dijous, 12 de novembre del 2009

Pirateria i caïnisme ecològic

Com que no tinc gens de temps i sembla que la qüestió dels pirates somalis interessa en la blogosfera (n'han parlat, per exemple, Miquel Saumell, Pastoret, Julià Álvaro o Vicent Terol, tres vegades), copiaré un escrit de Manuel Vicent que aborda el tema des d'una visió ben interessant alhora que metafòrica, bo i tocant molts temes: el rescat, el paper dels pirates i també la qüestió de fons. D'una altra banda, quant a la seua denominació -sembla que s'ha posat de moda escriure "pirates" entre cometes-, no ens enganyem, són pirates sense cap cometa, és a dir, segons el GDLC, individus que dirigeixen la tripulació -o que en formen part- d'una embarcació dedicada a capturar altres embarcacions. No hi hauria d'haver dubte en emprar el mot. El problema ve a l'hora de denominar els vaixells de pesca de les grans potències, que són "pescadors", però alhora també podrien rebre el nom de "profitosos", "espoliadors" o "sangoneres de la mar".


Ací l'article de Manuel Vicent, "Caín & Abel":

Llegado el momento, Caín mató a Abel. Tenía que pasar. El agricultor mató al ganadero y gracias a ese crimen metafórico la economía dio un gran paso adelante y comenzó a evolucionar. Abel era un pastor trashumante cuyas ovejas iban arramblando con todo lo que pillaban y atrás sólo dejaban pastos y cosechas esquilmados. Por el contrario, Caín era partidario de asentarse en un valle feraz para dominar y cultivar la tierra. Frente a Abel, un señorito reaccionario bien visto por Dios, Caín era un progresista con gran sentido de la historia. Esta pelea a muerte, que se inició en las puertas del paraíso, aún no ha terminado. Gran parte de las películas del Oeste no han hecho sino recrear ese mito. Y ahora el mito de Caín y Abel se ha trasladado al mar. Los pescadores de altura, explotados por sus armadores y patronos, se juegan la vida en busca de caladeros en aguas internacionales y cuando los encuentran ya no se van hasta dejarlos agotados. Mientras unos marineros compatriotas estén secuestrados por los piratas somalíes, hay que hacer pronto, sin enredos leguleyos, lo que hacían en estos casos los frailes mercedarios: pagar el rescate y asunto arreglado.

Pero una vez liberados, aunque en este momento suene mal, alguien tendrá que decir que es absolutamente bochornoso el espectáculo que dan los barcos de pesca españoles, franceses y japoneses, unos países ricos, felizmente sobrealimentados, en apariencia tan civilizados, despojando frente a las costas de Somalia, una región llena de miseria, de la única riqueza que bulle en sus aguas. Cuando ya no quede un solo pez, se irán, no sin dejar allí instalada la pobreza para siempre. Por supuesto, faenan en un mar libre, pero hasta que el mar no se someta a un cultivo racional, estas flotas pesqueras ejercerán el oficio de Abel, el trashumante, el esquilmador de la naturaleza y los piratas somalíes serán los seguidores del bueno de Caín, de nombre maldito, aunque fue el primer defensor del progreso económico con una quijada de asno. Los antiguos filibusteros, bucaneros y corsarios llenaron un día de aventuras románticas nuestra imaginación juvenil. Puede que estos piratas somalíes no sean tan fascinantes. Sólo tratan de sacar una mínima tajada a cambio del despojo de sus mares.


8 comentaris:

Clidice ha dit...

un article interessantíssim. Encara bo que hi ha persones que diuen el que passa "de debò", que sembla que només sapiguem pensar en titulars. Gràcies :)

Jesús M. Tibau ha dit...

si hem de parlar de pirates, parlem de tots els pirates, els grans i els petits

jaume ha dit...

A mi l'article de Manuel Vicent, amb tots els respectes, em pareix demencial. Vist així, el mite del lladre bo, del Robin Hood, pot ser la justificació de totes les màfies, tots els terrorismes i totes les salvatjades totalitàries. Això no lleva que la gestió dels recursos naturals o la situació de Somàlia siguen problemes molt greus. Ara, ¿com s'arregla Somàlia? Perquè amb bones intencions (ajuda humanitària, ecologisme, etc.) no sembla que n'hi haja prou...

Vent d Cabylia ha dit...

Home Jaume, és una metàfora, no sobre els pirates sinó sobre l'arrasament del planeta. No crec que l'objecte de l'article estiga en la defensa dels pirates sinó en la denúncia del consum massiu coste el que coste. La columna no tracta d'arreglar Somàlia ni el planeta ni res, simplement denuncia que és il·lògic i antisocial anar exhaurint els recursos del planeta (els de casa o els de més lluny) sense una planificació i una coherència. Si no hem de tindre tonyines o anxoves en el plat perquè les estem acabant, doncs no en tinguem; consumim el que siga abastable.

Vicent Terol ha dit...

Trobe que, independentment del significat real del terme "pirata", és evident que la paraula té clares connotacions negatives. I tal com se'ns presenta aquesta història als mitjans, de manera descontextualitzada (ocultant una part fonamental de la notícia, el rerefons) i simplificada, el mot "pirata" serveix per contar-nos una batalleta on hi ha uns bons i uns roïns.

Els bons són segrestats pels roïns. Els roïns són "pirates" i per això són roïns. A més a més, van drogats tot el dia, es riuen del patiment dels segrestats (són el mal personificat, sàdics).

Jo faig servir les cometes al parlar d'aquests "pirates", tot i respondre al concepte de pirata. Perquè es tracta de gent que defensa les seues aigües, el seu mitjà de supervivència, a un país sense govern, saquejat sistemàticament des de l'any 1991 pels vaixells europeus, xinesos, estatunidencs, russos...

I no són angelets, és clar. Segresten i amenacen amb matar. No obstant, crec que molts, al seu lloc, o faríem el mateix o els recolzaríem clarament.

I no parlem de l'ús de Somàlia com a abocador de residus per part d'Occident. Però ja he escrit prou...

Ah, Vicent. Gràcies pels enllaços.


Salut!

Secretari ha dit...

Hola Vicent. A banda del que escrius, que sempre és interessant, et comente una coseta de la teua pàgina. En l'apartat "Dimonis", has de rectificar: els dimonis La corbella de Faura i Quartell, per desgràcia, ja no estan en actiu. Ara s'han traslladat a Sagunt, es diuen la Diabòlica de Morvedre i aquest n'és l'enllaç: http://ladiabolicademorvedre.cat/

Alexandre ha dit...

Això dels pirates de Somàlia, el tractament dels problemes que se'n deriven, l'enviament de tropes i tota la pesca, les nostres autoritats ho han portat amb evident desgrat. Perquè per una banda s'han de fer els ferms per agradar a l'opinió més ultra, però per l'altra costa amagar la dimensió neocolonial de tot l'assumpte i preferirien que no se'n parlés gaire. Però resulta que cada cop més se n'està parlant més, i en aquest termes poc amistosos que reculls.
Jo, per afegir una mica de suc a aquesta revolta contra el discurs oficial que s'està cuinant a la xarxa, afegiré tres articles per qui vulgui informar-se.

Els dos primers, com sempre contundents i ben raonats alhora, del meu compare Samuel al seu imprescindible Quilombo:
1.http://www.javierortiz.net/voz/samuel/en-aguas-revueltas
2.http://www.javierortiz.net/voz/samuel/proscritos-de-todas-las-naciones

L'altre, llarg i tan ple d'irònica mala llet com de costum, ve d'un dels meus blogs favorits i també d'un dels més intempestius que conegui a la xarxa. Amb el nom diu bastant: Anti Todo
http://sydgermen.blogspot.com/2009/05/la-verdaderaa-historia-de-los-piratas.html

Toni En Blanc ha dit...

Què bo...