divendres, 16 de novembre del 2007

Llumenera de Nova York

DUMBO, Brooklyn, Nova York (Foto de Nelo Boix)

Sempre he volgut anar a Nova York, a viure una temporada a Brooklyn, si pot ser. Però mai no he anat i no crec que mai hi puga quedar-m'hi. Tanmateix, des de fa un temps la capital intel·lectual d'Occident se'm troba una miqueta més a prop gràcies a la catosfera. Hi ha uns quants catalans que a través dels seus blogs parlen sobre Nova York, Estats Units, Catalunya o el que els vinga en gana -que eixe és l'avantatge de la gratuïtat d'internet-, amb la particularitat que ho fan des de "la Gran Poma" (que no "Illa de cases").

Entre tots ells, destaca el blog de l'investigador científic Miquel Tuson, La Llumenera de NY, que enllaça alguns d'altres: el de l'especialista en exposicions i art Guillem Defak (sic), Bloguejat del metge, escriptor i músic Salvador Macip, El nom dels peixos de l'economista Roc Armenter, el sempre interessant Adventure Bunch in Big Apple, o el flickr del també investigador científic Nelo Boix, ara resident a Anglaterra i en este cas valencià, de l'Alcúdia (la de Crespins no, l'altra) i crec que fill de l'altre Manuel Boix. Així mateix, també partí de Nova York Illa Flaubert de l'arquitecte Pere Buil (que torna a residir a Barcelona des de fa uns mesos), i pertanyen a novaiorquesos residents els blogs en castellà Encuadrando New York del realitzador lleidatà Xavi Menós, i Vivir en Nueva York del periodista i folòsof barceloní Bernat Dedéu. Finalment, fora d'este conjunt d'enllaços trobem el politòleg Jordi Muñoz, un altre valencià, que ha marxat a gaudir i aprofitar la vida que ens conta a través de les seues postals americanes.

I gràcies a un recent post de Tuson en què rememora l'arribada a Nova York d'un avantpassat valencià seu (de La Plana) a l'Ellis Island, el centre de control d'immigrants situat molt a prop de l'estàtua de la llibertat, he pogut trobar el registre d'entrada en 1920 del meu propi avi (al qual no vaig conèixer), amb tan mala sort que està indexat de forma incorrecta i no puc accedir a la seua reproducció digital, tot i que hi ha constància de les dades d'arribada en el vaixell "Saxonia". A colles arribaven els valencians, si més no de La Marina (hi ha Baidals, Yvarsos/Ivarsos, Jorros, Sendres, Turs, Giners, Femenies...). Comproveu els cognoms típics dels vostres pobles...


9 comentaris:

miq ha dit...

Òndia Vicent,

Ens faràs pujar els colors a la comunitat blogaire de l'altra banda de l'Atlàntic!

Moltes gràcies pel teu post.

Dues petites (molt petites) puntualitzacions, el Nelo Boix —tot i que molt vinculat a la ciutat de NY— ara viu i treballa a Anglaterra.

I, el meu avi si que era castellonenc, de Nules, però va passar tota la seva vida a la ciutat de València, on feia d'impressor i de linotipista (al diari Levante) i, com tu, es deia Vicent.

El tal Bernat Tuson dels registres d'Ellis Island, deu ser un parent més o menys llunyà de la família. Tot just començo a estirar-ne el fil.

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies per les puntualitzacions. Ja estan corregides.

Pel que fa als vostres blogs, ho comentava fa poc el mateix Jordi Muñoz: internet vos possibilita no allunyar-vos tant del vostre país (què sabrien el teu avantpassat o el meu avi del que passava a València o a Benissa fa només 4 generacions?).

Però, alhora, als que estem ací, ens permet obrir una xicoteta finestra a altres mons a través de mirades que ens resulten familiars perquè compartim amb elles cultura, gustos o interessos.

Anònim ha dit...

El meu avi també va estar a punt de salpar des de França cap a Amèrica - però la meua àvia no va voler eixir d'Almoines per a unir-se-li en el viatge, i ací és on ens hem quedat, unes generacions darrere de les altres... Deu ser ben especial, poder traçar d'alguna forma un moment, ni que siga un simple tràmit administratiu, de la vida dels qui no hem conegut: no sé, pots imaginar-te'ls mirant l'estàtua de la llibertat, com el xiquet Vito Corleone en la segona part de "The Godfather"...

miq ha dit...

Vicent,

Totalment d'acord amb el que dius, de les finestres de doble batent. Ara, els exilis no suposen tallar, gairebé completament, tota connexió amb el nostre país.

D'altra banda, crec que d'aquí uns anys algú farà una tesi doctoral i arribarà a la conclusió que aquesta forma de cultura popular que són els blocs ha estat cabdal per a estructurar la nació. Aquesta "cosa" tan estranya que compartim valencians, balears i catalans: la nació cultural. Un invent d'uns quants milions d'eixelebrats mediterrani que ens resistim a parlar aquesta forma de llatí vulgar i a considerar-nos part d'un tot en base a això. Els blocs també ajuden a cohesionar l'invent.

Per cert, què va anar a fer a Amèrica ton avi? S'hi va quedar?

Vent d Cabylia ha dit...

Doncs he estat parlant amb mon pare i potser no és el meu avi, perquè se'n va anar durant la Gran Guerra i va tornar abans d'acabar-la, però el que apareix al llistat va arribar suposadament l'any 20. El problema és que com està mal indexat també podria donar-se el cas que hagueren posat una altra data d'arribada que no tocava, perquè el mateix nom, cognom (gens habitual), edat i població ja seria casualitat...

En tot cas, va estar fent treballs no especialitzats en foneries de prop de Nova York i Filadèlfia durant un any i se'n va tornar amb uns quants centenars de dòlars baix del braç.

Un benisser famós que també se'n va anar va ser Pere Bigot, qui actualment dóna nom a un carrer de Benissa i a una colla de xirimiters. La seua biografia va ser relatada per Bernat Capó a "De Berdica a Nova York" (1978), i conten que va fer d'home-anunci (d'eixos que duien un cartell davant i un altre darrere) per les avingudes dels gratacels...

Anònim ha dit...

El meu besavi hi va anar el 1920 (segons el registre va arribar-hi el 15 de maig i no era l'únic de Pedreguer que anava en el mateix vaixell) després de passar per l'Argentina sense massa sort. A NY tampoc aconseguí fer massa fortuna i se'n tornà prompte cap al poble.
Ja fa uns anys em van comentar l'existència de la web de l'illa d'Ellis, però encara no hi havia entrat mai. Sens dubte és una eina molt útil.

Salut!

Anònim ha dit...

Una mica tard, però gràcies per la menció al teu post.

Per cert, com diu la frase feta, no vindràs perquè no voldràs! Exil·lar-se certament ja no és el què era i cada cop és més fàcil... pels habitants del primer món és clar. Vivint a Barcelona sempre tens l'opció de fer un intercanvi temporal de pis o habitació amb algun ianqui al·lucinat per la ciutat de moda i passar una temporada a Brooklyn o a on tu vulguis amb allotjament gratis...

Salvador Macip ha dit...

Jo encara vinc més tard però repeteixo el que han dit els meus veïns: gràcies per mencionar-nos (i llegir-nos)! No et faci por saltar la bassa i passar-te una temporada a la capital del món occidental. És molt recomanable. L'únic perill és que, com jo, vinguis per quatre dies i acabis quedant-hi nou anys!

Vent d Cabylia ha dit...

Defak, m'ha agradat molt la idea eixa de l'intercanvi, si més no, per unes vacances. La tindré en compte.

Macip, és el problema de les ciutats amb ànima, que acaben prenent-te part de la teua...