Els sis de Monòver

Com que veig que segurament no tindré temps d'actualitzar el blog ni hui ni demà, em permet reproduir el post dels Sis de Monòver escrit per Meiga, una estudiant de periodisme monovera que l'ha publicat als seus dos blogs, tant a La joia del Vinalopó com a Terra banyada. Em limite a copiar i afegir la cançó dels Tres de Pego:

Llibertat. Llibertat és la capacitat d'escollir, tenir l'oportunitat de no ser sotmès a cap autoritat arbitrària. Cap persona estarà per a sobre de tu, ni et podrà obligar a obrar d'un mode que no cregues convenient. Açò és la llibertat pura, independentment de l'opinió dels religiosos que destil·len hipocresia per la boca; per tant, cap Déu (que no existeix) ha de decidir sobre els nostres actes. Com tampoc, cap polític.

Però la teoria de la llibertat no és tan fidel quan s'aplica. Bakunin, filòsof i líder anarquista revolucionari, afirmava que els fills eren lliures totalment i que ningú podria implicar-se en les seues decisions; només els pares podrien guiar-los fins que tingueren capacitat de decisió pròpia, però només guiar, no decidir per ells. Però ara digueu-me, quants pares han vist que la resta s'imposava sobre el seu fill?

• Juan Alfonso Monzó, nascut a Monòver i mort a Mauthausen el 7 de juliol de 1941.
  
• Juan Gil Amorós, nascut a Monòver i mort a Mauthausen l'11 d'agost de 1941.
  
• Lluís Guardiola Santa, nascut a Monòver i mort a Mauthausen el 2 de setembre de 1941.
  
• Demetrio Poveda Bellot, nascut a Monòver i mort a Mauthausen el 5 de maig de 1941.
  
• Josep Poveda Gran, nascut a Monòver i mort a Mauthausen el 12 de juliol de 1941.
  
• Ramón Sánchez Botella, nascut a Monòver i mort a Mauthausen el 24 de gener de 1945.

Doncs jo conec sis casos de vil imposició d'autoritat a la meua ciutat, el que vol dir, la pèrdua de llibertat absoluta. Els homes citats dalt no passaven dels quaranta-quatre anys, ni van passar. Els van assassinar.

Mauthausen. Mauthausen va ser el camp d'extermini nazi per excel·lència, el primer camp de concentració que va funcionar també per matar els presos. Des de l'inici de la II Guerra Mundial es va posar en marxa. Estic segura que el nom de Mauthausen glaça la sang d'aquells que tenen constància del què és. Les manifestacions polítiques més totalitàries van decidir sobre la vida de moltes persones. La mostra més clara és el nazisme i el franquisme (encara que molts discrepen sobre el totalitarisme d'este últim). Qui va donar a estos règims l'oportunitat de tallar la llibertat de persones innocents?

Es tracta d'una història recent, que no s'ha d'oblidar. A cas podeu esborrar la imatge de [dalt] de la vostra ment? La va fer Francesc Boix, que va eixir viu del camp d'extermini nazi. Massa van patir avantpassats com per a que ara no es continue lluitant per cada batec de llibertat. La gossa sorda, grup valencià, recorda en una de les seues cançons la mort d'uns pegolins a Mauthausen, Tres de Pego. El més difícil és que la gent no conega la seua pròpia història perquè s'ha cobert amb terra bruta. De nou, els polítics d'esta ciutat amaguen el que s'ha de recordar. Però aquí s'ha obert la caixa dels trons, i estos sis homes, mereixen ser recordats perquè no van tenir por.

On eres, llibertat?