L'Avantprojecte de Llei de la Funció Pública Valenciana es troba ara en el seu estadi final: el debat parlamentari just abans de ser aprovat definitivament. És per això que diverses entitats polítiques, sindicals i culturals han encetat una campanya per tal que finalment, vint-i-sis anys després del que ja quedà establit a la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià però no tingué desplegament legal, els funcionaris hagen d'acreditar el seu coneixement del valencià -nivell mitjà-, per tal que tots els ciutadans del territori puguen ser atesos en condicions d'igualtat. De fet, és el mateix requisit present a la resta de territoris espanyols amb cooficialitat de llengües, com ara Galícia, Catalunya o les Illes Balears, on tots els partits polítics s'han posat d'acord en la qüestió. En eixe sentit, si vosaltres també hi esteu d'acord, podeu signar el manifest Sí al Valencià en este formulari creat per a l'ocasió.
8 comentaris:
Perdona però no estic molt enterat de la qüestió. Esta campanya és possible? Vull dir, és de veres possible que s'incorpore a la Llei o és un altres dels moviments de trinxera, que tot i que no esperem que el PP faça mai cas ho fem per manifestar la nostra opinió?
Fet, és una mica inquietant que en fer el clic et diga:'Gracias. Tu respuesta aparecerá ahora en mi hoja de cálculo.'
El que és increible és que encara no estigui estipulat així. Sort!
Refet. I sí, inquieta, açò que diu Maria...
Inquieta per l'idioma o pel contingut de la frase? :D
J. Miquel, no conec les interioritats molt més enllà del que he explicat. En principi, quan es va fer l'avantprojecte de llei, només l'STEPV el va demanar. Posteriorment s'han sumat CCOO i UGT i precisament ara, que l'avantprojecte s'ha de transformar en llei després del debat parlamentari, és l'últim moment per a fer pressió cívica en eixe sentit. D'ací la campanya. Desconec les opcions reals de tirar-ho avant, però si més no des del CSIF, sindicat contrari al requisit, s'han mostrat preocupats per eixa possibilitat.
Per l'evidència d'eixe contramanifest del CSIF, els preocupa més el que passe amb el requisit lingüístic que el passa amb els seus traductors automàtics: «A dalt de tot, els empleats públics, parlen com parlen.» Doncs això, 'parlen com parlen'... «y que salga el sol por Antequera (o Crevillente)».
També la llei hauria d'exigir els presidents de la Generalitat coneixement de la llengua i usar-la, cosa que no feren Zaplana i Olivas. Camps l'utilitza de vegades, però en situacions no massa serioses. I Alarte? Si vol ser president deuria usar-la més. És que si no ho fan, com poden exigir els funcionaris el seu coneixement?
Si a un candidat que aspira a ser funcionari dedicat a la comptabilitat se li exigeixen coneixements de matemàtiques, ¿per què no se li poden exigir coneixements de les dues llengües oficials si va a tractar amb els ciutadans d'un País bilingüe? ¿Per a què dimonis ha servit, doncs, l'ensenyament del valencià en l'escola des de fa més de 25 anys?
Publica un comentari a l'entrada