divendres, 8 de gener del 2010

Menjars al llit, a cor

Ahir els Arthur Caravan van publicar al seu féisbuc esta joieta feta per alumnes de batxillerat de l'institut Pare Arques de Cocentaina: "Menjars al llit, somnis a la taula", premi Ovidi Montllor 2009 a la millor lletra de cançó, cantada a cor per alumnes de batxillerat. No em resistisc a no enllaçar-la, amb lletra redux inclosa:



Lluna decreixent atura't! Inverteix les nits i els dies!
Tu des d'allà dalt veus, la casa cau, i els esperits que es queden.
Puja pels graons i escales fins al menjador on dormen.
Fes girar el temps i torna allà on les parets tremolen.
Punxa els vells vinils i enceta el ball mentre els cuiners preparen
Menjars al llit i somnis en la taula, m
enjars al llit i somnis en la taula
Menjars al llit i somnis en la taula, menjars al llit i somnis en la taula
Lluna decreixent, atura't ja! Fes per invertir les nits i els dies!
Espanta el mal i aguanta el sol!
I aguanta el sol!
I aguanta el sol! I aguanta el sol!
I aguanta el sol! I aguanta el sol!
I aguanta el sol! I aguanta el sol!
I aguanta el sol! I aguanta el sol!
I aguanta el sol!

He vist la paraula follar escrita amb lletra de xiquet.
Trenca el llit del Senyor Pena i Mr. Avorriment.
Pesto pâ quinze que en som sis.
Tira-li sabó a la rata que hi ha dins del vàter.
Amaga les muntanyes de paper i aprova l'examen.
Pop Corn i Wonder Dog es fan un petó al terrat.
Toca el tambor a l'entrada del menjador.
Dóna'm un xuxo, un ruta i un cigarro que tinc fam.
Algú ens vol dir alguna cosa amb el grinyolar de les portes.
S'ha obert una llosa del pis i hem vist un cuc.
Dóna-li droga al samurai que t'ha furtat l'estimada.
Toca el rock and roll de les cinc del matí.
Àfrica Verda i Coltrane se't clava pels forats del nas.
Fes un submarí bai de taula i traga't tot el fum.
Avui he vist una xica rubieta que ahir em va mirar.
Ahir se'n va anar per la porta la xica rogeta que ahir em va mirar.
Ai! la xica de roig, la xica de verda i la xica de blanc
s'enduen muntanyes de llibres, muntanyes de discos,
muntanyes de roba, muntanyes de paper
perquè la casa cau i els esperits es queden.


14 comentaris:

TdlH ha dit...

Ja estava bé que feren cantar âs xiquets de la'ESO alguna cosa de trellat!

Anònim ha dit...

disculpeu la meva ignorància, però en quin idioma escriu Toni de l'Hostal?
Qué és això de " âs " xiquets? no estaria millor escrit "als" xiquets?

TdlH ha dit...

Ja està el burro en l'herba!

amparo ha dit...

No volia molestar-te en el meu comentari, simplement preguntar, per què mai havia vist escriure d'eixa forma.
Cert és que al parlar jo si que utilitze eixa expresió però de veres, mai ho havia vist escrit així

Vent d Cabylia ha dit...

Es tracta de l'ortografia roscana (a l'Alcúdia, d'on és Toni de l'Hostal, són "roscans"), normativa oficial de la humorística Valenciclopèdia...

Oscar ha dit...

Ben xulo, però ja diu el refrany que qui canta en taula i menja en el llit no té l'enteniment complit.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Vent d Cabylia, acabe de donar una ullada a la ortografia roscana i a la Velenciclopèdia i ha estat tot un descobriment per a mi.

Sóc de la Marina Baixa desconeixia tot açò per complet.

La veritat és que, ací també, i a nivell de parla, utilitzem expressions com les aparegudes en la Valenciclopèdia, ara be a nivell escrit no ho havia vist mai, d'ahí el meu comentari.

Amparo Alemany

Vent d Cabylia ha dit...

Ep, però que són de broma, eh? No muntem un altre canyaret! :D

TdlH ha dit...

 diu de broma! Per cert, lo de «Ja està el burro en l'herba!» és una frase feta qu'equival a «Torna-li la trompa al xic!» o a «Ja la tenim!» És que no m'abellia explicar-me...

...i ara ve la pregunta clau: Amparito, que d'a on eres? De Finestrat!?

kirikú ha dit...

Però que encara no saps res tu de Toni de l'Hostal, Amparo? Ves furgant per ací i per allà i descobriràs tot un personatge, manifesser i entranyable, vitat que sí llapissereta?

Vicent, sí que és bonica, sí, aquesta versió coral de "Menjars al llit" dels Arthur Caravan.

Al blog "La caixeta de música" està tot el que fan els alumnes de música d'aquest institut de Cocentaina. Chapeau! El responsable de tot és Josep Alcover, un dels músics que acompanyen a Dani Miquel, de Castelló de la Ribera (o dels tatxonets, com diria Toni de l'Hostal).

Bon 2010, Vicent

TdlH ha dit...

Personatge tu, bellota de Mənuel!

Anònim ha dit...

No, no sóc de Finestrat, però de ben propet.

Estic a un "pam d'Alcoi", si agafes la mà, et poses el dit polse al coll i extens la mà cap amunt, on toque el dit menovell"meñique" damunt l'ull, eixe és el nom del meu poble.

Be, dir que m'he rigut molt lleguint la ortografia roscana, sobre tot l'exemple eixe que dona per a explicar la â francesa:
Patir? Pâ tir el de Kennedy... ajajajjajaj

Ale i deixe estar açò que je està be.

Amparo Alemany

TdlH ha dit...

Pitjor m'ho poses, qu'en el teu poble ja ha cantat jo dos voltes: la primera nel Far-West i la segona en la Plaça, pâls auroros!

Anònim ha dit...

calla, calla, que ja me'n recorde, es de veres, vas estar per ací i, tinc entés que amb molt bona acollida.

Vinga, ja hem aclarit alguna cosa més.
Salut!