diumenge, 18 de novembre del 2007

Bertín Osborne és català!

Norbertet Born i els seus amics pancatalanistes

Com ho llegiu: Bertín Osborne, eixe magne artista símbol de la més gran Espanya, és català i la censura castellana ha canviat la història per negar-nos la glòria de tindre'l a l'Olimp dels homes més significatius de la història dels Països Catalans.


Com si no s'explica que en 1983 participara al Festival de San Remo amb la cançó
Eterna Malattia? De tots és sabut que Osborne té una petita dificultat en la pronuncia i que el vertader títol de la cançó era en català, Eterna Malaltia, amb el que, de pas, feia referència a eixa imperfecció en el seu parlar. En el mateix sentit, un altre dels seus treballs artístics (un programa de televisió) es deia Ankawa, és a dir, Encara pronunciat en català de les Terres de l'Ebre i amb eixa lleugera tara que l'apropa de vegades a Jiménez Losantos; "ancawa no he acabat d'esmorzar" s'anava a dir el programa, però ho van deixar en Ankawa. Un altre indici de la seua catalanitat són les seues cançons i discos: si en el primer disc de 1981 incloïa temes com Mediterráneo, de clara vocació pancatalana, en 1995 tragué un altre disc anomenat Amor mediterráneo; més clar, aigua. De fet, darrerament ha tirat cap a casa, i, retirat del circuit estatal, presenta el Grand Prix a Canal 9.

Amb tot, els castellans han tergiversat la història. L'han obligat a parlar en castellà amb accent andalús (però ple de catalanades) i, fins i tot, li han canviat el nom, que no és "Norberto Ortiz Osborne", sinó "Norbert" (nom d'origen germànic molt més proper a la llengua catalana que no a la castellana), "Ortís" (cognom documentat pel Diccionari Català-Valencià-Balear a la Catalunya Nova) i "Born" (mot ben català que, per a més inri, ha estat substituït pel d'Osborne, com el "toru" espanyolista). Si vos fixeu, els de la Viquipèdia, aliats amb la censura estatal castellanoespanyola, només han deixat fer una entrada sobre Norbert en castellà (i no en català!)

I açò a que ve? Supose que ja ho sabreu: a la darrera d'en Jordi Bilbeny, la del "Lazarillo valencià". Potser la burla és precipitada perquè encara no he atés a raons amb les seues teories, ja que no les he llegides a fons (més enllà del que ix als mitjans i dels escrits que penja al web de la seua fundació), però és que si ja em feia pudor això de Colom (més que res perquè companys de professió m'havien contat unes quantes de les cagades de manual que havia fet per la seua obsessió), el que ha afegit després sembla confirmar que el rigor documental se'l passa pel folre i el que li interessa és el sensacionalisme: que Amèrica va ser una empresa catalana perquè als mapes antics ixen banderes roges i grogues, suposadament quatribarrades; que Otger Cataló va existir; que Catalunya és l'origen de l'estat italià; que Cervantes era de Xixona i va escriure El Quijote en català; que Hernán Cortés era català i es deia Ferran Cortés; i ara que el Lazarillo de Tormes fou escrit en català per Vives o Timoneda i que el personatge no era de de Tormes sinó
de Tormos.

A banda de les ràpides i divertides crítiques (però algunes de trellat) que li han fet Valencianisme.com, la meua prevenció ve d'alguns dels arguments emprats per al cas de Colom, per exemple, que no va eixir de Palos de Moguer sinó de Pals, a l'Empordà, i sobretot que, segons Bilbeny, Colom provenia "de la noblesa barcelonina, va ser diputat, governador militar, corsari, membre del Consell d'Estat, amb un germà, Francesc Colom, que era president de la Generalitat i un altre que pertanyia a l'Església". I això, a l'alçada del segle XV, deixa rastres irrefutables, no la sèrie d'indicis i proves enganxades pels pèls que aporta (i que no se sostenen sense apel·lar sempre a la malícia dels censors inquisitorials procastellans).

De fet, aquella pudor inicial era la mateixa que m'arribava quan vaig llegir per primera vegada els articles de l'ínclit Ricardo García Moya, adalil de l'anticatalanisme amb les seues estrambòtiques teories sobre la senyera, l'origen mossàrab del valencià i, fins i tot, la procedència del català occidental del valencià (mitjançant la influència valenciana a Tortosa i la universitat de Lleida al llarg dels segles medievals i moderns). Si no saps massa del tema (i, sobretot, hi estàs predisposat), et pots empassar fàcilment la seua dialèctica sofista; ara bé, quan escarbes una miqueta (vas a les seues fonts, per exemple), de seguida observes com tergiversa directament els documents i els interpreta sempre segons la seua teoria predeterminada, alhora que rebutja els elements inclosos en les mateixes fonts que rebutgen de pla els seus interessos preconcebuts. Si t'hi dediques, és relativament fàcil comprovar qui està fent història i qui està fent el que li ve en gana.

En tot cas, procuraré agafar de la biblioteca algun dels llibres de Bilbeny i llegir-lo estos Nadals; encara que no és la meua època (de moment sóc més del XIII i el XIV) em permetrà confirmar o rebutjar la prevenció inicial. Ja vos contaré. De moment,
com dic, em fa la mateixa pudor que García Moya, ja que, com aquell, sembla no tindre fi en el seu "desemmascarament de la veritat". Però el pitjor de tot és que el catalanisme acrític, ben predisposat a glorificar la nació, li dóna la raó com si la comunitat científica no servira absolutament per a res (Bilbeny és que no és ni llicenciat en història ni docent d'història). Almenys al País Valencià ni els mitjans ni cap part notable de la societat li ha donat a García Moya la categoria intel·lectual que li estan donant a Bilbeny alguns dels mitjans i part de la societat a Catalunya; seria realment vergonyós i patètic...


P.S.: I, ara que pense, hi hauria bens pocs cristians en el segle XVI a Tormos, que era un poblat musulmà fins a 1609 (haver n'hi haurien, però poquets...)

12 comentaris:

Daniel Monfort ha dit...

Chapeau Vicent, la veritat és que el personatge i el seu club de fans fonamentalistes me treuen de polleguera que diuen. Vaig vore un debat al 33 (sí, li han donat bombo els mitjans) i tenia vergonya aliena de vore el tracte i els atacs a la resta de gent. Afortunadament un 30 minuts que també es va fer sobre la catalanitat de Colom es va tornar com graciós ja que al final semblava una entrevista amb una colla de freaks que cadascú deia que Colom era del seu poble.

Eco Taronja ha dit...

La comparança amb Garcia Moyà espectacular, l'has donada al clau Vicent.

Martí ha dit...

Home, Fernan Cortés el més probable és que fos aragonès, la teoria de què era extremeny si te la mires bé trobaràs que és ben surrealista.´La de què era català, pot ser bastant probable car l'alta noblesa aragonesa estava fortament emparentada amb la catalana. No et cal ser historiador, només que t'informis una mica d'heràldica i miris quins són els orígens del llinatge. Abans de fer el criticaire val més la pena informar-se. L'historiador aragonès Jose María Lacarra ja creia que "Fernan Cortès" era aragonès, malauradament la censura franquista l'impedia de publicar-ho obertament.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/42082

Anònim ha dit...

Li vaig llegir alguna cosa sobre el tema del Lazarillo a Isabel-Clara Simó deu fer ja un grapat de mesos (al 2006, probablement), i em vaig fer creus quan va apuntar Lluís Vives com a possible autor. Que un valencià que va fugir de València per a no tornar mai essent adolescent (i bons motius tenia!) fos capaç d'escriure una joia del castellà ambientada en Castella em pareixia cosa de Cuarto Milenio...

La comparació amb els sofismes blaveros és d'allò més encertada: de vegades basta amb veure què tenim per casa per a entendre millor de quin mal pateixen en la d'enfront...

Vent d Cabylia ha dit...

la trappola, potser abans de criticar el que ha de llegir bé hauries de ser tu. Crec que ho he exposat de manera ben clara: malgrat que no he analitzat a fons tots i cadascun dels "descobriments" de la colla de Bilbeny, la seua mateixa acumulació assenyala de quin peu calcen.

Per tant, no estic dient que potser alguna de les moltes coses que diuen no siga veritat, però en el cas concret de Cortés he enllaçat un .pdf en el qual s'expliquen les suposades causes que fan d'ell un "príncep de Catalunya", tot i que procedent del senyoriu d'influència aragonesa de "Cortes d'Arenós" al regne de València (ja em diràs el rigor que tenen en dir d'això "príncep català").

No hi ha referències a Lacarra, sinó una sèrie de conjectures moltes d'elles irrisòries, com ara que entre els castellans no hi havia la idea d'un "monarca universal", que actuà com els almogàvers a Grècia, que els seus portaven barretina, que sabien fer vaixells i eren de secà, que era de sang reial perquè va demanar ser "rei de Mèxic", que virrei era un "títol català", i que moltes coses "fan tuf" a censura, perquè sí, per totes parts...

Així i tot, no renuncie a escoltar més arguments, però eixe pamflet no em demostra res. L'únic que sé, per exemple, és que Francesc de Montcada, de família catalanovalenciana, va escriure a penes 70 anys després de la mort de Cortés l'"Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos", rememorant l'expedició almogàver i fa una referència a Cortés, precisament en contraposició als catalans (assumint doncs que era de "l'altra" Corona de la monarquia):

siguieron el ejemplo de Agatocles en Africa, y le dieron á Hernando Cortés en el nuevo mundo [...] No quiero hacer juicio si éste, ó el de los Catalanes fue mayor hecho, porque pienso que son entreambos tan grandes, que fuera hacerles notable injuria, si para preferir alguno, buscaremos en el otro alguna parte menos ilustre, por donde le pudiéramos juzgar por inferior. Españoles fueron todos los que lo emprendieron, sea comun la gloria

Martí ha dit...

Disculpa si et va molestar el comentari. El que no em va agradar de l'article és que no hi veia pas una crítica sinó una desqualificació. Et confons si et penses que jo em crec les teories d'en Bilbeny, algunes pot ser sí, però de cap manera totes. I ho dic com a simple aficionat que jo no sóc pas historiador, senzillament m'agrada molt llegir i m'he fet la meva pròpia opinió. La referència a en Lacarra és meva i no pas d'en Bilbeny, fixa't que ell defensa que Cortés era català i jo sempre he pensat que era aragonès o descendent d'aragonesos. Respecte a en Colom, no sé pas quina podria ser la seva nacionalitat, espero que algun dia els historiadors m'ho sabreu aclarir, però el que tinc molt clar és que la història oficial és falsa. A partir del segon viatge i sabent els coneixements matemàtics de l'època (això sí que és la meva especialitat) en Colom (i qualsevol mariner experimentat) havia de tenir prou coneixements i prou dades com per determinar la longitud de la seva posició, se'm fa impossible llavors pensar que en Colom no sabés que no es trobava a les índies i que no veiés que la distància que havia recorregut era massa curta. Sí la història oficial, la inquisició, els reis catòlics o qui fos, van ser capaços de manipular aquest punt no se'm fa gens estrany imaginar que també es van poder manipular els seus orígens, nacionalitat, llengua pròpia, o fins i tot el seu nom. Hi havia tot un continent en joc, és fàcil imaginar que es deuria aplicar tot el joc brut inimaginable. Si les democràcies actuals manipulen com ho fan, com no podem arribar a entendre que les fonts oficials al segle XV no poden ser de cap manera fiables.
Respecte en Cervantes jo el que recomano és sobre tot llegir-lo, com a mínim passaràs una bona estona. Un fet que em sorprèn és que si et mires la vida de l'insigne escriptor castellà et trobes que es deuria passar mitja vida entre catalans. València, Barcelona, Gandia, etc... haurien d'haver estat a la força ports coneguts i habitats per en Cervantes, en canvi et trobes que a les seves obres les referències a ciutats de la corona d'Aragó són poquíssimes. Si et fas un esquema dels recorreguts que fan els seus personatges són estranyíssims, i no m'estic referint al Quixot.
Sobre si és possible que llibres escrits en català ens hagin arribat als nostres dies com literatura castellana? Bé, jo en tinc un que no en tinc cap mena de dubte, la "Brevísima relación de la destrucción de las Indias" de "fra Bartolomé de las Casas o Casaus".
Si acceptés la premisa de què com a mínim existeix un llibre on es va fer la traducció, i es va manipular posteriorment la biografia i nom de l'autor, pots arribar a la conclusió que no pots saber quants i quins llibres es van arribar a destruir i manipular.
El mateix Cervantes ens descriu perfectament la manera d'actuar a l'època en el capítol on es cremen els llibres del Quixot. Si et llegeixes mes obres de Cervantes et trobaràs moltes referències i crítiques a l'ofici d'escrivà.

Vent d Cabylia ha dit...

Això de Colom ve explicat suposadament pel compte erroni de les milles que feia ell (es pensava que la terra era més menuda). Em sembla recordar que això ho explica Todorov i també altres autors.

Pel que fa a les "fonts oficials", de veritat, no hi pot haver tanta censura. Per un o per un altre lloc ix de forma més clara. Pense, per exemple, que si haguera estat clar que Cortés era aragonès, aüsades que Zurita no n'hagués dit res (però tan sols cita de passada un cavaller anomenat Sancho Cortés).

Pel que fa a Cervantes i Las Casas, ja ni entre ni isc, però que els catalans o els valencians de l'època, ben orgullosos de la "seua pàtria", els hagueren reivindicat al llarg dels segles XVII, XVII, XIX i XX (com a tants d'altres si ressegueixes una mica els historiadors i tractadistes de cada regne) n'estic també ben segur.

És gairebé impensable creure en tan magna censura sense que deixe més rastres... Caldria que raonara més profundament els motius que, com a professional, m'indueixen a dir que això és (a totes llums) impensable, però tampoc era la meua intenció tractar d'explicar-me ací a fons (tot i que, per exemple, això de la premissa d'acceptar la manipulació d'una biografia es trenca fàcilment quan trobes abundant documentació sobre Las Casas anterior al mateix llibre: no pot estar manipulada pel seu mateix format seriat). En tot cas, per això anunciava que si de cas faria algun altre comentari quan haguera llegit algun dels llibres d'en Bilbeny

Ja en parlarem. Salutacions!

Martí ha dit...

Lo d'en Colom, no em referia al tema de les milles, que és prou interessant ja que diferents cròniques donen diferents distàncies, i ja m'explicaràs com això és possible si no dubtem dels censors o de les fonts. Em referia a què en el segon viatge podria haver calculat fàcilment la longitud, llavors independentment del càlcul de milles que hagués fet i de si coneixia o no la grandària real de la terra, podria haver conegut quina porció de l'esfera havia recorregut. Pot ser algun dia ja ho comentaré al bloc, si recullo prou dades i em surt un apunt seriós :-)

Respecte al tema de les fonts, tens tota la raó del món amb el comentari d'en Zurita i sobre la magna censura, però aquest mateix raonament et podria servir per desqualificar el Colom genovès. Molts italians al segle XX es deurien trobar molt sorpresos quan en Mussolini els explicà que un Colombo italià era el descubridor del Nou Món, de fet hi ha moltes refèrencies que situen en Colom originari de moltes altres ciutats italianes, és a dir, els mateixos genovesos en sabien ben poqueta cosa. Que jo sàpiga la primera referència al Colom genovès va aparèixer durant els pleits colombins de la mà d'un tal Agostino Giustiniani, genovès, no cal dir que aquesta versió li venia al pèl a la Corona per poder guanyar els pleits. El curiós del cas és que el mateix fill d'en Colom, Ferran Colom, sembla que no en sabia res, o feia veure que no en sabia res dels origens del seu pare, sorprenent no?. A partir d'aquí o bé t'has de creure la versió genovesa que constantment insisteix en què Colom era un mentider i un geni capaç d'enganyar la Cort de mitja Europa i a la vegada un cretí que no sabia on anava i es va topar amb un continent pel mig, o bé et creus la versió que diu que el Colom genovès era un invent de la Corona per poder guanyar els pleits i desposseir els descendents d'en Colom dels seus privilegis al Nou Món.

Respecte la Magna censura, és difícil de creure, ja t'he dit que jo no em crec la majoria de raonaments d'en Bilbeny, però hem de tenir en compte que la censura no fou un fet puntual durant els segles XV i XVI, sinó que aquesta va durar fins al segle XX, fa poc més de 40 anys es continuaven modificant sense embuts els continguts dels llibres. Moltes de les creences que tenim sobre els personatges esmentats tenen els seus orígens en els ben pagats historiadors liberals, i més endavant en els molt ben pagats historiadors franquistes, a més hem de tenir en compte que dels segles XVII, XVIII pràcticament no existeix literatura catalana, i de cop apareix amb moltíssima força al segle XIX, em fareu creure que durant aquest dos segles en blanc no hi va haver una destrucció sistemàtica de llibres i documentació que tenien directament a veure amb la nostra història? Quin llegat ens ha quedat de la universitat de Gandia? Però si això mateix ha passat durant el s.XX, si la major part de la documentació republicana va ser destruïda i la poca que en queda ni la volen retornar i munten els saraus que calgui per evitar-ho.

Salutacions.

Vent d Cabylia ha dit...

la trappola, ja per cloure per la meua banda només unes cosetes:

Tampoc estic segur de la procedència genovesa de Colom, però sembla que quadra millor amb la seua vida un origen humil i estranger que no pas de l'alta noblesa catalana.

La censura també deixa rastres: índex de llibres prohibits, ordres internes, etc. (per exemple la de Franco, sense anar més lluny). Es poden resseguir censures eclesiàstiques, culturals, etc., però d'esta no hi ha indicis evidents? És massa estrany. I respecte a la destrucció de llibres i documents dels segles XVII i XVIII, per quina raó? No es destruïren les cròniques? No es destruí l'arxiu reial de la Corona d'Aragó? A sant de què? Els historiadors i els tractadistes antics castellans, catalans, aragonesos o valencians estaven en general per una monarquia cristiana hispànica, no per l'odi mutu, que només es manifestà en moments de crisi centralista i enfrontament polític amb la monarquia (com els Segadors o la guerra de Successió). Un seguiment continu de la historiografia territorial no admet possibilitat a eixa censura; t'ho puc assegurar.

D'altra banda, pense que no es pot parlar des de la distància. És com dir que en els segles XVII i XVIII no hi ha literatura catalana. Clar que hi ha, ben abundant, siga en català o en castellà; hi ha molts autors i molta producció, de diversos gèneres, però ni de tanta qualitat ni amb un paper del català/valencià tan fort com en els segles anteriors. Però els autors i erudits locals són ben presents i és que la maquinària censora hauria d'haver sigut tan perfecta que torne a repetir que em sembla impensable.

Anònim ha dit...

Hola. Este tema ja el vam parlar Vicent i jo fa un temps, i com recordaràs, jo no em crec que el Columbus genovés fóra en realitat el Colom que va arribar a Amèrica. Però òbviament això no vol dir que fóra català, i menys noble. Tot i reconeixent que és molt probable que ho fóra, encara que Bilbeny no ho haja demostrat, ni molt menys.

De la resta coincidisc plenament amb Vicent.

Martí ha dit...

Per cloure jo també. És clar que la censura deixa rastres però evidentment si no els busquem mai no en sabrem res. Parlem d'una època on la Corona tenia control sobre les imprentes (com a mínim les legals) mitjançant la inquisició, si et mires l'Histocat (sempre és recomanable escollir lectures poc recomanables)trobaràs referències a cèdules reials i edictes que prohibeixen explícitament la impressió de llibres que tinguin a veure amb el descobriment d'Amèrica, amb referències també explícites a Hernán Cortés. Són documents legals, en aquest cas no poden ser cabòries d'en Bilbeny. El nombre de persones que van intervenir directament en la descoberta o en les primeres conquestes i amb capacitat d'escriure una crònica deuria ser bastant reduït, vull dir que si haguessin volgut ens podrien haver fet creure que Amèrica la va descobrir en "Pinotxo", i sense deixar-ne cap rastre. De fet "Ulloa" no es refiava ni del nom del descobridor.

Anònim ha dit...

per si us interessa el tema del 'lazarillo'..
http://llatzer.bloc.cat