista de Sant Miquel dels Reis:
3 comentaris:
Ja que heu parlat de la sensibilitat tradicional valenciana envers en seu patrimoni arran de la destrucció del palau de Ripalda, que vos sembla l'aparició dels plànols d'un altre edifici emblemàtic com és el palau reial de Valéncia? Considereu un deliri nacionaliste la possible reconstrucció, dic bé, de l'hitòric palau? Ausades que té episodis lamentables la nostra història!
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3337&pIdSeccion=19&pIdNoticia=246201&rand=1163230461832
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3337&pIdSeccion=19&pIdNoticia=246202&rand=1163230461832
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3338&pIdSeccion=16&pIdNoticia=246478&rand=1163220414299
Com he llegit per ahí, va contra la Llei de Patrimoni Històric Espanyol fer una còpia d'un bé històric, però la qüestió no és eixa. Si es va tirar en un moment històric determinat no té massa sentit reconstruir-lo ara.
El que sí que té sentit és conservar-ne la memòria (tant de l'edifici com de l'enderrocament) i la millor manera de fer-ho és traure a la llum restes arqueològiques in situ. Seria recomanable una actuació com la del Portal dels Jueus de l'antiga muralla medieval de València, és a dir, els ciments que hi ha a l'estació de metro de Colom de davant d'El Corte Inglés (que desgraciadament molt poca gent sap què són perquè es truncà tota informació pública en acabar les obres a causa de la pressió d'UV per haver emprat un valencià "catalanitzat" amb "aquests" i coses per l'estil... què hi farem!).
Val a dir, com han proposat alguns arqueòlegs del SIAM, es podrien cercar els fonaments de la porta del palau o altres elements destacats i museïtzar la zona, explicant com era el palau, la seua evolució històrica (d'almúnia andalusí a real de Jaume I, de palau de Jaume II a residència de la capitania general borbònica), el seu enderrocament quan la guerra contra Napoleó, les muntanyetes d'Elío (formades amb l'enderroc), fins arribar als Jardins dels Vivers. Fins i tot, donarien més entitat als Jardins.
Això, ara per ara, amb la regidora de cultura que tenim a l'Ajuntament és impossible. Independentment que Rita haja donat la negativa, un regidor neguitós i amb voluntat podria aconseguir fer alguna bona actuació. La que hi ha ara, tanmateix, és de les que pensa que "com menys millor" (no siga que li lleven la cadireta si fa soroll).
Entenc que una reconstrucció pot resultar nefasta per a les arques públiques però torne a tindre deliris. A Catalunya, referència sempre, van reconstruir el Liceu després de l'incendi i s'estàn reconstruint sobre les ruïnes els castells medievals. Al País Valencià assolem el patrimoni amb total indiferència i no existixen este tipus d'actuacions.
Pensar en alguns episodis valencians com l'enderrocament del palau reial em posa malalt i crec que s'han de corregir d'alguna manera estos erros històrics fatals.
Jo no podria ser Conseller de Cultura, perqué tindria massa projectes d'este tipus al cap. La reconstrucció dels castells seria un d'ells i, tal volta, la d'alguns monastirs i la del palau reial de Valéncia. Tot amb finançament privat? La viabilitat ja és un altre tema.
Publica un comentari a l'entrada