dimarts, 22 de maig del 2007

Serrano Suñer era catalaniste!!

Himmler, a l'esquerra, amb un catalaniste, Serrano Súñer, al mig, a Berlín


El cuñadíííísimo, Ramon Serrano Súñer, la figura més longeva del franquisme, que va morir plàcidament en 2003, a l'edat de 102 anys, era un "intolerable catalanista"... L'amic de José Antonio Primo de Rivera, l'home de la cunyada de Franco, l'artífex de la unificació de la Falange, els carlins i les Jons, el germanòfil que feixistitzà intensament el règim franquista en els seus primers anys, eixe... considerava que català i valencià eren la mateixa cosa. Clar, era un home intel·ligent i qualsevol amb dos dits de front pot comprendre això i qui els té i sembla que no ho comprenga és que actua de mala fe, com fan els dirigents del Partit Popular per tal de traure rèdits electorals de la crispació.

I tot això ve a sant que l'altre dia, cercant un article en un dels números del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura de l'any 1972, vaig trobar un breu text de Serrano Súñer, escrit en ocasió del cinquantenari de la revista i en remembrança de l'intel·lectual local Lluís Revest, al qual aquell havia conegut quan feia el batxillerat a la capital de la Plana, on estava destinat el pare de Serrano Súñer. Hi deia:

Revest era... un profesor extraordinario del catalán-valenciano en el que escribió muy elegantes poemas de corte horaciano y al que -sirviendo de precursor a los escritores de la Valencia actual metidos de lleno en este empeño- pretendía purificar, librándole de la ganga dialectal, "del valencià d'espardenya", para volverlo decididamente a su cuadro originario: el catalán puro y simple...
...fue maestro de la suya, el catalán-valenciano para el que hubiera deseado devolver la limpieza y el esplendor de que dio muestras en Valencia en las proximidades del Renacimiento, cuando perfeccionaban allí el catalán originario poetas como Ausias [sic] March... Respaldo importante de su docencia activa de esta lengua fueron su "Llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu"... y otros varios opúsculos y trabajos...
...Pero más suya fue todavía la hazaña de la Sociedad Castellonense de Cultura... que ha mantenido con tesón un Boletín de muy cuidada edición y de gran interés erudito y literario. El "Boletín" que es básicamente bilingüe -castellano-catalán- recibe también colaboraciones en otras lenguas romances y es como una lucecita de señales que en medio del campo castellonense -entretenido en sus ocupaciones ordinarias- emite y capta mensajes al y del planeta de la cultura que no es particular de ningún sitio.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Sense cap de dubte, molt curiós.